Tocs de Sant Roc

Ens explica la tradició que Sant Roc va néixer a Montpeller el segle XIV i que va venir a Barcelona a guarir malalts empestats. Va ser llavors quan es va contagiar del mal. Tot el cos se li va omplir de nafres virulentes que li supuraven. La família amb qui s'estava, amb temor de ser contagiada, el va fer fora de casa. Malalt i sense forces, va quedar arraconat en un extrem de la plaça Nova de Barcelona. Un gos que passava per allà es va compadir del pobre home i llepant-li les nafres el va guarir. Des de llavors mai més es van separar. A Sant Roc, se li reconeixen innombrables curacions i fins i tot es diu que va ressuscitar morts de la pesta.

Arran d'aquests fets, a mitjan segle XVI, els rubinencs van fer un vot de poble i van implantar una missa anual el dia de la festivitat, aprofitant que els pagesos ja havien fet la batuda del blat i encara no treballaven les vinyes.

L'any 1854, es va fundar a Rubí la Germandat de Sant Roc de Socors Mutus. Els seus impulsors van ser mossèn Baltà, com a rector; Pau Roca, com a alcalde del moment i Joan Llugany. Cada any celebraven la festa del seu patró, l'últim diumenge d'agost. Abans de la Guerra, se celebrava una missa, després sortien en processó pels carrers de Rubí, amb l'encapçalament de la bandera de la Germandat. Al vespre, s'organitzaven diversos balls als locals del moment. El 1933, la premsa local ja parla de la Festa de Sant Roc com la segona Festa Major. Amb el conflicte bèl·lic, les germandats rubinenques que hi havia es van fusionar, com la Fraternitat, la Igualtat, Nostra Senyora dels Dolors i altres, que van esdevenir la Unió Mutual Rubinenca, encarregada de l'organització de la diada de Sant Roc.

Actualment, per facilitar la participació del major nombre possible de ciutadania, aquesta celebració s'ha traslladat al tercer cap de setmana de setembre sota el nom de Tocs de Sant Roc. La festa està organitzada per les entitats de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí i l'Ajuntament.