"Cielo y guerra", de Daniel Martín

Cielo y guerra, de Daniel Martín Gil, és una antologia poètica que, a través de metàfores i emocions, ens porta a un diàleg íntim entre autor i lector, des de la rebel·lia adolescent fins a l'horitzó de la vida adulta, en un viatge d'autoconeixement i transformació. Es tracta d'una dualitat, del cel i la guerra, com a punt de partida i reflexió amb l'amor com a fil conductor de la història, que ens convida a qüestionar les nostres percepcions i a reflexionar sobre les nostres decisions.

Un dels aspectes més destacats del poemari és l'habilitat de l'autor per expressar les seves vivències ―com la connexió amb l'art, la cultura, la història o la mitologia― i capturar l'essència de les emocions amb una precisió sorprenent, impregnant cada poema amb una intensitat i una emoció que resten en el lector i el conviden a reflexionar sobre les seves experiències, decisions i sentiments.

La prosa i poesia que presenta és fluida i evocadora, i teixeix imatges viscudes i atmosferes captivadores que transporten el lector a llocs tant físics com emocionals, creant un flux narratiu de les seves vivències connectades amb l'art, la cultura, la història o la mitologia, que envolta i sedueix al costat de les il·lustracions de Maria Alfaro i la música d’una llista de reproducció que guia i consola, dona intensitat i emoció que fan eco en el lector i li pregunta quina decisió prendrà respecte a la vida, si viurà en la declaració d'amor o en la lliçó sobre no confiar. Serem l'àngel o el dimoni, el cel o la guerra, l'amor o la Roma, de la nostra pròpia història.

Biografia

Daniel Martín Gil (Rubí, 2000) va graduar-se en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i ara mateix està duent a terme el màster per al professorat al mateix temps que treballa com a monitor en una escola de la localitat. 

De la mà de l’Editorial Círculo Rojo neix la seva primera obra, amb poemes que narren transformació i evolució en un recull de cinc anys, des de la seva adolescència fins ara, que s’elaboren a partir de la seva experiència, juntament amb les seves passions: l’art, la música i la lectura.

Per a ell, els seus escrits són un mitjà per exterioritzar tot el que ha viscut i sentit, i defensa que tothom té alguna cosa a dir, en qualsevol gènere i tessitura possible, mostrant a base de rimes i amb referències culturals que expliquen els seus pitjors dimonis i els seus millors àngels. Està allunyat d’allò tradicional i rep la influència de la poesia de l'experiència; de l'amor romàntic; d'autors com Pablo Pérez «Blon», Carlos Caballero, Holden Centeno, Bebi Fernández i Miguel Gane, i de tots els cantautors presents en el seu dia a dia.