La plaça del diamant (I)

La Colometa és probablement el personatge més icònic de la literatura catalana i el que té el poder de convocar un imaginari més potent. Tot i que La plaça del diamant és una novel·la visceral, la força terrible del llibre no es va entendre a la primera. Rodoreda hi descriu el caos i la frivolitat de la guerra i la devastació de la postguerra a partir d'uns personatges que ni teoritzen ni jutgen: simplement viuen. L'equilibri de forces que fa la Colometa per sobreviure provoca que, en una caricaturització injusta, se l'hagi tractada de bleda. Però Natàlia és la sublimació de la guerra tal com la majoria de catalans van patir-la, i per això amb el temps hi van connectar. En aquesta sessió provarem d'explicar, a partir de la lectura de La plaça del diamant, quins són els trets que van fer que Rodoreda capturés tan bé l'ànima d'un país en un personatge. 

A càrrec de Marina Porras; crítica literària, professora universitària i llibretera a L'Ombra.