XXII Curs sobre cooperació i solidaritat internacional, Sebastià Colomer i Torrella

Després de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, una histèria col·lectiva s'ha instal·lat entre els governants de l'OTAN i de la Unió Europea que, sense admetre responsabilitats en aquest conflicte, opinen, amb escassíssimes excepcions, que Vladimir Putin no té suficient amb haver atacat Ucraïna i que envairà algun altre país europeu. Una argumentació que s'empara en el fet que Putin té ambicions territorials fora de les seves fronteres i que no li importa desencadenar una guerra europea i mundial. Si, a més, afegim el genocidi que Israel està cometent a Gaza, i la resta de conflictes armats que hi ha al món, el governs occidentals, en lloc d’iniciar el camí d’aturar els conflictes mitjançant polítiques d’apaivagament i negociacions de pau, s’han llençat a un cursa de rearmament.

Per posar remei a aquestes suposades amenaces, la principal mesura presa pels països de l'OTAN i la UE ha estat aconseguir el 2% del PIB en despesa militar abans de 2029, llançant-se a un ràpid rearmament. La UE immediatament va disposar ajudes econòmiques per a poder dur-ho a terme, advertint que es necessitava fer un esforç de no menys de 100.000 milions d'euros per a finançar-lo, donat que, segons diuen, proporcionarà “major seguretat, més pau i més llibertat a Europa”. En realitat, una fal·làcia. La història demostra que l'augment en armamentisme, en bel·licisme i militarisme sempre és el preludi de la guerra.

Per això l'augment de la despesa militar, l'impuls de la indústria militar per adquirir més armaments i demostrar el poder militar és una política suïcida que condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera d'armaments i una espiral bel·licista que pot desembocar en guerra, amb la possibilitat que sigui nuclear. Augmentar la despesa i el poder militar no és cap garantia de més seguretat, sinó al contrari, obren el camí a més inseguretat, perquè altres països es veuran impel·lits a fer el mateix, obrint el camí a nous conflictes i potser noves guerres. Amb l'afegit que la despesa militar sostreu recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats, l'equitat de gènere, la salut, l’educació, els serveis socials i l'harmonització de salaris.

Aquest XXII Curs Sebastià Colomer i Torrella està destinat a ajudar a entendre aquesta situació geopolítica actual, posant l’accent en la crítica del bel·licisme. Els conflictes es poden abordar i resoldre a través d’unes relacions internacionals no basades en el militarisme. Cal que el sentit comú i la racionalitat s'imposin en les polítiques dels governants d'Europa i que s’iniciï la construcció de la seguretat i la pau pel camí de la distensió, la cooperació, el desarmament, amb l’ànim de construir una coexistència pacífica, una seguretat compartida i comuna entre estats que aturi l'economia de guerra per transformar-la en economia de pau.