El 2n Congrés nacional Rubí Brilla conclou que l’eficiència energètica genera noves oportunitats d’ocupació

El 2n Congrés nacional Rubí Brilla pel canvi de model energètic s’ha tancat amb la ferma convicció que cal seguir treballant a favor d’una veritable revolució energètica. L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha clos el congrés fent una aposta pel canvi en el model energètic dels governs. Martínez ha emfatitzat que aquest canvi és només “una qüestió de voluntat política, ja que hi ha suficients motius de caràcter social, econòmic i especialment mediambiental que avalen les propostes”. La primera edil ha fet una crida perquè la revolució mediambiental arribi a les generacions futures i ha destacat el paper fonamental que juguen les ciutats en aquest canvi energètic. Ciutats amb individus que “haurien de tenir la llibertat de decidir com, quan i de quina forma consumeixen energia”.

L’alcaldessa també ha incidit en les àmplies possibilitats que proposa aquest canvi en matèria laboral, tot i que molts dels perfils professionals que apareixeran s’hauran de desenvolupar en el futur. Martínez ha dit que “tot el que hem escoltat durant el congrés obre vies d’esperança per a les persones a l’atur. L’obligació que els edificis públics siguin eficients permetrà crear noves especialitzacions i activitats, la qual cosa es traduirà en llocs de feina”.

Durant el congrés, que ha tingut lloc aquest divendres a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, s’han tractat diverses temàtiques: les oportunitats d’ocupació, l’autoconsum d’energia, la rehabilitació energètica i la cultura energètica. Tots els blocs han generat una gran expectació entre els assistents.

Durant el primer bloc temàtic ha quedat palès que els sectors de l’eficiència energètica i les energies renovables ofereixen moltes oportunitats d’ocupació. A Rubí, per exemple, s’han reciclat dos treballadors de la Brigada d’obres municipal per dedicar-se al control energètic dels 30 del centenar d’edificis municipals monitorats. Així, s’ha posat de manifest que aquest sector pot comportar nous perfils professionals. Un dels ponents d’aquest primer bloc, Manuel Garí, director de la Càtedra de Treball, Ambient i Salut de la Universidad Politécnica de Madrid, ha explicat que “el canvi de model energètic és una necessitat del conjunt de la societat que, a més, té efectes col·laterals positius, com ara la creació d’ocupació i l’abaratiment de costos”. Garí també ha afegit que “encara que no hi hagi una ocupació immediata i automàtica, aquest és el camí”. Per la seva banda, Pep Puig, director d’Ecoserveis i vicepresident de Som Energia, ha assegurat que “hi ha moltes formes de guanyar-se la vida sense necessitat de ser assalariat”. En aquest sentit, Puig ha animat les persones que tenen interès en introduir-se en aquest sector a “explorar altres camins i a ser imaginatives, ja que el camp és verge”.

El bloc dedicat a l’autoconsum ha generat un interessant debat entre Jorge Morales de Labra, director general de GeoAtlanter, membre de la Plataforma por un nuevo modelo energético i membre de la Asociación de Productores de Energías Renovables, i Eduardo Moreda, subdirector de Regulació de Generació, Mercat i Gas d’Endesa. Morales ha assegurat que fa uns anys “ningú pensava en abastir-se amb energia solar. Era un luxe”. L’evolució tecnològica, però, ha aplanat el camí. A nivell local, una de les tècniques del projecte Rubí Brilla ha exposat les diferents accions que s’han dut a terme en aquest sentit: la reducció del consum a totes les instal·lacions municipals aplicant mesures d'eficiència per optimitzar al màxim l'ús de l'energia, el desenvolupament de dos visualitzadors conjuntament amb  l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o la creació de diverses instal·lacions d’autoconsum. La recent aprovació del Reial Decret 900/2015 ─també conegut amb el nom d’impost al sol─ per part del Govern espanyol, però, ha suposat un atac directe al sector fotovoltaic del país. “Espanya, que era líder mundial en energies renovables, ara està perdent el tren. A tall d’exemple, Alemanya té set vegades més energia solar que Espanya. A qualsevol que se li explica això es pregunta com és possible, quin sol fa a Alemanya? Al país germànic hi ha un milió de cases que ja tenen panells solars per autoabastir-se d’energia elèctrica. Aquí encara no hi ha un registre, però es calcula que només n’hi ha uns quants milers. Estem subdesenvolupats”, ha explicat Jorge Morales, que confia que el Reial Decret quedi derogat si entra un nou govern. En la seva intervenció, el subdirector de Regulació de Generació, Mercat i Gas d’Endesa, Eduardo Moreda, ha reconegut que “el canvi de model energètic és imparable” i que “l’electricitat hi tindrà un paper fonamental. Tenim un nínxol de negoci molt gran”. Moreda també ha assegurat que “la desproporcionada càrrega fiscal de la tarifa elèctrica espanyola la situa com una de les més cares d’Europa”.

Pel que fa a la rehabilitació energètica, s’ha explicat als assistents que l’Ajuntament de Rubí aplica tot un seguit d’accions per millorar la fiscalitat i, així, fomentar la inversió en aquest àmbit. Entre d’altres, s’ofereixen bonificacions del 50% a l’IBI durant els tres anys posteriors a haver instal·lat algun sistema d’aprofitament solar, ja sigui tèrmic o elèctric. Javier García Breva, expert en polítiques energètiques i president d’N2E, ha comentat que un dels principals criteris d’inversió de la Unió Europea a l’hora de finançar projectes d’eficiència energètica és que aquests siguin integrals i urbans, “com ho és el Rubí Brilla”. Segons García Breva, “l’eficiència energètica comença als ajuntaments, va d’allò local a allò regional i, finalment, a l’àmbit estatal. Aquesta és l’única manera de canviar el patró econòmic i dur a terme el canvi de model energètic”. A més, l’expert en polítiques energètiques ha assegurat que “l’escala de la rehabilitació ja no és l’habitatge, ni tan sols l’edifici. L’escala de la rehabilitació és la ciutat sencera”. L’altre ponent, Rodrigo Irurzun, responsable d’Estalvi i Eficiència Energètica a Ecooo, ha demanat “la màxima ambició a l’hora d’afrontar aquest tipus de reformes energètiques” i també ha posat èmfasi en la necessitat de comptar “amb bons professionals”. En aquest bloc temàtic també s’ha insistit en el fet que els majors estalvis no s’aconsegueixen canviant les instal·lacions, sinó en la manera que tenim de gestionar els edificis.

A la tarda ha tingut lloc una taula rodona sobre cultura energètica, on s’ha posat de manifest la feina que s’està fent a Rubí per conscienciar tota la població sobre la necessitat de canviar el model energètic actual. Així, s’han destacat els projectes 50/50 a les escoles, Comunitat Rubí Brilla i Energia per a tothom, entre d’altres. Durant la taula rodona, Manel Rivero, gerent d’Intiam Ruai, educador energètic i tècnic especialitzat en pobresa energètica, ha parlat de l’”analfabetisme funcional” que tenen molts ciutadans i ha plantejat “crear un pla d’alfabetització energètica a nivell estatal”. Per la seva banda, Alba del Campo, assessora en processos de transició energètica municipal, ha parlat del paper que juguen els mitjans de comunicació en aquest canvi de cultura energètica: “Tenen totes les eines, perquè tenen la capacitat pedagògica de transmetre a la ciutadania qualsevol tema que vulguin, però la qüestió és voler-ho”. Per últim, Cote Romero, coordinadora estatal de la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, ha assegurat que “des dels governs es poden fer moltes coses per canviar la cultura energètica, però cal una ciutadania activa que impulsi el canvi”. En aquest sentit, Romero ha posat com a exemple el projecte 50/50 a les escoles, del qual s’ha declarat absolutament enamorada.

En definitiva, i com ha dit Jorge Morales, que ha conduït els diferents blocs del congrés, “les energies renovables són el futur. O canviem de model energètic o no tindrem planeta ─no existeix un ‘planeta B’─”.