El circuit d’empadronament de Rubí desperta l’interès d’altres municipis

L’Ajuntament de Rubí ha estat convidat recentment a explicar el seu procediment d’empadronament en el marc de la jornada El dret a l’empadronament. Una mirada des del treball social, organitzada pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. La ciutat està considerada un referent en la construcció d’un model d’atenció que garanteix al màxim els drets de les persones, a partir d’un diàleg previ entre agents polítics, tècnics i ciutadania.

La coordinadora de l’Àrea de Drets Socials, Encarna Medel Garcia, ha estat l’encarregada d’exposar l’experiència de Rubí en una taula rodona compartida amb l’Ajuntament de Barcelona. Com ha explicat, el procediment establert a la ciutat està en contínua revisió però representa un bon exemple de com millorar els circuits perquè el màxim nombre de persones tinguin accés al padró, un acte administratiu que reconeix un dret subjectiu regulat per la Llei 26/2010 de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El model rubinenc és fruit d’un intens treball tècnic entre diferents serveis municipals: Habitatge, Serveis Socials, Ciutadania, Oficina d’Atenció a la Ciutadania, Padró i Policia Local. L’objectiu era articular mecanismes per poder garantir un metadret que obre la porta a altres drets fonamentals.

Actualment, l’Ajuntament de Rubí està aplicant circuits d’empadronament diferenciats per a aquelles persones que no poden acreditar el dret d’ocupació de l’habitatge perquè resideixen en una vivenda ocupada o en un domicili o habitació el propietari de la qual no autoritza l’empadronament, i per a aquelles altres que no tenen domicili fix o que viuen en infrahabitatges. En ambdós casos, les sol·licituds s’han de resoldre en un termini màxim de tres mesos, després del qual l’empadronament es concedeix per silenci positiu.

El procediment contempla diversos filtres pensats per garantir la màxima equitat: Serveis Socials emet un informe sobre la possible vulnerabilitat de la persona sol·licitant i la Policia Local s’encarrega d’acreditar la residència a través d’una inspecció. Tot plegat es gestiona a través d’un aplicatiu compartit que agilita la intervenció dels diferents serveis municipals.

L’objectiu sempre és empadronar la persona en el lloc on pernocta habitualment i, només si això és impossible, es proposa inscriure-la en una adreça de Serveis Socials.

Yolanda Ferrer Polo, regidora de Serveis Socials, ha valorat el fet que el model aplicat a Rubí hagi rebut l’atenció d’altres municipis i del col·lectiu dels professionals del treball social. “Tot i que el procediment que hem establert a la nostra ciutat encara està en evolució, perquè aquest és un tema d’una gran complexitat, creiem que hem aconseguit posar unes bones bases per garantir el dret a empadronament de tota la ciutadania”, ha declarat. L’edil ha recordat que “tradicionalment, hi ha hagut molta disparitat de criteris entre municipis. Per això són molt útils aquests trobades entre professionals, en què podem compartir experiències i aprendre dels seus resultats”.

La jornada El dret a l’empadronament. Una mirada des del treball social ha reunit professionals provinents de diversos ajuntaments. La primera part de la trobada, dedicada al dret a l’empadronament segons la normativa i la situació actual, també ha comptat amb la participació d’Eva Abellán, presidenta del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores de Catalunya, a més de Síndica de Greuges de Sabadell.