El Ple de l’Ajuntament de Rubí fa balanç dels tres primers anys de mandat

Aquest dissabte, l’Ajuntament de Rubí ha celebrat un Ple extraordinari per debatre sobre l’estat de la ciutat. L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha encetat la sessió fent un repàs de les accions més destacades que el govern municipal ha dut a terme durant els primers tres anys de mandat, bona part del qual ha estat marcat per la pandèmia derivada de la COVID-19. “Es tracta d’accions que s’han tirat endavant amb la complicitat de tots els membres de l’equip de govern i amb la intenció de mirar cap al futur”, ha assegurat.

Durant aquest darrer any s’han posat les bases per casar un teixit productiu i comercial dinàmic, amb capacitat per atraure visitants d’altres poblacions, i que alhora mantingui l’essència del Rubí de sempre, tot respectant els criteris de sostenibilitat. En aquest àmbit hi juga un paper molt important l’illa de vianants, que s’ha anat ampliant per recuperar l’espai públic per a les persones.

Precisament les persones s’han mantingut al centre de l’acció política. L’alcaldessa ha destacat l’aposta per les polítiques orientades a l’empoderament de les dones ─s’han fet les primeres Jornades Feministes de Rubí, s’ha incorporat la perspectiva de gènere al pressupost municipal i s’ha aprovat un protocol per a l’abordatge de les violències masclistes als espais d’oci nocturn─; les iniciatives encaminades a promoure l’envelliment saludable, com la programació Gaudeix la vida en gran o l’ampliació dels parcs de salut; i l’impuls de nous projectes adreçats a les persones joves, com la compra de l’antiga Supersond per convertir-la en un espai de referència per a aquest col·lectiu. L’atenció a la ciutadania més vulnerable també ha estat un objectiu irrenunciable durant aquest mandat, com ho exemplifica l’augment en gairebé un 50% dels ajuts per atendre necessitats bàsiques.

“Hem d’arribar al 2030 en les millors condicions. És per aquest motiu que durant aquest darrer any hem posat les bases perquè Rubí sigui un lloc més habitable”. En aquest apartat, ha destacat la posada en marxa d’un pla de manteniment que permet abordar amb més agilitat els possibles desperfectes a la via pública i que només el 2021 va atendre més de 1.100 actuacions. Martínez també ha esmentat un pla de manteniment específic per a les escoles, dotat amb 390 mil euros provinents de romanents. En paral·lel, s’ha potenciat la tasca preventiva de les agents pel civisme i del Servei de Mediació, que se suma a la que ja realitzava la Policia Local. El cos de seguretat municipal s’ha ampliat aquest any amb vuit agents que van superar les proves el 2021 i amb quatre provinents d'altres municipis, a banda de les cinc places que s’acaben d’obrir a concurs.

Segons l’alcaldessa, Rubí és una ciutat competitiva, amb polígons d’activitat econòmica líders i amb una indústria que encapçala els rànquings catalans i espanyols. I amb la transformació que està per arribar serà encara més competitiva, segons la primera edil. “És gràcies a aquest caràcter industrial que durant el 2021 i part del 2022 hem sortit més ràpid que la resta de municipis de la crisi econòmica derivada de la COVID-19”. Un total de 4.276 empreses han tramitat gairebé 10.000 expedients a la FUER, s’han analitzat 370 projectes empresarials i s’han assessorat i ajudat a crear recentment una norantena d’empreses. Aquest mes d’abril, la ciutat ha registrat el màxim històric de població ocupada ─34.046 persones residents a la ciutat tenen feina y estan donades d’alta en algun dels règims de la Seguretat Social─, “una dada que arriba després de picar molta pedra i d’un treball diari ingent per part dels serveis municipals, lluitant perquè ni un sol rubinenc o rubinenca estigui a l’atur”, ha explicat. La ciutat s’ha bolcat en accions transversals i compartides, com les desenvolupades en el marc de la formació professional o dins la Taula de Competitivitat Industrial de Rubí (TCIR), ha comentat Martínez. A banda de la indústria, s’han destinat prop de 400 mil euros a subvencions al comerç local en els darrers tres anys i s’han fet inversions en el Mercat Municipal per valor de 863 mil euros.

D’altra banda, l’alcaldessa ha assegurat que “Rubí és una ciutat viva, que brilla, que té COLOR”. I la cultura n’és un clar exemple, una cultura que combina tradició i modernitat, amb la Festa Major com a màxima expressió i que també es manifesta en la recuperació d’espais emblemàtics com el Casino. Martínez també s’ha referit a les actuacions desenvolupades en l’àmbit de l’esport, especialment a la millora d’instal·lacions esportives i a l’impuls de nous espais que reflecteixen l’aposta del govern municipal pels valors i els beneficis físics i emocionals de l’esport.

Tot plegat, segons ha dit l’alcaldessa, només serà possible si s’estableixen aliances amb institucions de l’entorn. En aquest sentit, ha posat de relleu la constitució de l’Associació de l’Arc Metropolità, que aglutina els municipis de la segona corona de Barcelona, així com el reforç de lligams amb altres institucions d’Espanya i d’Europa amb l’objectiu d’intercanviar coneixement i mostrar el potencial de Rubí.

El Rubí del futur, i també del present, ha de treballar per la sostenibilitat. Així, s’ha iniciat la redacció de la nova Ordenança reguladora del soroll, s’ha aprovat el Pla de qualitat de l’aire, s’ha impulsat la xarxa d’itineraris naturals, el Pla local de residus 2019- 2025, s’ha implantat el sistema de recollida porta a porta a comerços del centre i s’ha tirat endavant el nou contracte de serveis de recollida de residus i de neteja viària. “Hem repensat totes les nostres polítiques per posar la mirada en la perdurabilitat, en la projecció de Rubí més enllà de l’actual mandat”. L’alcaldessa ha posat com a exemple d’aquesta visió el projecte de renaturalització de l’eix i el balcó de la Riera, que va en la línia de preservar el ric entorn natural del municipi però alhora millorar-lo i adequar-lo per fer-lo més transitable i usable per la ciutadania. Martínez també s’ha referit a les actuacions en relació al verd urbà, que milloraran l’aspecte i l’oxigenació de Rubí, i a tota la feina realitzada a les urbanitzacions, amb la constitució de la Taula d’Urbanitzacions i l’impuls d’un pla de manteniment específic.

L’alcaldessa també s’ha referit a les grans transformacions que viurà el Rubí del futur, com ara l’estadi del Vint-i-cinc de Setembre, la recuperació de l’avinguda de l’Estatut com a via urbana, la millora integral del parc de Ca n’Oriol o la renaturalització de l’antic camp de golf de Can Sant Joan.

Intervencions dels grups polítics

La portaveu de l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP), Betlem Cañizar Bel, ha declinat assistir al Ple extraordinari d’aquest dissabte.

Veïns per Rubí (VR), de la mà del seu portaveu Antoni García Berea, ha segmentat el seu balanç en diferents blocs temàtics. Pel que fa al territori i la sostenibilitat, ha lamentat que la ciutat continuï sense disposar del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), recordant que el pla en vigor és de fa 35 anys. “A nivell urbanístic, Rubí porta més de 20 anys de retard respecte els municipis del nostre entorn”, ha assegurat el regidor. García també s’ha queixat de diverses inversions no executades, com ara l’anella verda ciclista, l’arranjament dels Nius, la remodelació de la pl. Pearson o la millora del CEE Ca n’Oriol. “Això implica manca de previsió i improvisació; no es disposa d’un model de ciutat a mig i llarg  termini”. El regidor també s’ha mostrat preocupat pel manteniment i neteja de l’espai urbà, així com per l’estat de les urbanitzacions, l’incivisme i la gestió del verd urbà. També considera insuficients les polítiques d’habitatge, la gestió de la problemàtica dels abocadors i del desviament de les línies d’alta tensió.

Pel que fa a les polítiques de promoció econòmica, ha assegurat que els agents econòmics els han traslladat la manca de manteniment i inversió als PAE. I tot i que ha admès que s’han fet actuacions, considera que són insuficients.

Antoni García Berea també ha trobat a faltar més actuacions en matèria de serveis socials, civisme i seguretat i pel que fa a la relació amb les entitats locals. Segons VR, “aquest projecte polític està esgotat [...] i cal un canvi”.

El portaveu de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs), Roberto Martín Martín, ha començat la seva intervenció assegurant que, malgrat haver passat tres anys des de l’inici del mandat, “no podem dir que Rubí hagi millorat com el bon vi ni dir que estem igual, sinó que estem pitjor”. En aquest sentit, ha lamentat l’estat dels carrers i voreres, on assegura que cal molt manteniment; així com de les zones d’esbarjo per a gossos. També s’ha queixat del que considera problemes de seguretat, argumentant que l’índex de criminalitat ha augmentat un 10%. Segons el portaveu de la formació taronja, la ciutadania es pregunta on van a parar els seus impostos: “A cobrir serveis bàsics, tot i que són deficients per la manca de seguiment, i a emmascarar les carències amb colors, festes, llums, un Casino sumptuós i a inversions milionàries que, després de tres anys, encara no en sabem gran cosa”. I tot això, segons Martín, amb la complicitat i el silenci d’En Comú Podem (ECP), soci de govern del  Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Cs ha citat alguns dels projectes i iniciatives que no s’han dut a terme, com ara la policia de barri, el projecte de les 3B, la gratuïtat del bus urbà, la construcció d’habitatge protegit, l’estadi del 25 de Setembre o la creació d’espais de co-working pels emprenedors.

El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i cap de l’oposició, Xavier Corbera Gaju, ha insistit en el fet de fer balanç no d’aquests darrers tres anys, sinó dels últims set, incloent el mandat anterior, també liderat per l’actual alcaldessa. El republicà ha trobat a faltar autocrítica a la intervenció d’Ana María Martínez Martínez i ha assegurat que “han tingut 560 milions d’euros per transformar Rubí en els darrers set anys i, tot i així, Rubí no es mou”.

Segons Corbera, la radiografia d’aquesta ciutat s’explica amb promeses fetes que han quedat oblidades, com ara el programa infantil als barris, l’aprofitament nocturn d’instal·lacions esportives, l’oci per la gent gran, un centre d’acolliment familiar d’emergència, la construcció del nou ajuntament, la segona fase de l’illa de vianants, la remodelació de la pl. Pearson, l’estudi de remunicipalització de les escoles bressol o l’hotel d’entitats, entre d’altres.

El portaveu d’ERC ha demanat a l’alcaldessa i als regidors de l’equip de govern que aquest darrer any de mandat, quan prenguin decisions, “ho facin pensant en noms concrets, en persones reals que ens serveixen de guia”. Segons Corbera, no venen temps fàcils, ja que sortim d’una pandèmia, ens trobem en una situació d’inflació de preus i hi ha molt present el canvi climàtic. Tenint en compte que, segons l’Estudi de satisfacció ciutadana i coneixement de la ciutat de Rubí, el 42% dels enquestats manifesta dificultats per arribar a final de mes, “cal prioritzar molt bé les despeses. Cal una transformació social, verda, democràtica, feminista i econòmica, posant les persones al centre de les nostres decisions”. I, segons els republicans, el projecte de l’equip de govern està esgotat.

El portaveu d’En Comú Podem (ECP) i soci de l’equip de govern, Andrés Medrano Muñoz, ha fet un repàs d’algunes de les accions dutes a terme: “Molt fet i molt més encara per fer, amb un model de ciutat que demana grans transformacions, en un moment històric on les ciutats hem de triar ser protagonistes actives del nostre destí”.

Un dels reptes pendents a la ciutat, des de fa anys, és el desenvolupament de polítiques d’habitatge, on s’ha fet molta feina, segons el regidor, com l’elaboració d’un Pla Local d’Habitatge, l’adquisició pel patrimoni públic de 8 habitatges pel sistema de tanteig i retracte, i la creació del registre municipal de pisos buits.

També s’ha referit a diverses accions que promouen valors com la justícia social i mediambiental, l'equitat i la solidaritat; així com tot allò que promou la transparència, com ara el desplegament de les mesures del Pla Estratègic de Govern Obert o la creació de noves eines de participació.

En l’àmbit de la sostenibilitat, “Rubí es prepara i es transforma amb la transició energètica, amb un full de ruta ja en aplicació com és el Pla Director Rubí Brilla 2030”. També ha destacat les millores pe que fa a la gestió de residus o totes aquelles actuacions per millorar el benestar dels animals. Medrano també ha parlat del verd urbà, posant de relleu l’elaboració del Pla director del verd urbà, la plantació de més de 600 arbres o la futura remodelació del parc de Ca n’Oriol, entre d’altres.

La segona part de la seva intervenció ha consistit a fer tres propostes de futur sobre qüestions “que entenem són de mínim comú denominador. Tres propostes que volem que siguin avalades pel conjunt del Ple municipal i que tots els grups es comprometin a portar-les als seus grups al Parlament de Catalunya”. Es tracta de la demanda de construcció d’un hospital de referència, de la 2a estació d’FGC a la línia Vallès i de protegir l’entorn natural de la Serra de Can Riquer i l’Oleguera, on s’hi planteja una gran extractiva.

Per últim, el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i també soci de govern, Moisés Rodríguez Cantón, ha assegurat que “Rubí va imaginar què volia ser i ho està aconseguint; una ciutat viva, atractiva i competitiva”. Una ciutat que s’ha adaptat als canvis, que ha sabut planificar i acceptar els reptes que suposen oportunitats, com ara els Next Generation i el Pla de Recuperació, que permeten tirar endavant nous projectes i avançar.

“Però no pots transformar el món sense entendre que abans has de millorar tu. I els canvis comencen primer a casa”. En aquest sentit, Rodríguez s’ha referit a Pla d’Ordenació dels Recursos Humans de l’Ajuntament, que va ser aprovat definitivament pel Ple al novembre de 2019. L’Ajuntament partia d’una taxa de temporalitat dels empleats públics a finals del 2019 que s’aproximava al 64% del total de la plantilla municipal. L’objectiu era apropar-se al 8% que determina la llei i aprofitar les modificacions legislatives que es posaven a l’abast dels ajuntaments per fer-ho possible.

“Però no ens quedarem aquí. Una vegada fets aquests processos d’estabilització i amb els deures ben fets, demanarem una taxa de reposició addicional especial per poder acabar de resoldre de manera exemplar el procés de regulació dels nostres recursos humans”, ha conclòs el portaveu socialista.

Rodríguez s’ha referit a d’altres actuacions durant la seva intervenció. La prosperitat de l’estat de la ciutat, ha dit, és conseqüència de disposar de les millors treballadores socials, d’un bon cos policial, del projecte de la Font del Ferro, de les agents pel civisme, dels i les professionals de l’OAC i de la FUER i tants altres serveis que ofereix el Consistori.