El Protocol per a l’abordatge de la violència masclista de l’Ajuntament de Rubí es presenta públicament
El text que el Ple municipal va aprovar unànimement el mes de maig amplia els àmbits de la violència i especifica i coordina les actuacions dels serveis municipals en cada cas
Tècnics i tècniques de Serveis Socials, professionals de la justícia, les forces de seguretat i la sanitat, representants de partits polítics i entitats han assistit aquest dimecres a la presentació pública del Protocol per a l’abordatge de la violència masclista de l’Ajuntament de Rubí, un document que el Ple municipal va aprovar per unanimitat el mes de maig. El text aborda la violència masclista des del punt de vista dels drets de les dones per garantir la seva autonomia i llibertat, tal com estableix la Llei 5/2008. Prenent com a referència la definició d’aquesta llei, el protocol descriu la violència masclista com aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, pot incloure amenaces, intimidacions i coaccions i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Així, “l’objectiu d’aquest protocol és que cada servei municipal sàpiga el seu rol, el seu paper en situacions de violència masclista o en situacions que puguin preveure violència masclista. La sensibilització per prevenir i el treball per donar resposta a les situacions de violència masclista són clau per, com diu el lema de la commemoració del 25 de novembre a Rubí, ser lliures i viure sense por. Com a administració hem de garantir que tot el que es pugui fer, es faci”, ha dit l’alcaldessa Ana María Martínez Martínez.
El protocol redefineix el concepte de violència i n’amplia els àmbits (parella, familiar, laboral i social i comunitari); incorpora diferents nivells d’intervenció (sensibilització- prevenció- detecció- atenció- recuperació), defineix les situacions d’urgència a través de la valoració amb eines objectives; concreta la funció de cada Servei municipal i el seu rol específic en casos de violència masclista; estableix un llenguatge comú entre els/les professionals i especifica l’actuació a efectuar en cada àmbit. “Cal tenir molt ben identificades les alertes i els indicadors que ens poden fer pensar que s’està produint una situació de violència masclista. Per fer-ho també cal que el personal tècnic de l’administració estigui ben format més enllà dels Serveis Socials. Voldríem que arribés el dia que no calgués obrir els plens municipals amb un minut de silenci en senyal de dol per dones assassinades per violència masclista”, ha conclòs Martínez.
El document que avui s’ha presentat públicament al Castell és un protocol marc que coordina els diferents serveis municipals implicats en casos de violència masclista (Serveis Socials, cossos de seguretat, centres educatius, serveis sanitaris ..) i en garanteix l’eficàcia. També estableix actuacions específiques respecte a la infància maltractada i en presumpta situació de desemparament, per a les persones grans, en cas de violència filio parental, en l'àmbit laboral i en l'àmbit social o comunitari.
La presentació d’aquest dimecres ha comptat amb la presència de Raúl Lizana Zamudio, psicòleg i terapeuta infantil, especialista en violència de gènere i autor del llibre A mí también me duele que ha ofert la conferència Violència masclista a la parella, detecció i actuació. Lizana s’ha referit als diferents tipus de violència masclista que existeixen i ha aprofundit en la violència més greu que és aquella que té lloc en l’àmbit de la parella.
“Un percentatge important de nens i nenes repetiran les conductes que el maltractador els ensenya a través de la violència. El maltractador transmet als seus fills i filles que la seva conducta és normal. I els nens i nenes aprenen que la violència i el masclisme és normal. El que fem quan ajudem a les mares i com a societat a través dels protocols i del treball en xarxa és mostrar a aquests nens i nenes una altra realitat. És explicar que la violència i el masclisme no són normals”, ha exposat el terapeuta.
Però no només els infants que han viscut amb maltractadors seran violents. “N’hi ha prou de viure en una societat que és masclista”, ha argumentat. Linaza també ha detallat que un 30% dels i les joves creuen que si hi ha violència en una parella és que ella haurà fet alguna cosa i un 27% pensa que controlar la parella és normal.
El Protocol municipal per a l’abordatge de la violència masclista és un document marc que deixa per escrit la metodologia de treball amb la intenció desenvolupar en el futur protocols específics per a casos de violències concretes com la mutilació genital femenina o l’assetjament en festes. Per a l'elaboració del text, el Servei d'Igualtat de l'Ajuntament ha treballat amb una comissió tècnica integrada pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones, els cossos de seguretat dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local, Serveis Socials, els serveis sanitaris (Primària, ASSIR i Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa i Primària, ASSIR, Consulta Adolescència i Programa Salut i Escola de la Mútua de Terrassa), l'Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Vallès Occidental, el Servei de Joventut municipal, el Servei d'Educació municipal i el Departament d’Educació, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, el Servei Tècnic de Punt de Trobada, el Servei de Teleassistència ATENPRO (Creu Roja), el Col·legi d’Advocats de Terrassa i el Servei de Primera Acollida municipal.