Els ajuntaments de la Xarxa Mai Més comparteixen experiències de recuperació de la memòria històrica a Rubí
El Museu Municipal Castell (MMUC) ha acollit aquest dijous la vuitena trobada d’aquesta xarxa de memòria i prevenció del feixisme
Rubí ha estat l’amfitriona aquest dijous de la 8a Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. L’acte, celebrat al Museu Municipal Castell (MMUC), ha servit per intercanviar experiències locals al voltant de la recuperació de la memòria històrica i la divulgació dels valors democràtics.
L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha obert el programa apel·lant a la importància que té el món municipal “per reconstruir amb justícia el nostre passat i reforçar els fonaments de la democràcia” i recordant el compromís de l’Ajuntament de Rubí en aquest àmbit. La primera edil ha mencionat les principals accions desenvolupades a la ciutat durant aquest mandat, coincidint amb la creació d’una regidoria de Memòria Històrica, i ha celebrat l’espai d’aprenentatge mutu que obre la Xarxa Mai Més: “Ens recomforta molt sentir-nos acompanyats per tots vosaltres, per aquesta xarxa de municipis, en aquest camí no exempt de reptes. Jornades com la d’avui, que tenim l’honor d’acollir, estrenyen la nostra col·laboració i ens fan aprendre amb rapidesa escoltant altres experiències, ampliant la conversa, sumant sensibilitats...”.
La trobada d’aquest dijous ha comptat amb representats de diferents institucions. Marta Morell Albadalejo, segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Sabadell, hi ha intervingut en nom de la Xarxa Mai Més. “La primera trobadada d’ajuntaments va reunir un quinzena de municipis. Ara ja en som una cinquantena i això vol dir que la feina que vam començar a fer fa anys està donant els seus fruits. Combatre el feixime ho hem de fer tots i totes de la mà”, ha dit.
De la seva banda, el president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo Gascón, ha reivindicat la Xarxa Mai Més com un instrument fonamental per a l’entitat que realitza una funció especialment important en l’àmbit educatiu: “Els centres educatius sempre han estat una prioritat perquè sabíem que el jovent havia de conèixer els fets del passat perquè no es repetissin”.
També han intervingut a la jornada d’aquest dijous Francesc Xavier Menéndez i Pablo, director del Programa de memòria democràtica de la Diputació de Barcelona, i Diego Blázquez Martín, director general de Memòria Democràtica del Govern d’Espanya. Aquest últim ha fet una exposició sobre la nova Llei 20/2022, del 19 d’octubre, de memòria democràtica, que s’articula sobre la idea que “el coneixement del nostre passat recent constribueix a assentar la nostra convivència sobre bases més fermes, protegint-nos de repetir errors del passat”.
Experiències de recuperació de la memòria històrica
La jornada d’aquest dijous ha permès conèixer les experiències dels municipis de Castelldefels, Ginestar, Manresa, Santa Coloma de Gramenet i Rubí. En el cas de la nostra ciutat, s’ha detallat el camí recorregut des de la creació de la regidoria de Memòria Històrica el 2019, tot mencionant accions especialment significatives com la constitució de la Taula de Memòria Històrica (2019), la retirada de les plaques franquistes que encara quedaven a la ciutat (2020), la instal·lació de les Stolpersteine (2020), la signatura del conveni amb l’Amical de Mauthausen (2021), les diferents iniciatives de reconeixement a Neus Català i Pallejà (2021) o les presentacions dels llibres biogràfics sobre Pere Aguilera (2021) i Juan Martínez (2022). Des de l’Ajuntament de Rubí, també s’ha exposat el recent projecte educatiu al voltant de la memòria històrica i s’ha avançat la proposta de musealització del refugi de la Guerra Civil del carrer de Cadmo.
La regidora de Memòria Històrica, Elena Montesinos Pujante, ha tancat la trobada reivindicant un esforç compartit de recuperació de la memòria que passi per sobre de qualsevol intent d’oblit: “La memòria ens construeix, forma part de la nostra identitat individual i col·lectiva, i és un instrument molt potent de reflexió, de foment de la conciència crítica i, per tant, d’aprenentatge de valors com la justícia social, la solidaritat, el respecte a la diversitat i la resolució pacífica dels conflictes”. L’edil ha destacat les possibilitats que obre la nova Llei de memòria democràtica per als ajuntaments, permetent-los participar de la recuperació de dades, i per tant, “d’històries de vida que han quedat silenciades”. I ha conclòs que la d’aquest dijous ha estat una trobada de gran interès.
Durant la jornada, s’ha exposat a l’auditori del MMUC la bicicleta alemanya del període 1939-1945 que Miquel Segura va portar fins a Rubí després de bescanviar-la a la frontera francesa amb un soldat alemany que fugia de la zona de conflicte, quan tornava de l’exili a França. És una peça que la família del Miquel Segura va cedir al Museu Municipal Castell i que es va restaurar el 2010. L’objecte ha inspirat la imatge de la trobada, creada per Javier Viaplana Arenas, alumne de serigrafia de l’Escola d’Art i Disseny edRa.
Com a cloenda de la jornada, aquesta tarda, les persones participants faran un recorregut guiat per les onze Stolpersteine que hi ha als carrers de Rubí.