L’Ajuntament realitza periòdicament el manteniment del medi natural del municipi
Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional dels Boscos, uns espais que actuen com a pulmó de la Terra i que absorbeixen diverses substàncies contaminants que viatgen suspeses en l’aire, entre d’altres
L’Ajuntament de Rubí disposa d’un servei extern de manteniment del medi natural. El seu objectiu és preservar els entorns naturals ben conservats, eliminar masses de vegetació i naturalitzar zones colonitzades per vegetació al·lòctona, especialment a les zones naturals més freqüentades per la ciutadania.
Les tasques que es realitzen consisteixen a plantar arbrat autòcton en zones concretes, plantar vegetació de ribera en torrenteres recuperades, fer el manteniment de les fonts naturals i de la vegetació, així com dels cadenats de prohibició de pas dels camins públics, de l’estrat vegetal dels recorreguts de la xarxa d’itineraris i de les franges de protecció de prevenció d’incendis forestals; i col·locar elements de fusta tractada en aquells punts que presenten risc per a les persones.
Tot i que la major part dels boscos estan ubicats a terrenys de propietat privada, l’Ajuntament en promou el seu manteniment a través d’iniciatives com els treballs de prevenció d'incendis mitjançant la gestió forestal, en col·laboració amb l'Associació RUCA.
Els boscos de Rubí
Des del punt de vista vegetal, tot el territori del municipi de Rubí correspon a l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale). És un bosc escleròtil dominat per l’alzina (Quercus ilex) i atapeït de lianes i arbusts perennifolis, que creen un ambient fresc i humit. El sotabosc està format per arbusts i de plantes enfiladisses.
Dintre de l’estrat arbustiu són característics el marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’aladern fals (Philyrea media), l’arboç (Arbutus unedo), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el matabou (Bupleurum fruticosum) i el ginestó (Osyris alba). També hi ha lianes com el lligabosc (Lonicera implexa), l’englantina (Rosa sepervirens), la ridorta (Clematis flammula) i l’aritjol (Smilax aspera). Finalment, l’estrat arbustiu baix està format pel galzeran (Ruscus aculeatus) i per lianes com l’esparraguera (Asparagus acutifolius), la rogeta (Rubia peregrina) i l’heura (Hedera helix).
Tret dels fragments d’alzinar litoral, la resta dels boscos de Rubí són pinedes transitòries de pi blanc de natura secundària. L’arbre dominant a tot el territori és el pi blanc (Pinus helepensis), si bé es poden distingir localment individus aïllats o petits grups de pi pinyer (Pinus pinea), especialment entre la masia de Can Roig i el camí de les Martines.
Seguint els cursos d’aigua trobem la vegetació de ribera que viu sobre els sòls inundats en profunditat ─aigua freàtica─. Limitada per la pressió humana i pel règim irregular dels petits cursos d’aigua de Rubí, ha perdut en bona part el seu primitiu caràcter forestal, quedant reduïda sovint a formacions arbustives o herbàcies. No trobem boscos de ribera ben definits, però si fragments de salzeda, gatelleda, albereda i omeda, representats en general per pocs individus, formant complèxides amb claps d’avellanosa, bardissa, canyar, alzinar amb roure cerriode i fins i tot pineda en els llocs més eixuts.
L’aspecte que sol presentar és el de grups aïllats d’arbres de ribera barrejats amb d’altres que no ho són ─roures, alzines, pins, etc─ en un conjunt lligat per un bolic de lianes i esbarzers de trànsit molt dificultós. En els llocs més humits apareixen equisets i falgueres.
La intervenció de l’home sobre els boscos de ribera porta sovint a la introducció d’espècies com els pollancres (Populus nigra) o els plàtans (Platanus hybrida).
Dia Internacional dels Boscos
Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional dels Boscos, que actuen com a pulmó de la Terra, a part de disminuir les concentracions atmosfèriques de CO2 mitjançant la fotosíntesi de les plantes i d’absorbir la pols i diverses substàncies contaminants que viatgen suspeses en l’aire. La proximitat de la vegetació forestal a nuclis urbans afavoreix una millor qualitat de l’aire.
El bosc té un paper molt important dins del cicle de l’aigua, perquè li serveix de magatzem: una part important de l’aigua de pluja s’infiltra i s’acumula en aqüífers i en la primera capa del sòl (estrat A), què és rica en humus i reté molta aigua, que va alliberant a poc a poc. A part de la quantitat d’aigua escolada, el bosc també influeix en la qualitat d’aquesta, ja que exerceix una funció depuradora.
El bosc, a banda de la seva funció productora, fa de forma indirecta una sèrie de funcions i serveis interrelacionats entre sí, com són la fixació de diòxid de carboni (CO2), la millora de la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació dels sòls per evitar els processos d’erosió o la conservació de la biodiversitat.
Mitjançant la fixació de CO2 s’aconsegueix un esmortiment del canvi climàtic: el CO2 atmosfèric emès per les diferents activitats que l’ésser humà porta a terme contribueix a l’efecte hivernacle i, per tant, a l’escalfament global. Així doncs, mitjançant la fixació de carboni s’aconsegueix mitigar aquest augment de temperatura.