Un dels ceps que s’han plantat als horts municipals (foto: Ajuntament de Rubí – Localpres)

L’Ajuntament planta 150 ceps als horts de Cova Solera a partir d’esqueixos de la vinya de Cal Patilles

Rubí compta amb un important passat vitivinícola, del qual actualment queden tres vinyes: la de Cal Patilles, la de Cal Muxí i la de Can Feliu

Amb l’objectiu de retre homenatge a la memòria vitivinícola del municipi, l’Ajuntament ha plantat 150 ceps als horts de Cova Solera a partir d’esqueixos de la vinya de Cal Patilles. La plantació la van dur a terme els i les alumnes del curs d’horticultura adreçat a joves que es va realitzar a l’equipament municipal l’any passat. Amb aquesta iniciativa, el Consistori pretén que la ciutadania pugui conèixer l’evolució de la vinya.

El conreu de la vinya ha tingut un pes important a la ciutat des de fa molts anys, ja des de l’època romana. Segons relata l’escriptora rubinenca Núria Julià Fosas al llibre La vinya a Rubí. Un passeig per la història, al llarg del segle XIX, el conreu de la vinya va superar per primer cop al del cereal, ja que pràcticament el 70% de la superfície conreada era de vinya. És una època on els vins locals comencen a tenir prestigi i a ser reconeguts en les exposicions universals que tenien com a finalitat donar a conèixer els productes de la terra.

La plaga de la fil·loxera, però, va arribar a Rubí, deixant ermes la gran majoria de vinyes. La constància i el treball de molts pagesos els va fer tornar a replantar vinyes noves i les collites van anar en augment. Fins a tal punt, que alguns cellers familiars van quedar petits, motiu pel qual es va decidir construir el Celler Cooperatiu.

Segons Julià Fosas, durant gairebé cinc dècades es va anar produint vi de qualitat. Però els efectes provocats per la rierada de 1962, la manca de relleu generacional dels pagesos i l’auge de la construcció i de la indústria van marcar el final de les vinyes al municipi. Així, Rubí va passar de ser un poble agrícola a una ciutat industrial on actualment queden tres vinyes: la de Cal Patillas i la de Cal Muxí, cuidades per Josep Maria Carrera i situades a Ximelis; i la vinya de Can Feliu de l’heretat de Can Xercavins, coneguda popularment com la vinya de l’Òscar, conreada per Adrià Polonio i Enric Xercavins.

La història de Rubí no s’entén sense la vinya. El record d’aquestes formes d’explotació sostenible ens fa conscients de la possibilitat d’altres formes de relacionar-nos amb el medi ambient”, ha explicat el regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Benestar Animal, Andrés Medrano Muñoz.

 

La vinya de Cal Patilles

Aquesta vinya té el seu origen a l’any 1889. Treballada per la família Carrera-Esteve, amb casa al carrer de Pau Claris, la seva extensió és de 2,5 ha. D’aquestes, dues estan dedicades als ceps, entre els quals n’hi ha alguns que són centenaris, com el “cep de les tres branques”.

S’hi cultiven les següents varietats de raïm: malvasia, xarel·lo, macabeu, picapoll, raset, sumoll, pansa i moscatell. Al setembre porten el raïm cap a la casa del carrer de Pau Claris, on elaboren el vi.

L’any 2004, la vinya va ser declarada element del Catàleg i Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, amb l’objectiu de dotar al Consistori d’un instrument per a la protecció i rehabilitació del seu patrimoni.