L’alcaldessa acompanya Dolors Mumany i Leandre Pons en l’homenatge que els ha fet el Casal de la Gent Gran
Els dos rubinencs, de 90 i 86 anys respectivament, han estat reconeguts per la seva trajectòria vital
L’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, i la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones, Marta García, han presidit aquest dimecres l’acte d’homenatge a dos membres del Casal de la Gent Gran de Rubí. Dolors Mumany i Leandre Pons, de 90 i 86 anys d’edat respectivament, han rebut un reconeixement per la seva trajectòria vital.
Dolors Mumany, pionera a l’hora d’ensenyar català
La Dolors va néixer a Rubí l’any 1928 i va estudiar a les Escoles Ribas dels 5 als 15 anys. Posteriorment, va rebre classes particulars de comerç i comptabilitat i va treballar a les oficines de l’empresa Elèctrica Rubí SA ─el negoci familiar─ durant 6 anys, fins que es va casar amb el Mingu ─mort l’any 2014─. Amb ell ha tingut dos fills, el Francesc i l’Òscar; i tres nets, el Francesc, el Jordi i la Sílvia. L’any 1975 va aconseguir el títol de mestre de català i va exercir aquesta professió a l’Escola Montserrat i al Regina Carmeli, fins que es va jubilar l’any 1993. Ha estat jurat de la Pubilla de Rubí, ha publicat les memòries d’Antoni Grau, avi de l’il·lustrador rubinenc Quim Conca, i ha escrit diversos articles pel butlletí del Casal, entitat on col·labora activament. “Diuen que per tenir una vida plena has de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Jo ho he fet tot”, ha assegurat la Dolors.
Leandre Pons, afany per aprendre
Per la seva banda, el Leandre va néixer a Barcelona l’any 1932, l’any en què es complien 111 anys de la mort de Napoleó. Va viure la guerra “incivil” i la postguerra, de la qual en guarda “records de sang i gana. La meva mare es va aprimar més de 40 quilos”. Precisament va ser la seva mare qui li va ensenyar a llegir i escriure i “quatre regles aritmètiques”, fet que va motivar que, a l’entrar a l’escola, el posessin al grup dels grans. Va estudiar medicina, carrera que no va acabar perquè va topar amb un catedràtic que li va “barrar el pas”. Després de fer el servei militar va exercir de mestre a diverses escoles, entre ells el Liceu Politècnic de Rubí, on es va jubilar. Des d’aleshores que també col·labora amb el Casal de la Gent Gran de la ciutat.
Agraïment a dues trajectòries vitals dedicades a l’ensenyament
Durant l’acte d’homenatge, l’alcaldessa ha destacat la important tasca que han realitzat els dos homenatjats en l’àmbit educatiu: “Per les vostres aules han passat moltes persones de Rubí, a les quals heu obsequiat amb els vostres coneixements. Heu estat part d’un capítol important de la història de la ciutat”.
Durant la seva intervenció, Martínez també ha reivindicat la rellevància que té el col·lectiu de gent gran a la ciutat i ha destacat especialment la feina que realitza el Casal a l’hora d’organitzar múltiples activitats per a la gent gran activa de Rubí. A la vegada, l’alcaldessa ha manifestat que cal millorar l’estat de la façana de l’edifici on està ubicat el Casal: “La façana necessita una mano de pintura, com es diu a nivell col·loquial. Fa pena que l’exterior no acabi d’acompanyar la important activitat que realitza el Casal a l’interior de l’equipament”. Malgrat que l’edifici és de la Generalitat de Catalunya i, per tant, el consistori no hi pot intervenir, Ana María Martínez ha avançat que s’han mantingut converses amb el govern autonòmic amb l’objectiu de contribuir a dignificar la façana.
Paral·lelament, l’alcaldessa també ha parlat de les obres que s’han de fer en un altre edifici emblemàtic pel col·lectiu de la gent gran: les que han de transformar el Casino Espanyol en allò que havia estat temps enrere. L’actuació en aquest equipament és previst que s’iniciï a principis de 2019 i que estigui enllestida per la Festa Major del 2020.
Per la seva banda, el subdirector general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Francesc Molina, també ha lloat la feina feta pels dos homenatjats al llarg de la seva vida i la labor que fan ara que estan jubilats: “Una feina que està pagada no amb diners, però sí amb la satisfacció que allò que fas pels altres et torna en dies com el d’avui”.
L’acte d’homenatge ha finalitzat amb la representació de l’espectacle El xou del casal.