L’alcaldessa decreta tres dies de dol per la mort de Neus Català

L'alcaldessa, Ana María Martínez, ha decretat tres dies de dol per la mort de Neus Català, darrera supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, que ens ha deixat aquest dissabte. Tot i que va néixer a Els Guiamets, Català va residir durant més de dues dècades a Rubí, al barri de Les Torres. Des d’aquest dilluns i durant els propers tres dies, les banderes de l'Ajuntament onegen a mig pal en senyal de dol.

“El seu llegat seguirà viu i estarem en deute amb una persona que va saber el que significa la repressió i que va viure per lluitar-hi en contra i mantenir viva la memòria de les persones represaliades”, ha explicat Ana María Martínez. Per aquest motiu, l'alcaldessa ha anunciat que proposarà batejar amb el nom de Neus Català la recentment creada Taula local de la memòria històrica, un òrgan de participació que reuneix representants dels grups municipals, entitats relacionades amb aquesta temàtica ─com precisament l’Associació per la Memòria Històrica Neus Català─, historiadors/es locals i personal tècnic de l’Arxiu i del Museu Municipal.

Una vida de lluita per preservar la memòria de les persones represaliades
En esclatar la Guerra Civil, Neus Català va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar també al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, a França, va participar plenament en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa primer a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín. Se’l coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92.000 persones d'una manera atroç.

Posteriorment va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomenava. Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat el maig de 1945, moment en què es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi van morir. Aleshores a retornar a França, on va continuar la lluita clandestina contra el franquisme. Els últims anys de la seva vida els va viure a Els Guiamets (Priorat), municipi on va néixer.

Militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), era sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores, i presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). També va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). A més, va ser escollida Catalana de l’Any el 2006.