L’alcaldessa marca el camí cap al Rubí del 2030 en el seu balanç dels tres anys de mandat

L’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha fet balanç aquest dijous dels primers tres anys de mandat en un acte que ha reunit al Celler representants polítics, responsables d’empreses, i presidents i presidentes d’entitats locals, entre d’altres. Bona part de la presentació s’ha centrat en el Rubí del 2030 i en l’oportunitat històrica que obren les polítiques europees de desenvolupament sostenible: “La transformació econòmica, social i urbana ha arrencat, ja no hi ha qui ens aturi. Heu notat nombrosos canvis en els darrers tres anys però res serà comparable al que ve a partir d’ara. [...] És ara quan les ciutats s’estan movent per ocupar posicions capdavanteres i Rubí porta molt terreny guanyat”.

L’alcaldessa s’ha referit a l’agenda urbana com el full de ruta cap a una ciutat més competitiva, més verda, més sostenible i més humana, on les persones continuaran estant al centre de la gestió política.

El camí cap al 2030 passa, segons l’alcaldessa, per casar un teixit productiu i comercial dinàmic capaç d’atraure visitants d’altres poblacions, amb l’essència del Rubí de sempre i els actuals criteris de sostenibilitat. Martínez ha posat com a exemple d’aquesta tendència l’illa de vianants, que durant aquest mandat s’ha ampliat fins aplegar una quarantena de carrers.

L’alcaldessa també ha esgrimit l’aposta que s’ha fet durant aquest mandat per les polítiques orientades a l’empoderament real de les dones ─s’han fet les primeres Jornades Feministes de Rubí, s’ha incorporat la perspectiva de gènere al pressupost municipal i s’ha aprovat un protocol per a l’abordatge de les violències masclistes als espais d’oci nocturn─; les iniciatives encaminades a promoure l’envelliment saludable, com la programació Gaudeix la vida en gran o l’ampliació dels parcs de salut; i l’impuls de nous projectes adreçats a les persones joves, com la compra de l’antiga Supersond per convertir-la en un espai de referència per a aquest col·lectiu. L’atenció a la ciutadania més vulnerable també ha estat un objectiu irrenunciable durant aquest mandat, com ho exemplifica l’augment en gairebé un 50% dels ajuts per atendre necessitats bàsiques: “Com a administració, hem hagut de pensar en iniciatives innovadores per poder pal·liar la situació extrema que vivien algunes famílies”.

La primera edil ha exposat aquest dijous tot el treball realitzat per fer de Rubí una ciutat més habitable per a tothom. En aquest apartat, destaca la posada en marxa d’un pla de manteniment que permet abordar amb més agilitat els possibles desperfectes a la via pública i que només el 2021 es va traduir en més de 1.100 actuacions. Martínez també ha esmentat un pla de manteniment específic per a les escoles, al qual s’han destinat 390 mil euros provinents de romanents. En paral·lel, s’ha potenciat la tasca preventiva de les agents pel civisme i del Servei de Mediació, que se suma la que ja realitzava la Policia Local. El cos de seguretat municipal s’ha ampliat aquest any amb vuit agents que van superar les proves el 2021 i amb quatre provinents d'altres municipis, a banda de les cinc places que s’acaben d’obrir a concurs.

En aquest capítol dedicat a les persones, l’alcaldessa no ha oblidat la reclamació a la Generalitat de l’Hospital Vicente Ferrer de Rubí i, mentre això no arriba, la petició de millorar del temps de trajecte en bus urbà a l’Hospital de Terrassa.

Ciutat industrial

En aquest Rubí del futur, seguirà sent essencial el vessant industrial, que ha definit tradicionalment el caràcter de la ciutat i la manera d’entendre les polítiques municipals educatives i d’ocupació, però des d’una perspectiva renovada: “Som indústria, però també comerç de proximitat, i emprenedors i emprenedores [...]. Aquesta realitat econòmica requereix projectar-se al futur amb ambició, però una ambició que faci seus els requisits de l’agenda urbana. El progrés ha de ser compartit, socialment just i ambientalment responsable”. Amb aquest pensament, la ciutat s’ha bolcat en accions transversals i compartides, com les desenvolupades en el marc de la formació professional o dins la Taula de Competitivitat Industrial de Rubí (TCIR).

La ciutat entoma aquests reptes quan tot just ha registrat el màxim històric de població ocupada ─34.046 persones residents a la ciutat tenen feina y estan donades d’alta en algun dels règims de la Seguretat Social─ i ha consolidat la seva aposta pel comerç local, amb prop de 400 mil euros destinats a subvencions en els darrers tres anys i inversions en el Mercat Municipal per valor de 863 mil euros.

Una ciutat oberta

En la seva presentació, l’alcaldessa ha destacat també la voluntat de projecció exterior de Rubí, que s’ha manifestat de manera especial a través de la iniciativa COLOR: “COLOR és feminisme, integració, diversitat, cooperació, inclusió... És millora de l’espai públic lligada a la qualitat i a l’impacte positiu que representa la presència del color a les nostres places, carrers i vides. I és la fusió de totes les expressions culturals”. Una cultura que combina tradició i modernitat, que té com a gran estandard la Festa Major de Rubí i que també es manifesta en la recuperació d’espais emblemàtics com el Casino.

Martínez també ha donat rellevància a les actuacions desenvolupades en l’àmbit de l’esport, especialment a la millora d’instal·lacions esportives i a l’impuls de nous espais que reflecteixen l’aposta del govern municipal pels valors i els beneficis físics i emocionals de l’esport.

L’alcaldessa ha explicat que els objectius fixats per al 2030 només seran possibles si s’estableixen aliances. Sota aquesta premissa, s’han reforçat els lligams amb altres institucions d’Espanya i d’Europa, cosa que ha permès intercanviar coneixement i mostrar el potencial de Rubí. Martínez ha destacat especialment la constitució de l’Associació de l’Arc Metropolità, que aglutina els municipis de la segona corona de Barcelona. “Tenim noves oportunitats per fer sentir la nostra veu, per donar a conèixer la nostra experiència, per sortir de l’ostracisme institucional al qual sovint ens sentim immersos, i sobretot per transmetre que els problemes històrics en matèria territorial poden tenir una solució”, ha explicat.

Per un futur sostenible

La primera edil ha tornat a reinvidicar el protagonisme de les ciutats a l’hora de referir-se a la sostenibilitat. “Petites accions portades a escala global podran revertir una situació que es dirigeix irremediablement al desastre. Hem de repensar totes les nostres polítiques, de tot tipus, per dotar-les d’una visió de futur, de pervivència”, ha dit, i ha posat com a exemple d’aquesta visió el projecte de renaturalització de l’eix i el balcó de la Riera, que va en la línia de preservar el ric entorn natural del municipi però alhora millorar-lo i adequar-lo per fer-lo més transitable i usable per la ciutadania. Martínez també s’ha referit a les actuacions en relació al verd urbà, que milloraran l’aspecte i l’oxigenació de Rubí, i a tota la feina realitzada a les urbanitzacions, que comença amb la recuperació de la interlocució amb el veïnat, evident en la constitució de la Taula d’Urbanitzacions, i que també abasta l’impuls d’un pla de manteniment específic.

L’alcaldessa ha reservat la part final de la seva presentació per referir-se a les grans transformacions que viurà el Rubí del futur. Entre aquestes, ha inclòs l’estadi del Vint-i-cinc de Setembre, un projecte que uneix els vessants esportiu i social; la recuperació de l’avinguda de l’Estatut com a via urbana transitable per les persones; la millora integral del parc de Ca n’Oriol des d’una perspectiva poc invasiva; o la renaturalització de l’antic camp de golf de Can Sant Joan.

Martínez ha tancat la seva intervenció agraint la contribució d’En Comú Podem com a soci de govern i llençant una pregunta: Quina ciutat i quin món volem deixar els nostres fills i filles? Per a l’alcaldessa, Rubí ha de ser “una ciutat més amable, més igualitària, socialment justa i sostenible [...]. Vull COLOR, el que Rubí que estem dibuixant i el que ja tenim en ment, amb projectes que il·lusionen i que faran que tant nosaltres, com la resta dels nostres veïns i veïnes, parlem amb orgull de la nostra ciutat”.