L'Ajuntament acompanyarà el veïnat en el canvi de nom de la plaça Nova per plaça de Neus Català i Pallejà
El Consistori assumirà la majoria de les gestions derivades d'aquest canvi d'adreça, com ara la modificació del padró o la notificació a les empreses de subministraments
L'Ajuntament ja està treballant per acompanyar els veïns i veïnes en el procés de canvi de nom de la plaça Nova per plaça de Neus Català i Pallejà. Està previst que el rebateig d'aquesta zona del barri de Les Torres es faci efectiu a l'abril, un cop sigui aprovat de manera oficial pel Ple municipal i coincidint amb el segon aniversari de la mort de la supervivent de Ravensbrück.
Per tal de garantir que el canvi de nom comporti les mínimes molèsties al veïnat, l'Ajuntament assumirà la majoria de les gestions associades. Aquestes inclouen la notificació de la nova denominació, per part del Consistori, a tots els serveis municipals; a les administracions supramunicipals, i, en particular, al Departament de Salut per a l'actualització de les dades de la targeta sanitària; al Cadastre –a través del qual la informació també arribarà a l'Agència Tributària–; a les agències immobiliàries; a les notaries; al Registre de la Propietat, i a les diferents empreses de subministraments. A més, l'Ajuntament també s'encarregarà d'actualitzar la informació que consta a Google per evitar que es produeixin problemes, per exemple, en el repartiment de paqueteria i comandes a domicili.
Pel que fa al padró municipal, l'Ajuntament procedirà al canvi automàtic d'adreça. Els veïns i veïnes podran obtenir el nou volant d'empadronament de manera gratuïta des de la Seu Electrònica de l'Ajuntament o bé demanar-lo a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC). A més, rebran al seu domicili el certificat de l’acord de Ple sobre el canvi de nom, que els podrà facilitar altres possibles gestions.
El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, ha explicat que totes aquestes mesures facilitaran el compliment del compromís adoptat per la Junta de Portaveus de l'Ajuntament el 25 de juliol de 2019: "Rubí tindrà finalment un espai dedicat a la memòria de Neus Català i Pallejà i, per extensió, de totes les persones que van patir la deportació. I no només això, perquè el nostre desig és que aquesta plaça sigui aviat un referent pedagògic i cultural en matèria de drets humans per a les generacions de la ciutat presents i futures". Amb aquesta voluntat, la futura plaça de Neus Català i Pallejà formarà part de les visites guiades organitzades per l'Ajuntament per donar a conèixer les Stolpersteine que hi ha a la ciutat en record dels onze rubinencs que van ser deportats als camps de concentració nazis.
Personatge històric
En esclatar la Guerra Civil, Neus Català i Pallejà va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble natal, Els Guiamets, i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera cap a França amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt, on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, va participar plenament en activitats de la Resistència.
El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín i, posteriorment, traslladada a Flossenbürg, a l’antiga Txecoslovàquia. En total, van ser quinze mesos als "camps de la mort" fins al seu alliberament per soldats de l'exèrcit aliat, al maig de 1945.
Des d'aleshores, Català va estar compromesa amb la memòria de les víctimes del nazisme i el feixisme; primer des de França, on va continuar la lluita clandestina contra el franquisme, i després des de Rubí, on va viure durant més de vint anys al barri de Les Torres. Els últims anys de la seva vida els va passar a Els Guiamets.