L'Ajuntament posa les bases del Pla local per a la inclusió social amb la presentació d'una primera diagnosi
Aquest dijous, la Taula d'Inclusió Social ha pogut conèixer els indicadors que configuren el mapa de la vulnerabilitat social de la ciutat
L'Ajuntament de Rubí ha completat el primer pas per a l'elaboració del Pla local per a la inclusió social amb la presentació d'una diagnosi inicial que situa les principals problemàtiques del municipi. Les dades s'han donat a conèixer aquest dijous en el marc d'una trobada virtual de la Taula d'Inclusió Social, òrgan que aplega representants de l'Ajuntament i d'altres institucions públiques, membres del teixit associatiu i altres persones a títol individual.
Durant la presentació de la sessió, l'alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, ha assenyalat la importància de comptar amb un mapa de vulnerabilitat de la ciutat que orienti les polítiques socials del Consistori. Segons ha dit, aquests indicadors fonamentaran un Pla local per a la inclusió social que "ens ajudarà a lluitar contra la pobresa i a afavorir dinàmiques d'inclusió social, a debilitar els factors generadors d'exclusió, a atendre els col·lectius amb més necessitats i a prevenir futures situacions de vulnerabilitat".
Les dades que s'han presentat aquest dijous seran el punt de partida per a un procés participatiu que s'engegarà aviat amb l'objectiu de completar la diagnosi a nivell qualitatiu. Aquest s'estructurarà en cinc tallers per àmbits temàtics, adreçats a professionals dels serveis municipals, professionals de serveis d'altres administracions, personal d'entitats prestadores de serveis i personal d'entitats participants en programes socials; i en un taller general per a persones usuàries de serveis i programes socials. Els àmbits que centraran aquesta fase participativa seran: econòmic/habitatge, formatiu/laboral, salut, relacional i ciutadania.
Un cop finalitzada l'avaluació quantitativa i qualitativa, es passarà a la fase de propostes, on es definiran aquelles accions prioritàries en cadascun dels àmbits temàtics. "La nostra voluntat és disposar aviat d'un pla que en realitat és un projecte de ciutat, ja que orienta transformacions estratègiques. Serà un document transversal perquè tocarà diferents àmbits, i que posarà èmfasi en els vincles relacionals", ha explicat la regidora de Serveis Socials, Yolanda Ferrer Polo.
Primeres conclusions
La feina realitzada fins al moment revela que els registres més elevats de pobresa a Rubí es concentren en dones –es produeix una clara feminització de la pobresa que situa les dones en una situació de major vulnerabilitat–, infància i adolescència, persones de nivell formatiu baix, ciutadania desvinculada del mercat laboral, persones estrangeres o provinents de llars monomarentals.
Entre les problemàtiques que despunten, hi ha la dificultat per accedir a un habitatge digne. La discrepància entre l'increment de les rendes familiars i el preu dels pisos ha generat una greu situació d'exclusió residencial. En aquest sentit, algunes dades significatives són les 3.000 llars que tenen dificultats per fer front a préstecs hipotecaris, les 942 que reben ajuts per pagar el lloguer o els 850 immobles que s'estima que estan ocupats a data d'avui.
El 2020, la Renda Familiar Disponible Bruta a Rubí va ser de 12.100 € per habitant, xifra que marca un retrocés fins a nivells de 2015. El grup de població més afectat per l’atur són les persones majors de 55 anys i, especialment les dones, que arriben al 35% de desocupació. El 33% de les persones aturades de llarga durada tenen un nivell formatiu baix que els dificulta la inserció al mercat laboral.
La diagnosi inicial també mostra un creixement de l'índex d'envelliment de la població i de l'índex de solitud no desitjada de les persones més grans de 65 anys, fet que incrementa el seu risc d'aïllament i d'exclusió socials.
Els indicadors també descriuen la tasca que es realitza des dels Serveis Socials Bàsics de l'Ajuntament. Actualment, un 11% de la població de Rubí està sent-hi atesa, principalment per les següents problemàtiques: manca d'habitatge, dificultat per fer front a les despeses (lloguer, subministraments...), emissió d'informes de vulnerabilitat per exclusió residencial o pobresa energètica, i dificultat per fer front a necessitats bàsiques (alimentació, higiene...).
Impacte de la COVID-19
La diagnosi presentada aquest dijous també reflecteix el particular impacte que ha tingut la Covid-19 en la situació de vulnerabilitat d'una part de la població. Des de l'inici de la pandèmia, s'han incrementat en un 39,2% les persones ateses pels Serveis Socials i han augmentat les demandes derivades de la pèrdua sobtada d'ingressos. A més, s'ha agreujat la situació de vulnerabilitat d'alguns col·lectius, com són les persones grans en situació de dependència i/o discapacitat, les dones víctimes de violència masclista i les persones amb problemes de salut mental.