Les “Stolpersteine” en memòria de les víctimes rubinenques del nazisme ja són a la ciutat

L’acte de col·locació de les Stolpersteine –les llambordes que recorden els deportats durant el nazisme– se celebrarà finalment el proper 21 de setembre. Les obres commemoratives de l’artista alemany Gunter Demnig ja són a la ciutat i aquest dimecres han estat rebudes per l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, i el regidor de Promoció i Dinamització Cultural, Moisés Rodríguez Cantón, en el marc d’un petit acte a l’Ajuntament.

Demnig havia de visitar Rubí el passat 9 d’abril per instal·lar personalment les Stolpersteine, però la situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ho va acabar impedint. El Memorial Democràtic ha reprogramat l’acte per al setembre, tot i que per la mateixa pandèmia aquest es farà sense la intervenció de l’artista.

Les onze llambordes commemoratives es troben ara custodiades a la casa consistorial i entre l’1 i el 18 de setembre s’exposaran a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler perquè tothom les pugui veure de prop. Durant aquells mateixos dies, també es convocarà la Taula de la Memòria Històrica per ultimar els detalls de l’acte solemne de col·locació de les Stolpersteine. Com estava previst inicialment, aquest és durà a terme davant l’Ajuntament, al carrer Narcís Menard, i consistirà en la instal·lació de les llambordes corresponents a dos dels rubinencs homenatjats: els germans Enric i Joaquim Aragonès Campderròs. La resta d’Stolpersteine seran col·locades aquell mateix dia per personal de l’Ajuntament en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència dels deportats.

L’alcaldessa s’ha felicitat per poder culminar un treball iniciat ara fa dos anys: “Farem el que ens toca com a ciutat: fer un petit però alhora gran homenatge a aquelles persones que van perdre la seva vida per culpa del feixisme. Serà un moment molt especial per a Rubí”. La màxima autoritat municipal també ha destacat el vessant educatiu del projecte: “Val molt la pena el treball que podem fer ara amb els centres educatius”.

De la seva banda, el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, ha explicat que la data escollida per a la col·locació de les llambordes està carregada de significat: “És el Dia Internacional de la Pau, vam pensar que era important donar-li tota la solemnitat”. L’edil ha emmarcat les Stolpersteine en una feina permanent al voltant de la memòria històrica, que s’evidencia en altres accions com la recent incorporació de Rubí a la Xarxa Mai Més o l’agermanament amb Els Guiamets. “Aquesta és una de les llavors que volem posar a la ciutat per a la prevenció i eradicació dels feixismes”, ha dit.
 

Art al servei de la memòria

El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear aquest monument exhortatori de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials. Les Stolpersteine es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació.

Si no hagués estat per la situació de pandèmia, el propi artista les hauria col·locat a Rubí. I és que Demnig concep aquest treball manual com a part d’un procés artístic que té per objectiu honrar la memòria de les víctimes i evitar-ne l’oblit.

A la nostra ciutat es col·locaran onze Stolpersteine en record d’Enric Aragonès Campderròs, Joaquim Aragonès Campderròs, Francesc Bartroli Creus, Gregorio Beltran Jardiel, Joaquim Cardona Pareras, Jesús Montroig Cuartero, Antoni Òdena Òdena, Antoni Pereña Salas, Joaquim Rusiñol Folch, Andreu Vidal Almirall i José López de Letona Angulo. Tot i que alguns d'aquests homes van aconseguir sobreviure fins a l'alliberament dels camps de concentració nazis, la majoria van ser-hi assassinats.

Actualment hi ha més de 60.000 llambordes d’aquest tipus distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països.