Rubí commemora el Dia internacional contra la violència de gènere amb la lectura del tradicional manifest

Més d’un centenar de rubinencs i rubinenques s’han aplegat aquest dimecres a la tarda a la plaça del Doctor Guardiet per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Enguany, l’alumnat de l’Escola Regina Carmeli ha estat qui ha llegit el manifest institucional, que ha recollit el compromís de les administracions catalanes i de la societat civil de trobar les eines per desplegar la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes de juliol.

L’alcaldessa, Ana María Martínez, ha explicat que “les morts per violència de gènere representen el fracàs col·lectiu més important de la nostra societat” i que cal “seguir lluitant per eradicar aquesta forma de terror que encara irromp diàriament a les nostres vides”. I és que, com ha recordat la primera edil, des de principis d’any han mort un total de 48 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. “El 2015 està sent un any especialment dolorós”, ha confessat Martínez.

Com cada any, l’Ajuntament ha volgut incidir en la sensibilització per evitar més casos de violència de gènere, fent especial èmfasi en el col·lectiu de joves: “Hem anat a la joventut, a les persones adolescents, per evitar conductes de risc que demà esdevinguin més capítols de terror masclista. I ho hem volgut fer parlant el seu propi llenguatge: a cop de twitter i amb el hashtag #noemcontrolis”, ha assegurat l’alcaldessa.

Precisament per aquest motiu, enguany ha estat l’alumnat de l’Escola Regina Carmeli qui ha llegit el manifest consensuat per la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions provincials i les entitats municipalistes ─la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis─. 

José Maria Hahinsman, Edén Puga, Edgar Martínez i Sandra Navarro han llegit cadascun d’ells un fragment del manifest. El text ha incidit en el fet que “la violència contra les dones és una realitat persistent i cruenta tal i com demostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència masclista i, en concret, per agressió sexual”. El manifest també ha posat de relleu que “la nostra responsabilitat individual i col·lectiva passa per acceptar que no hi ha canvi social que no comenci per nosaltres mateixos i per entendre que la violència contra les dones és conseqüència d’un sistema social que porta inscrit en el seu ADN el masclisme com a ordre simbòlic per significar i interpretar la realitat”. “La violència masclista ─com han llegit els alumnes─ només es pot eradicar si desautoritzem l’estructura ideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones [...]”. Per tant, “és prioritari situar la prevenció d’aquesta violència com una política estratègica, més encara en aquest context de construcció de noves estructures i d’ideació d’un nou horitzó de possibilitats”.

Una vegada més, el text ha servit per expressar el rebuig de les administracions i la societat civil a la violència masclista, així com la ferma voluntat de seguir treballant per eradicar-la. A l’acte de lectura del manifest, que per primera vegada ha comptat amb la traducció simultània al llenguatge dels signes, també hi han estat presents membres dels vuit grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Rubí.

Unes siluetes blanques col·locades al mig de la plaça del Doctor Guardiet han servit per recordar les 48 dones assassinades a l’Estat espanyol a mans de les seves parelles o exparelles des de principis d’any.

Durant l’actuació dels professors de l’Escola Municipal de Música de Rubí Pere Burés s’han enlairat globus blancs i liles. Al finalitzar l’acte s’ha repartit xocolata als assistents.

Una data simbòlica
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que va sobreviure. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc.

Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.