Rubí disposarà properament d’una ordenança que regularà la contaminació acústica

Aquest dimecres, 28 d’abril, es commemora el Dia Internacional de Conscienciació Envers el Soroll, una jornada que pretén sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes derivats de la contaminació acústica. L’Ajuntament de Rubí s’ha adherit a la Setmana Sense Soroll 2021 que impulsen la Generalitat i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Així, del 26 d’abril al 2 de maig, mitjançant aquesta iniciativa, es promouen accions en el marc de la prevenció de la contaminació acústica, com ara la sensibilització i l’educació ambiental.

Sota el lema Stop soroll!, la Setmana Sense Soroll té com a objectiu posar en valor totes aquelles actuacions i/o accions que permeten millorar la qualitat acústica del nostre entorn.

L’Ajuntament de Rubí va aprovar, en el marc del Pla normatiu de 2021, l’inici de la redacció de l’Ordenança de Soroll i Vibracions. Properament, està previst constituir la comissió d’estudi i fer la consulta prèvia preceptiva. Posteriorment, també se sotmetrà a consulta el text de l’ordenança. Mentrestant, el Consistori rubinenc ha elaborat diferents instruments que mesuren el soroll i la contaminació acústica.

El 2014 es va aprovar definitivament la modificació del mapa de capacitat acústica del municipi, en el qual s'estableixen els valors límit d'immissió d'acord amb les diferents zones de sensibilitat acústica, és a dir, fixen els objectius de qualitat acústica del territori.

La ciutat també compta amb el mapa de soroll, que mostra la situació acústica existent al municipi en horaris de dia/vespre i nit d'acord amb les mesures dels nivells sonors realitzades en diferents punts distribuïts per tot el territori.

La superposició del mapa de soroll i del mapa de capacitat acústica origina el mapa de superacions, que permet determinar les zones del municipi que presenten uns nivells sonors superiors a l'establert (diferència entre el valor límit d'una determinada zona de sensibilitat acústica i el nivell de soroll associat en aquell tram). Això possibilita determinar les zones sobre les quals s'ha d'incidir i posar especial èmfasi per tal de rebaixar els nivells sonors.

A banda d’aquests instruments, l’Ajuntament impulsa accions de sensibilització i educació ambiental envers el soroll, com ara la promoció de l'adopció de plans de desplaçament d'empresa (PDE) ─el PDE de l’Ajuntament s’ha aprovat al març─. A més, el nou Pla Director Rubí Brilla, que ara s’està redactant, inclou la mobilitat com una de les seves línies estratègiques. També promou la participació ciutadana en la presa de decisions en matèria de contaminació acústica (quan ja es disposi de l’esborrany de la nova ordenança de soroll i vibracions).

Paral·lelament, també focalitza actuacions de mobilitat sostenible en matèria de contaminació acústica. Així, el Consistori disposa del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que configura les estratègies de mobilitat sostenible del municipi i que integra, entre d’altres, la promoció de models de transport que minimitzin la contaminació acústica. En aquest sentit, l’aposta decidida de l’Ajuntament es veu materialitzada, entre d’altres, per la substitució de part de la flora d’autobusos locals per models híbrids o l’ampliació dels itineraris i les zones de vianants.

Consciència envers el soroll

Vivim en un entorn sorollós. Sovint no som conscients dels sorolls que ens envolten, perquè, en la majoria dels casos, els produïm nosaltres mateixos en desplaçar-nos en cotxe, en fer obres públiques per millorar l’estat dels carrers o en realitzar activitats d’oci, entre d’altres. L’excés de soroll és un tipus de contaminació invisible i l’exposició continuada per part de les persones a aquest tipus de contaminació pot tenir efectes negatius sobre la salut. També pot ser perjudicial l’exposició a sorolls d’alta intensitat i alta freqüència.

La millora de la qualitat acústica de la ciutat ajudaria a transformar l’entorn en un ambient més sostenible i confortable per a les persones. Per aconseguir-ho, cal aplicar bones pràctiques de preven­ció en els nostres hàbits quotidians, com ara:

• No cridar pel carrer, ni a casa ni a l’escola.
• Abaixar el volum de la televisió i la ràdio, sobretot durant les hores de descans.
• Caminar, anar en bici o patins en els desplaçaments curts.
• Viatjar en transport públic per reduir el número de cotxes.
• Utilitzar vehicles elèctrics.
• Fer servir el clàxon només quan sigui imprescindible.
• Conduir evitant frenades i canvis bruscos de velocitat.
• Triar electrodomèstics més silenciosos i sostenibles amb el medi ambient.
• Si hem de fer petites obres a casa, evitar fer-les en hores de descans.
• No jugar a pilota o a altres jocs sorollosos dins de casa.
• No arrossegar mobles.
• Educar els gossos perquè no bordin a casa, ni al carrer ni durant les activitats a l’aire lliure.
• En el cas dels establiments comercials, complir els horaris d’obertura indicats a l’ordenança.