Rubí entra en fase d’emergència 1 per sequera

Rubí, un dels 202 municipis que s’abasteixen d’aigua del sistema Ter-Llobregat, ha passat de l’estat de preemergència a l’escenari d’emergència 1, un cop publicada al DOGC la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua. La Comissió Interdepartamental de Sequera es va reunir la setmana passada per aprovar aquesta nova fase atès que el sistema Ter-Llobregat es troba al 16,34 % i que es preveu que baixi per sota del 16 %, un mínim històric.

A Rubí també es va reunir la Comissió de sequera, liderada per l’alcaldessa Ana María Martínez Martínez, que mantindrà trobades periòdiques per conèixer l’estat de la situació i establir mesures correctores. Una de les primeres accions serà iniciar una campanya informativa per conscienciar la ciutadania sobre la falta de recursos hídrics i la necessitat de reduir el consum d’aigua.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), d'acord amb el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES), limita el consum d’aigua a 200 litres per persona i dia de forma general. Però en el cas de Rubí, inclòs a l’annex 4 del PES de l’ACA, al tenir un caràcter industrial molt marcat, el màxim és de 226 litres per persona i dia. A banda d'aquesta limitació, la fase d'emergència també implica reduir en un 80 % els usos agrícoles, a la meitat els ramaders i en un 25 % els industrials i recreatius en les captacions autoritzades per l’ACA.

En la fase d’emergència 1 s’hauran de seguir les següents mesures:

Neteja de vehicles: Es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle excepte que es realitzi en establiments comercials de neteja de vehicles amb recirculació d’aigua.

Neteja de carrers i mobiliari urbà: Es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o a la seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es farà amb el mínim d’aigua indispensable. Es pot utilitzar aigua regenerada o aigua freàtica. Es permet la neteja d’aparadors i finestres amb galleda i esponja.

Reg de zones verdes i jardins, públics i privats: Queda prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per la supervivència d’arbrat i jardins botànics públics si es fa amb aigües regenerades o amb aigües freàtiques. El reg s’ha de fer en hores de baixa insolació, utilitzant la mínima quantitat d’aigua indispensable. S’ha d’indicar de manera visible l’origen de l’aigua utilitzada, no potable.

Reg esportiu: El reg de camps esportius de gespa (o altres superfícies que requereixin reg) per a la pràctica només de l’esport federat es podrà dur a terme amb aigua regenerada o freàtica. S’han d’aplicar les mesures d’estalvi addicionals equivalents al volum d’aigua emprat en el reg, incloent si cal el tancament de dutxes. El reg s’ha de fer en hores de baixa insolació, utilitzant la mínima quantitat d’aigua indispensable. S’ha d’indicar de manera visible l’origen de l’aigua utilitzada, no potable.

Piscines públiques, privades i comunitàries: Està prohibit l’ompliment total o parcial de tot tipus de piscines. Només està permès el reompliment parcial, utilitzant aigua en les quantitats indispensables per garantir-ne la qualitat sanitària i que disposin de sistemes de recirculació d’aigua de piscines cobertes inscrites al cens d’equipaments esportius de la Generalitat, sempre que apliquin mesures d’estalvi equivalents al volum d’aigua utilitzat en el reompliment (tancament de dutxes o altres); i piscines descobertes que s’utilitzen tot l’any per a la pràctica esportiva federada. Estan obligades a tancar les dutxes per compensar el seu ús.

Fonts ornamentals: Es prohibeix l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua excepte els refugis de fauna en perill d’extinció o destinats a la recuperació de les espècies autòctones, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.

Eliminació de pols en l’aire: Es prohibeix la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire.

Recomanacions d’estalvi d’aigua

Malgrat l’esforç de la ciutadania per estalviar aigua, cal tenir en compte alguns consells bàsics per reduir encara més el seu consum:

• Tancar les aixetes quan no s'utilitzen

En rentar-se les mans o les dents es consumeixen entre 2 i 18 litres d'aigua (una aixeta oberta raja a 10 litres/minut), segons si la persona deixa córrer l'aigua inútilment o bé tanca l'aixeta mentre s'ensabona, es neteja les dents, s'afaita o renta els plats a mà.

• Incorporar a les aixetes dispositius reductors del cabal

Són econòmics i senzills de col·locar, ja que s'enrosquen a les mateixes aixetes i redueixen el consum d'aigua fins a un 50%. Si cal canviar les aixetes, posar monocomandament; el seu consum d'aigua és de 6 a 8 litres/minut.

• Revisió dels equipaments d’aigua

El manteniment incorrecte dels equipaments de l'aigua a la llar pot provocar pèrdues importants. Una aixeta que goteja perd fins a 1.000 litres d'aigua al mes. Eviteu aquest malbaratament. Repareu les aixetes que degoten.

• No utilitzar el vàter com a paperera

Fer servir el vàter com a paperera suposa una despesa absurda d'aigua. Cal recordar que la descàrrega d'una cisterna del tipus normal buida entre 9 i 12 litres d'aigua en      cada ús. Corregim aquest hàbit; fem servir les papereres i no el vàter. A més existeixen les cisternes de vàter de doble descàrrega que permeten buidar mitja o tota la capacitat de la cisterna d'acord amb l'ús que en fem, de manera que   podem passar de 3 a 9 litres segons el cas. També n'hi ha que permeten aturar la descàrrega de manera voluntària per no malbaratar més aigua de la necessària. Si no disposes de cap d'aquests mecanismes informa-te'n al teu instal·lador. També pots fer servir el sistema casolà d'estalvi a la cisterna del vàter. Introdueix una ampolla de litre plena de sorra i aconsegueix un estalvi de més de 4.000 litres d'aigua a l'any.

• Dutxar-se en lloc de banyar-se

Quan es dutxa una persona consumeix entre 30 i 80 litres d'aigua, mentre que per omplir una banyera són necessaris entre 200 i 300 litres. També és important aprofitar l'aigua que surt mentre s'espera que s'escalfi l'aigua de la dutxa, i en comptes de deixar-la perdre, recollir-la amb una galleda i utilitzar-la per netejar, regar, etc. Hi ha dispositius reductors del cabal per a les aixetes de les dutxes que permeten estalviar fins a un 50% d'aigua.

• Posar la rentadora i el rentaplats amb la càrrega completa i utilitzar programes d'estalvi

Un cicle d'una rentadora utilitza de 60 a 90 litres d'aigua (si la rentadora no és de baix consum, pot consumir uns 200 litres d'aigua), i el del rentavaixella de 18 a 30 litres. Cal tenir ambdós electrodomèstics a plena capacitat abans de posar-los en funcionament, el que permetrà estalviar aigua i energia elèctrica.

• Dipòsits d’estalvi d’aigües grises

Els dipòsits d'aigües grises són un equipament cada vegada més habitual a les llars    noves. Les aigües grises són les que s'obtenen de la cuina, de la rentadora, del rentavaixella o de la dutxa. Aquestes aigües residuals es poden conduir a un petit dipòsit que, posteriorment, alimenta la cisterna del vàter.

• Millorar la qualitat de l'aigua

Hi ha molts productes que s'aboquen a l'aigüera que són de difícil eliminació o nocius: pintura, oli, productes de neteja, dissolvents, etc. Un litre d'oli mineral pot contaminar 10.000 litres d'aigua. Cal separar-los i portar-los a la deixalleria o als Punts Verds.