Rubí ja té una plaça que ret homenatge a Neus Català i Pallejà

Rubí ja compta amb una plaça que recorda la figura de Neus Català i Pallejà, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück i lluitadora per la memòria de les persones deportades. El canvi de nom de la plaça Nova de Les Torres, de la qual va ser veïna durant més de vint anys, s’ha acompanyat aquest dissabte d’un emotiu acte d’homenatge a El Celler.

La trobada ha reunit les autoritats municipals de Rubí i d’Els Guiamets, les dues poblacions catalanes on va residir Català, així com veïnat, amistats i representants d’entitats memorialistes, entre d’altres. Totes les persones participants han posat de relleu la importància de disposar d’un nou espai de memòria que faci justícia a la trajectòria de Neus Català i Pallejà i que, alhora, esdevingui un element de difusió de les idees democràtiques entre les noves generacions. Així ho ha expressat l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, en la seva intervenció: “Quan decidim posar el nom de Neus Català i Pallejà a la plaça on ella va viure, no estem fent només un exercici de reconeixement; estem establint un vincle entre el passat i el futur, entre les antigues i les noves generacions, entre la història que cal recordar i la democràcia que seguim construint”. La primera edil ha dit que la nova denominació actua com una “invitació a conèixer aquelles lliçons de valor que hi ha darrere de l'experiència de la Neus i de la resta de persones deportades. És projectar la societat que volem ser”.

El regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, també ha reivindicat la importància d’aquesta acció dins el conjunt de polítiques de recuperació i reparació de la memòria històrica i n’ha justificat el moment: “No hem volgut quedar-nos quiets fins a arribar a aquest punt. Era important que així fos perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar qui era Neus Català, perquè no podem arribar ni un dia tard a explicar el monstre que hi ha darrere de la deportació i de l’oblit”. Per a l’edil, aquest nou espai de memòria ajudarà a acostar els drets humans i el pensament crític a les presents i futures generacions, tal com ja ho estan fent les Stolpersteine en record dels deportats rubinencs o la Taula de la Memòria Històrica.

L’acte també ha comptat amb el parlament de Miquel Perelló Segura, alcalde d’Els Guiamets, ciutat natal de Català que des de fa uns mesos està agermanada amb Rubí. El batlle s’ha referit al vincle entre ambdues poblacions i ha fet valer el contingut de la lluita de Català, igual de contundent des de la Catalunya rural com des de la Catalunya industrial. “No buidem de contingut la Neus, no fem una marca d’ella, sinó que busquem allò que era: era antifeixista, internacionalista, feminista i comunista, no oblidem”, ha demanat.

Un acte emotiu

L’acte d’aquest dissabte ha reunit moltes de les persones que van compartir experiències i records amb Neus Català i Pallejà. Miriam Castillo, fillola de l’homenatjada, ha fet lectura d’una carta escrita per la família de l’homenatjada, que no s’ha pogut desplaçar fins a Rubí per la situació de pandèmia. En aquest text, els descendents de Català destaquen com aquest canvi de nomenclàtor és una manera de transmetre la història amb “un impacte pedagògic que impedeix l’oblit. Malauradament, a molts països, com ara Espanya, l’extrema dreta torna a aixecar cap. Això ens demostra la gran necessitat del procés de memòria”.  La carta també fa referència a l’estima que tenia Català per Rubí, “la seva altra pàtria, lloc d’amistat obertes, exemptes de sectarisme”.

Les referències més personals també han anat a càrrec de Carme Martí Cantó i Elisenda Belenguer Mercadé, autores respectivament dels llibres Un cel de plom. La vida de Neus Català i Neus Català: Memòria i lluita. Martí ha recordat com la supervivent de Ravensbrück sempre va preocupar-se per representar les altres dones oprimides pels feixismes: “Ella sabia que, si feia una novel·la sobre la seva vida, donaria veu a les altres dones. Crec que ara, amb el canvi de nom de la plaça, faria el mateix raonament. Pensaria que dona veu a totes les dones i a les seves diferents lluites”. Belenguer ha evidenciat, de la seva banda, el fort sentiment que tenia Català per la seva ciutat d’acollida: “No va oblidar Rubí. Cada vegada que baixava a visitar-la a Els Guiamets, sempre em deia que havia de tornar a Rubí, on deia que hi tenia moltes coses, que era casa seva”.

Durant l’acte d’homenatge, s’ha exposat una placa commemorativa que s’instal·larà properament a la plaça de Neus Català i Pallejà, un cop l’evolució de la situació sanitària permeti la celebració d’actes ciutadans amb plena normalitat.