Rubí tindrà un Pla de Reactivació Socioeconòmica post-pandèmia
El consistori ha elaborat una anàlisi de l’impacte de la COVID-19 sobre el teixit empresarial i l’ocupació del municipi que s’ha presentat aquest dimarts als membres de la Taula per la Competitivitat Industrial de Rubí (TCIR)
La ciutat tindrà un Pla de Reactivació Socioeconòmica per donar resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària de la COVID-19. El document es treballa en el marc de la Taula de la Competitivitat Industrial de Rubí (TCIR) amb el suport del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). En la primera fase d’elaboració del Pla s’ha analitzat l’impacte de la pandèmia en el teixit empresarial i l’ocupació de la ciutat. Aquesta diagnosi inicial que servirà de punt de partida per definir les accions de reactivació s’ha presentat aquest dimarts als membres de la TCIR en una sessió en línia.
“Avui més que mai, administració, empresa, coneixement i entitats socials hem d’anar de la mà. Perquè només treballant plegats serem capaços de donar la resposta àgil, eficaç i efectiva que la ciutadania es mereix” ha dit l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, a l’inici de la reunió. L’alcaldessa ha recordat que el consistori va adoptar mesures econòmiques, pressupostàries, fiscals, procedimentals i d'intendència general per fer front a l’emergència econòmica de la COVID-19, però ha explicat que cal una planificació a llarg termini amb capacitat per incidir i corregir la desacceleració econòmica. L’objectiu d’aquest pla és contribuir al manteniment del teixit productiu i econòmic per generar ocupació, ingressos i activitat econòmica. I, de cara al futur, treballar per un model de desenvolupament més sostenible i resilient a les crisis. A partir de la diagnosi que s’ha presentat aquest dimarts els diferents agents de la TCIR treballen conjuntament els objectius i les línies d’acció dels elements més significatius per al desenvolupament del territori, especialment els referents als àmbits de promoció econòmica, ocupació i comerç. “La COVID ens ha canviat. També ha canviat els nostres hàbits de consum i l’activitat productiva i això té conseqüències en les empreses, el comerç i la indústria. Analitzar quines transformacions marquen el present i el futur més immediat ens han de permetre identificar les prioritats per recuperar el consum, les inversions, les exportacions i el teixit empresarial que hem perdut. Per tot això ens cal, una vegada més, la col·laboració, la complicitat i la valentia dels agents de la Taula de la Competitivitat Industrial”, ha conclòs Martínez.
Els membres de la TCIR estan convocats a una sessió de treball presencial el proper dijous per començar el procés de definició de les accions del pla.
Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat en un 50% per l’FSE.
Principals conclusions de la diagnosi
La crisi COVID-19 té un impacte especialment greu sobre el teixit empresarial de Rubí: la ciutat ha perdut un 7,3% de les seves empreses. Actualment n’hi ha 1.967, la xifra més baixa en un tercer trimestre des del 2013. El comerç i l’hostaleria són els sectors més afectats i sumen el 30,6% de la pèrdua de teixit empresarial de la ciutat. Si a aquests dos sectors s’hi afegeix la Construcció, les activitats professionals i científiques, la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària, aquest percentatge puja fins al 60,7%. En termes relatius, el sector més perjudicat per la situació ha estat la Indústria, que ha perdut el 13,2% dels comptes de cotització.
Així, la diagnosi conclou que entre els mesos de febrer i agost de 2020 es van destruir 974 llocs de treball (el 3,8% del total), dels quals fins al mes de novembre de 2020 se n’havien recuperat un 49,3%. Actualment, Rubí compta amb un 1,3% menys de llocs de treball que ara fa un any, una xifra millor que la que registra el conjunt de l’economia catalana, on la variació respecte al novembre del 2019 és del -2,7%. L’estudi determini que el millor comportament de Rubí es deu a la major estabilitat del sector industrial davant del xoc econòmic. En termes generals, la Indústria, l’hostaleria i el comerç són els sectors més afectats per la crisi amb pèrdues que arriben als 449 llocs de treball. Per contra, els serveis a la producció han aconseguit augmentar els llocs de treball, encapçalats per les activitats administratives i serveis auxiliars i immobiliàries, juntament amb altres sectors com el de l’educació o el de la indústria química, que també han registrat increments de l’ocupació.
Pel que fa a l’atur, l’increment del 15,0% de l’atur a Rubí contrasta amb l’augment del 24,2% a la resta de Catalunya o del 29,8% a Cornellà. Així, la diagnosi determina que Rubí és el municipi amb una tendència més clara a la recuperació dels nivells d’atur previs a la pandèmia. L’emergència sanitària ha tingut una especial incidència sobre els nivells de l’atur masculí que van arribar a créixer un 36,0% respecte al mes de febrer, l’atur femení ho feia en un 22%. Això, però no canvia el major atur estructural femení que registra taxes d’atur més de cinc punts superiors a les dels homes. Per grups d’edat, ha estat la població més jove (20-29 anys) la més afectada per l’aturada de l’activitat econòmica. Com en el cas de les taxes d’atur per sexe, la menor afectació de la crisi sobre la població de més de 55 anys no millora el caràcter estructural i de llarga durada dels nivells d’atur d’aquest col·lectiu, el qual pateix taxes de desocupació superiors al 20,0%.
Els informes complets es poden consultar a: