Un 37% dels i les comerciants de la ciutat s’adrecen a la seva clientela en català
Rubí ha estat una de les 10 ciutats que han participat a l’estudi Ofercat, que fa una anàlisi de l’ús del català al sector comercial
Aquest dimecres s’ha presentat l’estudi Ofercat a Rubí. El treball, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, analitza els usos de la llengua catalana al comerç, tant a nivell escrit com oral. Un dels deu municipis analitzats el 2019 ha estat Rubí.
L’objectiu d’Ofercat és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de les poblacions que formen part de la recerca mitjançant l’observació de sis factors: els dos primers estan relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador); dos més fan referència a la llengua oral (llengua d’inici d’atenció al públic i llengua oral d'adequació ─la que s'utilitza si el client parla en aquesta llengua─), i els altres dos responen a la presència de les llengües a les pàgines web o de Facebook dels establiments (llengua d’inici i llengües disponibles a cada plataforma).
La presentació, que s’ha fet de forma virtual aquest dimecres, ha comptat amb la participació de l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, la directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Ester Franquesa Bonet, i membres del Servei Local de Català de Rubí.
“La proximitat és el millor valor dels nostres establiments comercials i és precisament la proximitat allò que fa que el comerç sigui indicador, entre d’altres coses, de la nostra manera d’expressar-nos i, per extensió, de la nostra identitat”, ha explicat l’alcaldessa. “Si traslladem aquest raonament als serveis públics, també som els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, els que tenim la capacitat de promoure els usos lingüístics per garantir la bona comunicació entre la ciutadania, la cohesió social entre els nostres veïns i veïnes i, és clar, de preservar l’ús del català. En aquest sentit, l’estudi ens facilitarà dades molt útils”.
Per realitzar l’Ofercat 2019 s'han dut a terme un total de 4.525 observacions a establiments de les deu poblacions analitzades, 444 de les quals s’han fet a Rubí ─410 a rutes al carrer, 4 a seccions de grans superfícies i 30 al Mercat Municipal─. La resta de municipis participants a l’estudi han estat Cerdanyola del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.
Al comerç rubinenc, la majoria dels índexs assoleixen uns valors mitjans. En el cas de la retolació, s’observa que una gran majoria d’establiments (88,5%) compleixen la Llei de política lingüística. Pel que fa a la retolació identificativa, un 76% està escrita en català, mentre que la retolació informativa baixa fins al 56%. Pel que fa a la llengua oral, només un 37% s’han adreçat d’entrada al públic en català. En canvi, un 57% ha parlat en català quan el client/a s’ha dirigit al comerç en aquesta llengua. El castellà predomina com a llengua d’inici tant a les pàgines web com de Facebook que s’ha pogut localitzar dels comerços analitzats. El català només és utilitzat com a llengua d’inici en un 23,8% dels casos.
Segons el Consorci per a la Normalització Lingüística, totes aquestes dades posen de manifest que s’ha fet molta feina, però que cal continuar avançant. “Les dades no ens han de fer por. Són una fotografia, un termòmetre que ens indica en quina situació ens trobem”, ha explicat Teresa Garcia Balasch, directora del CPNL de Terrassa i Rubí.
Pla Ofercat
A partir de les dades de l'estudi Ofercat, s’ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà fins al 2023 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç rubinenc i, alhora, fomentar el comerç de proximitat. Tot plegat, en un context de crisi sanitària que ha suposat un any molt dur pel comerç local.
Aquest pla d'actuació treballarà cinc línies bàsiques: l’increment de l’ús del català tant en establiments comercials en general com en aquells que els gestionen persones nouvingudes; la col·laboració amb l’Ajuntament perquè els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de campanyes de sensibilització lingüística conjuntament amb els establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, l’increment de l’oferta de jocs en català a les botigues de jocs i joguines; i el foment del treball conjunt amb agents socials i econòmics de la ciutat.