Aquesta setmana s’inicia la segona fase de les obres de rehabilitació del Celler Cooperatiu
Els treballs, que tenen un termini d’execució de 4 mesos, consisteixen en el condicionament de l’interior de l’edifici per tal d’adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural.
Aquesta setmana s’iniciarà la segona fase dels treballs de rehabilitació del Celler Cooperatiu. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Cots i Claret SL (la mateixa que ha dut a terme la primera fase del projecte) per un import de 670.707,49 euros. El termini d’execució d’aquesta segona fase és d’uns quatre mesos.
Després de dur a terme la primera fase de les obres, que va consistir en reparar la coberta de l’edifici (que es va esfondrar l’agost de 2007), reforçar els fonaments dels murs perimetrals i executar els elements estructurals necessaris per a incorporar un ascensor i noves escales interiors, ara comença la següent fase del projecte de rehabilitació del Celler.
Els treballs d’aquesta segona fase consisteixen en completar els elements arquitectònics que manquen a l’edifici, seguint estrictament el projecte original de Cèsar Martinell, així com condicionar l’interior del Celler per adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural.
A la planta soterrània s’ha projectat una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’hi accedirà des del carrer de Pintor Murillo, es manté la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conservaran.
El projecte de rehabilitació es completarà amb una tercera fase, durant la qual s’arranjarà l’espai exterior del Celler. El projecte d’aquesta darrera fase encara està en procés redacció.
El Celler Cooperatiu de Rubí està situat entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. Rehabilitar-lo completament (fonaments, teulada i sales interiors) costarà aproximadament 1,6 milions d’euros. El finançament del projecte compta amb una subvenció del Ministeri de Foment de 697.000 euros i una altra de 500.000 euros atorgada pels fons FEDER.
El penúltim celler de Martinell
Cèsar Martinell va dissenyar el Celler Cooperatiu de Rubí l’any 1920, quatre anys després de la seva titulació com a arquitecte. El de Rubí va ser el penúltim que va construir (el darrer va ser el de Sant Cugat, que va deixar inacabat). Alguns elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual i adossada a l’edifici existent, que mai es va fer.
Aquest edifici és contemporani dels grans cellers que han caracteritzat l’obra de Cèsar Martinell: Pinell de Brai (1919-1921), Cabra de Camp (1922) i Falset (1922), entre d’altres, i és testimoni del passat agrícola de la ciutat. Les bodegues projectades per Martinell entre el 1918 i el 1923 formen, possiblement, el conjunt d’obres agràries més importants construïdes a Catalunya. I és que van suposar un avenç en el camp de la tecnologia agroindustrial, ja que Martinell va experimentar, a través de l’arquitectura, nous mètodes d’elaboració del vi i l’oli.
Moltes de les decisions preses per l’arquitecte a l’hora de dissenyar aquests espais tenen una raó utilitària i econòmica, basada en l’experiència d’altres projectes o transmesa per les mateixes cooperatives. Així, les seves construccions incorporen tot un seguit de característiques bàsiques: naus de gran volum i correctament ventilades; la separació (amb càmeres d’aire ventilades) dels dipòsits soterrats per evitar la transmissió de calor en el moment de la fermentació del vi; o obertures a l’alçada del sòcol per permetre la sortida de l’àcid carbònic, fruit de la fermentació; entre d’altres.
Després de dur a terme la primera fase de les obres, que va consistir en reparar la coberta de l’edifici (que es va esfondrar l’agost de 2007), reforçar els fonaments dels murs perimetrals i executar els elements estructurals necessaris per a incorporar un ascensor i noves escales interiors, ara comença la següent fase del projecte de rehabilitació del Celler.
Els treballs d’aquesta segona fase consisteixen en completar els elements arquitectònics que manquen a l’edifici, seguint estrictament el projecte original de Cèsar Martinell, així com condicionar l’interior del Celler per adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural.
A la planta soterrània s’ha projectat una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’hi accedirà des del carrer de Pintor Murillo, es manté la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conservaran.
El projecte de rehabilitació es completarà amb una tercera fase, durant la qual s’arranjarà l’espai exterior del Celler. El projecte d’aquesta darrera fase encara està en procés redacció.
El Celler Cooperatiu de Rubí està situat entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. Rehabilitar-lo completament (fonaments, teulada i sales interiors) costarà aproximadament 1,6 milions d’euros. El finançament del projecte compta amb una subvenció del Ministeri de Foment de 697.000 euros i una altra de 500.000 euros atorgada pels fons FEDER.
El penúltim celler de Martinell
Cèsar Martinell va dissenyar el Celler Cooperatiu de Rubí l’any 1920, quatre anys després de la seva titulació com a arquitecte. El de Rubí va ser el penúltim que va construir (el darrer va ser el de Sant Cugat, que va deixar inacabat). Alguns elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual i adossada a l’edifici existent, que mai es va fer.
Aquest edifici és contemporani dels grans cellers que han caracteritzat l’obra de Cèsar Martinell: Pinell de Brai (1919-1921), Cabra de Camp (1922) i Falset (1922), entre d’altres, i és testimoni del passat agrícola de la ciutat. Les bodegues projectades per Martinell entre el 1918 i el 1923 formen, possiblement, el conjunt d’obres agràries més importants construïdes a Catalunya. I és que van suposar un avenç en el camp de la tecnologia agroindustrial, ja que Martinell va experimentar, a través de l’arquitectura, nous mètodes d’elaboració del vi i l’oli.
Moltes de les decisions preses per l’arquitecte a l’hora de dissenyar aquests espais tenen una raó utilitària i econòmica, basada en l’experiència d’altres projectes o transmesa per les mateixes cooperatives. Així, les seves construccions incorporen tot un seguit de característiques bàsiques: naus de gran volum i correctament ventilades; la separació (amb càmeres d’aire ventilades) dels dipòsits soterrats per evitar la transmissió de calor en el moment de la fermentació del vi; o obertures a l’alçada del sòcol per permetre la sortida de l’àcid carbònic, fruit de la fermentació; entre d’altres.