Carme García: “Rubí té capacitat per reinventar-se i disposa d’un projecte de ciutat”
L’alcaldessa ha destacat les accions per reactivar l’economia del municipi en el futur durant la conferència de clausura del curs d’història general de Rubí que ha organitzat el Centre d’Estudis Rubinencs.
L’alcaldessa, Carme García, ha estat l’encarregada de tancar el curs d’història general de Rubí que ha organitzat el Centre d’Estudis Rubinencs durant els mesos de setembre i octubre. García, que a banda de ser l’alcaldessa de la ciutat també és historiadora, ha pronunciat la conferència “El present (inicis del segle XXI). Perspectives de futur i conclusions”.
Carme García ha fet un repàs de l’evolució de Rubí, destacant l’important augment de població que ha experimentat la ciutat en els darrers 20 anys, passant dels 50.000 als prop de 75.000 habitants. L’alcaldessa també ha explicat que Rubí té una població molt jove i que la població immigrada representa el 13% del total, una xifra que se situa per sota de la mitjana catalana (16%).
Pel que fa al territori, García ha comentat que Rubí és una ciutat de baixa densitat de població, ja que té pocs habitatges en relació al sòl residencial: “Hem de pensar que Rubí té 32 km2 d’extensió, que inclouen la trama urbana, les urbanitzacions i els polígons industrials. Podríem dir que és una ciutat molt disseminada, fet que provoca que el cost dels serveis sigui més elevat“. L’alcaldessa també ha desmentit que Rubí sigui una ciutat dormitori: “Gran part de la ciutadania (el 52% al 2011, davant del 30% de Sant Cugat) viu i treballa a Rubí”.
Un altre dels aspectes en què ha incidit Carme García ha estat la indústria de la ciutat. Segons l’alcaldessa, Rubí té una força exportadora molt alta, ja que “set de cada 10 empreses de la demarcació de Terrassa són de la nostra ciutat”.
Adaptant la ciutat
Carme García ha explicat que en els darrers anys s’ha treballat per “reequipar la ciutat amb l’objectiu d’adaptar-la a aquest creixement que ha experimentat, convertint-la en una ciutat completa on poder-hi viure i treballar”.
Així, en matèria educativa s’ha dut a terme un important augment del nombre de places d’escoles bressol públiques, passant del centenar a les més de 400 actuals; i s’ha fet una forta inversió en l’àmbit de l’educació obligatòria, amb noves instal·lacions i aplicant millores a les que ja existien.
Pel que fa a l’eix social i de salut, s’ha construït el nou CAP Sant Genís, s’han multiplicat el nombre de persones que disposen del servei de teleassistència, passant del centenar a les 1.368 actuals; i també ha augmentat el nombre de ciutadans que gaudeixen d’atenció domiciliària (425 a dia d’avui).
L’alcaldessa també ha destacat les millores que s’han fet als carrers i places de la ciutat, com ara a la rambla del Ferrocarril, les places del Doctor Guardiet i de la Sardana i el carrer de l’Abat Escarré, entre d’altres, i als col·lectors. I és que la inversió al clavegueram, “tot un seguit d’actuacions que no es veuen a simple vista però que eren absolutament necessàries”, ha ascendit als prop de 20 milions d’euros.
Perspectives de futur
La conferència de Carme García també s’ha centrat en el futur de la ciutat i en aquelles accions que serviran per pal·liar la crisi econòmica actual al municipi, una crisi que és “sistemàtica i que és previst que encara s’allargui“. En aquest sentit, l’alcaldessa ha explicat que s’han dut a terme plans anti-crisi i mesures d’austeritat que han propiciat que “la situació econòmica actual del nostre ajuntament sigui molt millor que la d’altres consistoris del país”.
Segons García, però, cal seguir treballant en aquest camí. L’alcaldessa ha explicat que l’equip de govern té plans de futur, entre els quals destaca el Pla de reactivació econòmica. “Estem treballant aquest pla tot buscant la col·laboració i el consens amb la resta de forces polítiques i amb la societat”. García ha explicat que recentment s’ha reunit amb les entitats financeres locals amb l’objectiu de trobar solucions a problemàtiques concretes tant de les petites i mitjans empreses com de les famílies rubinenques més directament afectades per la crisi. L’alcaldessa també ha parlat del projecte Rubí Brilla, “una clara aposta per l’eficàcia i l’eficiència energètica als polígons industrials de la ciutat, tenint en compte que les empreses són les responsables del 40% de la despesa energètica del municipi”.
Carme García també ha explicat que el futur es presenta amb una inestabilitat d’ingressos important, fet que provocarà que “s’hagin de fer reconversions i que s’hagin de repensar serveis”. Segons l’alcaldessa, es garantiran les competències municipals, però potser “s’hauran de retornar les que no ho són” a l’administració que li pertoqui.
L’alcaldessa també ha parlat de l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social de Rubí (ADES), que recull la definició d’un model de desenvolupament que condueixi la ciutat a millorar la cohesió social i la integració territorial, així com reforçar el teixit productiu local i millorar l’ocupabilitat de les persones.
Carme García també s’ha referit a la importància de “fer xarxa” per anar a buscar finançament conjuntament amb altres ciutats properes, amb iniciatives com el CIT (Catalonia Innovation Triangle), la B30 o l’eix de l’E-9.
A banda d’aquesta conferència, que ha servit com a cloenda del curs d’història general de Rubí, durant les diferents sessions s’han abordat diverses èpoques de la història de la ciutat, entre elles la Prehistòria, l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i els segles XIX i XX.
Carme García ha fet un repàs de l’evolució de Rubí, destacant l’important augment de població que ha experimentat la ciutat en els darrers 20 anys, passant dels 50.000 als prop de 75.000 habitants. L’alcaldessa també ha explicat que Rubí té una població molt jove i que la població immigrada representa el 13% del total, una xifra que se situa per sota de la mitjana catalana (16%).
Pel que fa al territori, García ha comentat que Rubí és una ciutat de baixa densitat de població, ja que té pocs habitatges en relació al sòl residencial: “Hem de pensar que Rubí té 32 km2 d’extensió, que inclouen la trama urbana, les urbanitzacions i els polígons industrials. Podríem dir que és una ciutat molt disseminada, fet que provoca que el cost dels serveis sigui més elevat“. L’alcaldessa també ha desmentit que Rubí sigui una ciutat dormitori: “Gran part de la ciutadania (el 52% al 2011, davant del 30% de Sant Cugat) viu i treballa a Rubí”.
Un altre dels aspectes en què ha incidit Carme García ha estat la indústria de la ciutat. Segons l’alcaldessa, Rubí té una força exportadora molt alta, ja que “set de cada 10 empreses de la demarcació de Terrassa són de la nostra ciutat”.
Adaptant la ciutat
Carme García ha explicat que en els darrers anys s’ha treballat per “reequipar la ciutat amb l’objectiu d’adaptar-la a aquest creixement que ha experimentat, convertint-la en una ciutat completa on poder-hi viure i treballar”.
Així, en matèria educativa s’ha dut a terme un important augment del nombre de places d’escoles bressol públiques, passant del centenar a les més de 400 actuals; i s’ha fet una forta inversió en l’àmbit de l’educació obligatòria, amb noves instal·lacions i aplicant millores a les que ja existien.
Pel que fa a l’eix social i de salut, s’ha construït el nou CAP Sant Genís, s’han multiplicat el nombre de persones que disposen del servei de teleassistència, passant del centenar a les 1.368 actuals; i també ha augmentat el nombre de ciutadans que gaudeixen d’atenció domiciliària (425 a dia d’avui).
L’alcaldessa també ha destacat les millores que s’han fet als carrers i places de la ciutat, com ara a la rambla del Ferrocarril, les places del Doctor Guardiet i de la Sardana i el carrer de l’Abat Escarré, entre d’altres, i als col·lectors. I és que la inversió al clavegueram, “tot un seguit d’actuacions que no es veuen a simple vista però que eren absolutament necessàries”, ha ascendit als prop de 20 milions d’euros.
Perspectives de futur
La conferència de Carme García també s’ha centrat en el futur de la ciutat i en aquelles accions que serviran per pal·liar la crisi econòmica actual al municipi, una crisi que és “sistemàtica i que és previst que encara s’allargui“. En aquest sentit, l’alcaldessa ha explicat que s’han dut a terme plans anti-crisi i mesures d’austeritat que han propiciat que “la situació econòmica actual del nostre ajuntament sigui molt millor que la d’altres consistoris del país”.
Segons García, però, cal seguir treballant en aquest camí. L’alcaldessa ha explicat que l’equip de govern té plans de futur, entre els quals destaca el Pla de reactivació econòmica. “Estem treballant aquest pla tot buscant la col·laboració i el consens amb la resta de forces polítiques i amb la societat”. García ha explicat que recentment s’ha reunit amb les entitats financeres locals amb l’objectiu de trobar solucions a problemàtiques concretes tant de les petites i mitjans empreses com de les famílies rubinenques més directament afectades per la crisi. L’alcaldessa també ha parlat del projecte Rubí Brilla, “una clara aposta per l’eficàcia i l’eficiència energètica als polígons industrials de la ciutat, tenint en compte que les empreses són les responsables del 40% de la despesa energètica del municipi”.
Carme García també ha explicat que el futur es presenta amb una inestabilitat d’ingressos important, fet que provocarà que “s’hagin de fer reconversions i que s’hagin de repensar serveis”. Segons l’alcaldessa, es garantiran les competències municipals, però potser “s’hauran de retornar les que no ho són” a l’administració que li pertoqui.
L’alcaldessa també ha parlat de l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i Social de Rubí (ADES), que recull la definició d’un model de desenvolupament que condueixi la ciutat a millorar la cohesió social i la integració territorial, així com reforçar el teixit productiu local i millorar l’ocupabilitat de les persones.
Carme García també s’ha referit a la importància de “fer xarxa” per anar a buscar finançament conjuntament amb altres ciutats properes, amb iniciatives com el CIT (Catalonia Innovation Triangle), la B30 o l’eix de l’E-9.
A banda d’aquesta conferència, que ha servit com a cloenda del curs d’història general de Rubí, durant les diferents sessions s’han abordat diverses èpoques de la història de la ciutat, entre elles la Prehistòria, l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i els segles XIX i XX.