Carme García: 'Rubí té futur: estem tirant endavant plans i projectes que compten amb el suport de tothom'
L’alcaldessa ha destacat les accions per reactivar l’economia del municipi durant la conferència de clausura del II Curs d’Història General de Rubí que ha organitzat el Centre d’Estudis Rubinencs.
L’alcaldessa, Carme García, ha estat novament l’encarregada de tancar una nova edició del Curs d’Història General de Rubí que ha organitzat el Centre d’Estudis Rubinencs durant els mesos de setembre i octubre. García, que a banda de ser l’alcaldessa de la ciutat també és historiadora, ha pronunciat la conferència “Treballant avui, pensant en el demà”.
Carme García ha centrat bona part de la seva conferència en les accions que està portant a terme el consistori per pal·liar els efectes de la crisi actual. L’alcaldessa ha explicat als assistents que “la crisi ens ha fet replantejar les nostres prioritats”, tot afegint que “les retallades marquen l’agenda, però cal reduir, prioritzar i reformar abans que retallar”. Segons l’alcaldessa, l’equip de govern ha aconseguit mantenir els serveis públics tot i els sacrificis que s’han hagut de fer, amb l’objectiu de lluitar per la cohesió social, una de les prioritats d’aquest mandat, juntament amb la reactivació econòmica i la sostenibilitat ambiental.
García ha explicat que ja en l’anterior mandat es van dissenyar els grans trets del futur econòmic i social de Rubí, que es van plasmar a l'ADES (Acord de Desenvolupament Econòmic i Social), un document que va comptar amb la implicació dels actors econòmics, socials i polítics de la ciutat. Paral·lelament, també es van encetar dos plans anticrisi que també van comptar amb la implicació de tot el Ple municipal i la societat rubinenca: el Pla d’estalvi, racionalització i eficiència i el primer Pla anticrisi. Però, tal com ha dit l’alcaldessa, com que la crisi econòmica ha seguit colpint la societat rubinenca, s’han creat dos plans més: el de mesures extraordinàries del 2012 i el Pla de reactivació econòmica i treball de Rubí. Aquest últim recull una desena d’accions per activar l’economia de la ciutat, pal·liar els efectes de la crisi i fomentar l’ocupació. Entre d’altres línies que integren aquest pla, l’alcaldessa ha destacat la millora de la xarxa de telecomunicacions de la ciutat. García ha explicat als assistents que, en breu, s’estendrà el cablejat de fibra òptica al nucli urbà i els polígons de Rubí, un projecte que executarà Telefònica i que serà una realitat l’any vinent. “Aquesta era una demanda municipal, ciutadana i empresarial important per a la competitivitat de Rubí”, ha assegurat l’alcaldessa, que també ha avançat que aquesta acció es complementarà amb antenes wi-fi, gràcies a la col·laboració de la fundació Guifinet, per arribar a zones de difícil cobertura.
García també ha parlat del projecte Rubí Brilla, que persegueix la reactivació econòmica de la ciutat i, alhora, la sostenibilitat mediambiental. El projecte té els seus antecedents en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a la Sostenibilitat Ambiental, al qual Rubí es va adherir l'any 2008. Una iniciativa impulsada per la Unió Europea per reduir un 20% les emissions de CO2 abans del 2020. Després, l’Ajuntament va aprovar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) en l’àmbit municipal i domèstic, que fomenta l’ús d’energies sostenibles i l'eficiència energètica. “La singularitat del Rubí Brilla és que incorpora les empreses de la ciutat en el Pla de mesures d’eficiència energètica municipal”. I és que les indústries són les principals consumidores d’energia: prop del 40% del consum i emissions de CO2. García ha assegurat que “amb el Rubí Brilla farem que els nostres polígons i empreses siguin un referent en l’ús de les energies renovables i en sistemes d’estalvi energètic”. Segons l’alcaldessa, cal tenir en compte que aquest pot ser un element de millora de la seva competitivitat i, a la vegada, pot atraure empreses especialitzades del sector de les renovables i crear nova ocupació a la ciutat.
Carme García també s’ha referit al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), reafirmant la idea de no “menjar-se més territori”. Segons l’alcaldessa, “en les polítiques urbanes i mediambientals cal prendre decisions que no condicionin la vida dels futurs ciutadans de Rubí, perquè després ells puguin tenir la llibertat d’escollir”. Amb aquesta premissa, l’equip de govern continua defensant un POUM que passa per, d’una banda, reconstruir i arranjar la ciutat construïda, amb operacions de microurbanisme que dignifiquin els espais públics; i, de l’altra, preservar la zona de Can Ramoneda per les generacions futures.
Diagnosi de la ciutat
Durant la conferència, Carme García ha fet un repàs de l’evolució de Rubí, destacant l’important augment de població que ha experimentat la ciutat en els darrers 20 anys, passant dels 50.000 als prop de 75.000 habitants. L’alcaldessa també ha explicat que Rubí té una població molt jove i que la població immigrada representa el 13% del total, una xifra que se situa per sota de la mitjana catalana (16%).
Pel que fa al territori, García ha comentat que Rubí és una ciutat de baixa densitat de població, ja que té pocs habitatges en relació al sòl residencial: “Hem de pensar que Rubí té 32 km2 d’extensió, que inclouen la trama urbana, les urbanitzacions i els polígons industrials. Podríem dir que és una ciutat molt disseminada, fet que provoca que el cost dels serveis sigui més elevat“. L’alcaldessa també ha desmentit que Rubí sigui una ciutat dormitori: “Gran part de la ciutadania (el 52% al 2011, davant del 30% de Sant Cugat) viu i treballa a Rubí”.
Un altre dels aspectes en què ha incidit Carme García ha estat la indústria de la ciutat. Segons l’alcaldessa, Rubí té una força exportadora molt alta, ja que “set de cada 10 empreses de la demarcació de Terrassa són de la nostra ciutat”.
Adaptant la ciutat
Carme García ha explicat que en els darrers anys s’ha treballat per reequipar la ciutat amb l’objectiu d’adaptar-la a aquest creixement que ha experimentat, convertint-la en una ciutat completa on poder-hi viure i treballar.
Així, en matèria educativa s’ha dut a terme un important augment del nombre de places d’escoles bressol públiques, passant del centenar a les més de 400 actuals; i s’ha fet una forta inversió en l’àmbit de l’educació obligatòria, amb noves instal·lacions i aplicant millores a les que ja existien.
Pel que fa a l’eix social i de salut, s’ha construït el nou CAP Sant Genís, s’han multiplicat el nombre de persones que disposen del servei de teleassistència, passant del centenar a les més de 1.000 actuals; i també ha augmentat el nombre de ciutadans que gaudeixen d’atenció domiciliària (més de 400 a dia d’avui).
L’alcaldessa també ha destacat les millores que s’han fet als carrers i places de la ciutat, com ara a la rambla del Ferrocarril, les places del Doctor Guardiet i de la Sardana, entre d’altres, i als col·lectors. I és que la inversió al clavegueram, “tot un seguit d’actuacions que no es veuen a simple vista però que eren absolutament necessàries”, ha ascendit als prop de 20 milions d’euros.
A banda d’aquesta conferència, que ha servit com a cloenda del II Curs d’Història General de Rubí, durant les diferents sessions s’han abordat diverses èpoques de la història de la ciutat: la Prehistòria, l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i els segles XIX i XX.
Carme García ha centrat bona part de la seva conferència en les accions que està portant a terme el consistori per pal·liar els efectes de la crisi actual. L’alcaldessa ha explicat als assistents que “la crisi ens ha fet replantejar les nostres prioritats”, tot afegint que “les retallades marquen l’agenda, però cal reduir, prioritzar i reformar abans que retallar”. Segons l’alcaldessa, l’equip de govern ha aconseguit mantenir els serveis públics tot i els sacrificis que s’han hagut de fer, amb l’objectiu de lluitar per la cohesió social, una de les prioritats d’aquest mandat, juntament amb la reactivació econòmica i la sostenibilitat ambiental.
García ha explicat que ja en l’anterior mandat es van dissenyar els grans trets del futur econòmic i social de Rubí, que es van plasmar a l'ADES (Acord de Desenvolupament Econòmic i Social), un document que va comptar amb la implicació dels actors econòmics, socials i polítics de la ciutat. Paral·lelament, també es van encetar dos plans anticrisi que també van comptar amb la implicació de tot el Ple municipal i la societat rubinenca: el Pla d’estalvi, racionalització i eficiència i el primer Pla anticrisi. Però, tal com ha dit l’alcaldessa, com que la crisi econòmica ha seguit colpint la societat rubinenca, s’han creat dos plans més: el de mesures extraordinàries del 2012 i el Pla de reactivació econòmica i treball de Rubí. Aquest últim recull una desena d’accions per activar l’economia de la ciutat, pal·liar els efectes de la crisi i fomentar l’ocupació. Entre d’altres línies que integren aquest pla, l’alcaldessa ha destacat la millora de la xarxa de telecomunicacions de la ciutat. García ha explicat als assistents que, en breu, s’estendrà el cablejat de fibra òptica al nucli urbà i els polígons de Rubí, un projecte que executarà Telefònica i que serà una realitat l’any vinent. “Aquesta era una demanda municipal, ciutadana i empresarial important per a la competitivitat de Rubí”, ha assegurat l’alcaldessa, que també ha avançat que aquesta acció es complementarà amb antenes wi-fi, gràcies a la col·laboració de la fundació Guifinet, per arribar a zones de difícil cobertura.
García també ha parlat del projecte Rubí Brilla, que persegueix la reactivació econòmica de la ciutat i, alhora, la sostenibilitat mediambiental. El projecte té els seus antecedents en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a la Sostenibilitat Ambiental, al qual Rubí es va adherir l'any 2008. Una iniciativa impulsada per la Unió Europea per reduir un 20% les emissions de CO2 abans del 2020. Després, l’Ajuntament va aprovar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) en l’àmbit municipal i domèstic, que fomenta l’ús d’energies sostenibles i l'eficiència energètica. “La singularitat del Rubí Brilla és que incorpora les empreses de la ciutat en el Pla de mesures d’eficiència energètica municipal”. I és que les indústries són les principals consumidores d’energia: prop del 40% del consum i emissions de CO2. García ha assegurat que “amb el Rubí Brilla farem que els nostres polígons i empreses siguin un referent en l’ús de les energies renovables i en sistemes d’estalvi energètic”. Segons l’alcaldessa, cal tenir en compte que aquest pot ser un element de millora de la seva competitivitat i, a la vegada, pot atraure empreses especialitzades del sector de les renovables i crear nova ocupació a la ciutat.
Carme García també s’ha referit al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), reafirmant la idea de no “menjar-se més territori”. Segons l’alcaldessa, “en les polítiques urbanes i mediambientals cal prendre decisions que no condicionin la vida dels futurs ciutadans de Rubí, perquè després ells puguin tenir la llibertat d’escollir”. Amb aquesta premissa, l’equip de govern continua defensant un POUM que passa per, d’una banda, reconstruir i arranjar la ciutat construïda, amb operacions de microurbanisme que dignifiquin els espais públics; i, de l’altra, preservar la zona de Can Ramoneda per les generacions futures.
Diagnosi de la ciutat
Durant la conferència, Carme García ha fet un repàs de l’evolució de Rubí, destacant l’important augment de població que ha experimentat la ciutat en els darrers 20 anys, passant dels 50.000 als prop de 75.000 habitants. L’alcaldessa també ha explicat que Rubí té una població molt jove i que la població immigrada representa el 13% del total, una xifra que se situa per sota de la mitjana catalana (16%).
Pel que fa al territori, García ha comentat que Rubí és una ciutat de baixa densitat de població, ja que té pocs habitatges en relació al sòl residencial: “Hem de pensar que Rubí té 32 km2 d’extensió, que inclouen la trama urbana, les urbanitzacions i els polígons industrials. Podríem dir que és una ciutat molt disseminada, fet que provoca que el cost dels serveis sigui més elevat“. L’alcaldessa també ha desmentit que Rubí sigui una ciutat dormitori: “Gran part de la ciutadania (el 52% al 2011, davant del 30% de Sant Cugat) viu i treballa a Rubí”.
Un altre dels aspectes en què ha incidit Carme García ha estat la indústria de la ciutat. Segons l’alcaldessa, Rubí té una força exportadora molt alta, ja que “set de cada 10 empreses de la demarcació de Terrassa són de la nostra ciutat”.
Adaptant la ciutat
Carme García ha explicat que en els darrers anys s’ha treballat per reequipar la ciutat amb l’objectiu d’adaptar-la a aquest creixement que ha experimentat, convertint-la en una ciutat completa on poder-hi viure i treballar.
Així, en matèria educativa s’ha dut a terme un important augment del nombre de places d’escoles bressol públiques, passant del centenar a les més de 400 actuals; i s’ha fet una forta inversió en l’àmbit de l’educació obligatòria, amb noves instal·lacions i aplicant millores a les que ja existien.
Pel que fa a l’eix social i de salut, s’ha construït el nou CAP Sant Genís, s’han multiplicat el nombre de persones que disposen del servei de teleassistència, passant del centenar a les més de 1.000 actuals; i també ha augmentat el nombre de ciutadans que gaudeixen d’atenció domiciliària (més de 400 a dia d’avui).
L’alcaldessa també ha destacat les millores que s’han fet als carrers i places de la ciutat, com ara a la rambla del Ferrocarril, les places del Doctor Guardiet i de la Sardana, entre d’altres, i als col·lectors. I és que la inversió al clavegueram, “tot un seguit d’actuacions que no es veuen a simple vista però que eren absolutament necessàries”, ha ascendit als prop de 20 milions d’euros.
A banda d’aquesta conferència, que ha servit com a cloenda del II Curs d’Història General de Rubí, durant les diferents sessions s’han abordat diverses èpoques de la història de la ciutat: la Prehistòria, l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i els segles XIX i XX.