El 72% de l’activitat econòmica de Rubí prové dels sectors comercial i de serveis
L’alcaldessa ha presentat el cens d’activitats de la ciutat, que han elaborat conjuntament el consistori i la Diputació de Barcelona.
L’alcaldessa de Rubí, Carme García; la diputada d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández; la regidora de Comerç, Arés Tubau; el seu homòleg a la Diputació, Xavier Florensa; i el regidor d’Ecologia Urbana i Seguretat, Manuel Velasco, han donat a conèixer les conclusions del Cens d’Activitats de Rubí, un instrument que ofereix una radiografia real de la indústria i el comerç existent a la ciutat. L’alcaldessa ha destacat que aquest treball permet “sistematitzar les dades sobre les activitats econòmiques” i que “posa de manifest el dinamisme econòmic que hi ha en aquest moment a la ciutat”.
De fet, l’objectiu d’aquest cens ha estat obtenir una imatge, el més ajustada possible, de la realitat de les activitats instal•lades a Rubí (la seva tipologia, característiques, elements destacats, etc.). Tot plegat, amb la finalitat de millorar els serveis que el consistori ofereix hores d’ara als sectors econòmics i productius i, a la vegada, poder gestionar millor la informació referida a les activitats que s’ofereix al ciutadà. Per això la diputada d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández, ha senyalat que és “un instrument que dóna al Ajuntament més capacitat de control i intervenció”.
El mes de novembre de 2008, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona van signar un conveni per a l’elaboració d’aquest cens. Els treballs es van dividir en 3 fases:
En primer lloc es van analitzar les dades que posseïa l’Ajuntament relatives a activitats, llicències i cartografia de la ciutat. Durant la segona fase es va actualitzar, contrastar i ampliar tota aquesta informació in situ: un equip format per 6 persones va recórrer tota la ciutat durant 2 mesos fent fotografies de les diferents activitats i comprovant els emplaçaments geogràfics per tal de completar les dades sobre totes les activitats. I, per últim, s’ha creat una base informàtica amb totes aquestes dades i s’ha situat cartogràficament l’emplaçament de totes les activitats identificades.
Aquest cens té 2 versions: una de molt complexa, amb prop de 400 camps, que només utilitzarà l’administració municipal; i una de més simple, de lliure accés per a tots els ciutadans, que es pot consultar a la pàgina http://sitmun.diba.cat/sitmun/indice.htm. Properament, es crearà un link a la pàgina web municipal per tal de poder accedir a aquesta base de dades de manera més senzilla.
L’objectiu és que, a finals d’aquest any, les dues bases de dades es fusionin en un únic fitxer. L’Ajuntament de Rubí s’encarregarà de mantenir-lo actualitzat. Per això, el regidor d’Ecologia Urbana i Seguretat, Manuel Velasco, l’ha qualificat “d’eina viva de treball, de consulta i de servei”.
El cost del projecte ha estat de 185.000 euros. La Diputació ha assumit el 85% de l’import total.
Rubí, una ciutat comercial
El cens d’activitats del municipi de Rubí contempla 4.044 activitats industrials i comercials registrades a la ciutat.
Els dos sectors que tenen més presència al municipi pel que fa al nombre d’activitats registrades al cens són el de serveis i comerç, amb 2.902 activitats, el que suposa gairebé el 72% del total de les activitats implantades a Rubí, i l’industrial, amb 1.069 activitats (26%). La resta de sectors, entre ells l’agrícola, el ramader, l’energètic, el miner, el de gestió de residus i el de radiocomunicació, no arriben al 2% del total de les activitats del municipi.
Pel que fa als serveis, predominen les activitats corresponents al tipus “serveis en general”, com ara tallers de reparació de vehicles, perruqueries i centres d’estètica, centres sanitaris, entitats bancàries i gestories, entre d’altres. Aquest grup representa el 67% del total, amb 874 activitats. El segueixen les activitats de restauració (ho són 312 de les 1.304 activitats de serveis registrades -24%-), entre les quals predominen els bars, cafeteries i restaurants.
Dels 632 comerços que hi ha instal•lats a Rubí, 195 (31%) estan especialitzats en productes quotidians alimentaris (forns de pa, supermercats, fruiteries i carnisseries, etc.). També són significatius els comerços d’”equipaments de la persona”, com ara rellotgeries i botigues de roba, calçat i llenceria, dels quals n’hi ha 130 (21%); i les botigues de parament per la llar, que compten amb 125 establiments (20%).
La regidora de Comerç, Arés Tubau ha destacat que es tracta d’un “cens exhaustiu” que permetrà “mimar i cuidar el comerç de proximitat”.
Façana comercial i de serveis
En total, aquests 632 comerços ocupen una superfície útil de més de 78.500 m2, el que representa una mitjana d’uns 125 m2 per activitat. En el cas dels serveis, la superfície útil és de més d’uns 247.000 m2, el que suposa uns 190 m2 de mitjana. La façana comercial de Rubí té una longitud d’uns 5.350 metres distribuïts en 149 carrers. Els 11.000 metres de façana de serveis es reparteixen en 247 carrers.
La majoria d’activitats, 2.833 (70%), es desenvolupen dins el nucli urbà, especialment aquelles relacionades amb els serveis i el comerç. També hi ha algunes indústries de baixa incidència mediambiental que estan situades dins el nucli urbà. Els polígons industrials aglutinen 1.202 activitats (30%).
La revisió del cens també ha servit per localitzar locals comercials i de serveis buits, dels quals se n’han detectat 410 (17%).
Aquesta diagnosi permetrà establir mesures per dinamitzar i consolidar les activitats comercials i de servei de la ciutat.
De fet, l’objectiu d’aquest cens ha estat obtenir una imatge, el més ajustada possible, de la realitat de les activitats instal•lades a Rubí (la seva tipologia, característiques, elements destacats, etc.). Tot plegat, amb la finalitat de millorar els serveis que el consistori ofereix hores d’ara als sectors econòmics i productius i, a la vegada, poder gestionar millor la informació referida a les activitats que s’ofereix al ciutadà. Per això la diputada d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Anna Hernández, ha senyalat que és “un instrument que dóna al Ajuntament més capacitat de control i intervenció”.
El mes de novembre de 2008, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona van signar un conveni per a l’elaboració d’aquest cens. Els treballs es van dividir en 3 fases:
En primer lloc es van analitzar les dades que posseïa l’Ajuntament relatives a activitats, llicències i cartografia de la ciutat. Durant la segona fase es va actualitzar, contrastar i ampliar tota aquesta informació in situ: un equip format per 6 persones va recórrer tota la ciutat durant 2 mesos fent fotografies de les diferents activitats i comprovant els emplaçaments geogràfics per tal de completar les dades sobre totes les activitats. I, per últim, s’ha creat una base informàtica amb totes aquestes dades i s’ha situat cartogràficament l’emplaçament de totes les activitats identificades.
Aquest cens té 2 versions: una de molt complexa, amb prop de 400 camps, que només utilitzarà l’administració municipal; i una de més simple, de lliure accés per a tots els ciutadans, que es pot consultar a la pàgina http://sitmun.diba.cat/sitmun/indice.htm. Properament, es crearà un link a la pàgina web municipal per tal de poder accedir a aquesta base de dades de manera més senzilla.
L’objectiu és que, a finals d’aquest any, les dues bases de dades es fusionin en un únic fitxer. L’Ajuntament de Rubí s’encarregarà de mantenir-lo actualitzat. Per això, el regidor d’Ecologia Urbana i Seguretat, Manuel Velasco, l’ha qualificat “d’eina viva de treball, de consulta i de servei”.
El cost del projecte ha estat de 185.000 euros. La Diputació ha assumit el 85% de l’import total.
Rubí, una ciutat comercial
El cens d’activitats del municipi de Rubí contempla 4.044 activitats industrials i comercials registrades a la ciutat.
Els dos sectors que tenen més presència al municipi pel que fa al nombre d’activitats registrades al cens són el de serveis i comerç, amb 2.902 activitats, el que suposa gairebé el 72% del total de les activitats implantades a Rubí, i l’industrial, amb 1.069 activitats (26%). La resta de sectors, entre ells l’agrícola, el ramader, l’energètic, el miner, el de gestió de residus i el de radiocomunicació, no arriben al 2% del total de les activitats del municipi.
Pel que fa als serveis, predominen les activitats corresponents al tipus “serveis en general”, com ara tallers de reparació de vehicles, perruqueries i centres d’estètica, centres sanitaris, entitats bancàries i gestories, entre d’altres. Aquest grup representa el 67% del total, amb 874 activitats. El segueixen les activitats de restauració (ho són 312 de les 1.304 activitats de serveis registrades -24%-), entre les quals predominen els bars, cafeteries i restaurants.
Dels 632 comerços que hi ha instal•lats a Rubí, 195 (31%) estan especialitzats en productes quotidians alimentaris (forns de pa, supermercats, fruiteries i carnisseries, etc.). També són significatius els comerços d’”equipaments de la persona”, com ara rellotgeries i botigues de roba, calçat i llenceria, dels quals n’hi ha 130 (21%); i les botigues de parament per la llar, que compten amb 125 establiments (20%).
La regidora de Comerç, Arés Tubau ha destacat que es tracta d’un “cens exhaustiu” que permetrà “mimar i cuidar el comerç de proximitat”.
Façana comercial i de serveis
En total, aquests 632 comerços ocupen una superfície útil de més de 78.500 m2, el que representa una mitjana d’uns 125 m2 per activitat. En el cas dels serveis, la superfície útil és de més d’uns 247.000 m2, el que suposa uns 190 m2 de mitjana. La façana comercial de Rubí té una longitud d’uns 5.350 metres distribuïts en 149 carrers. Els 11.000 metres de façana de serveis es reparteixen en 247 carrers.
La majoria d’activitats, 2.833 (70%), es desenvolupen dins el nucli urbà, especialment aquelles relacionades amb els serveis i el comerç. També hi ha algunes indústries de baixa incidència mediambiental que estan situades dins el nucli urbà. Els polígons industrials aglutinen 1.202 activitats (30%).
La revisió del cens també ha servit per localitzar locals comercials i de serveis buits, dels quals se n’han detectat 410 (17%).
Aquesta diagnosi permetrà establir mesures per dinamitzar i consolidar les activitats comercials i de servei de la ciutat.