Els rubinencs majoritàriament a favor de la creació dels districtes
2.289 ciutadans i ciutadanes, i 36 entitats han participat en la consulta 'Opina'
L’Ajuntament de Rubí ha presentat aquest migdia els resultats de la participació de la consulta ciutadana “Opina”, que ha estat de 2.289 ciutadans i ciutadanes i de 36 entitats. En aquests moments, ha finalitzat la primera fase del procés, que contempla la recopilació de dades i el balanç d’aquestes.
Respostes dels ciutadans
Pel que fa el nombre de participació dels ciutadans i ciutadanes, aquest representa un 3,4% del total, donat que el qüestionari es dirigia a unes 56.000 persones majors de 16 anys (el 81% de la població de Rubí). Segons el regidor de Relacions Ciutadanes, Jordi Peiró, “això representa una participació veritablement exitosa i molt per sobre de les expectatives que teníem al principi”. El regidor ha explicat que els processos de participació que registren un percentatge per sobre del 3% “es poden considerar un èxit si tenim presents altres dades de participació a altres municipis i fins i tot a Rubí en experiències anteriors”. Peiró s’ha referit concretament a la participació registrada als municipis de Viladecans i Barcelona en ser consultats els seus ciutadans sobre el PAM, amb una resposta de l’1,43 % i el 0,4 % de la població respectivament, i a la participació ciutadana registrada als pressupostos participatius durant el mandat de l’anterior equip de govern. “En dos anys, només es va registrar una participació de 500 persones, és a dir, el 0,8%”, ha explicat.
Els participants al sondeig han utilitzat diferents vies per fer arribar les seves opinions. En aquest sentit, les més utilitzades han estat les urnes fixes, instal·lades a una trentena d’equipaments culturals (44,12%), seguides del lliurament porta a porta (34,73%), la pàgina web (10,92%), les urnes mòbils situades a llocs com el Mercat Municipal i l’estació de trens (9,96%) i, per últim, el telèfon (0,26%).
Dels 2.289 participants, els rubinencs i rubinenques que més han participat tenen entre 30 i 39 anys (20,9%) i, per contra, els que menys han estat els joves d’entre 16 i 19 anys (8,7%) i els majors de 80 anys (2,7%). En general, les dones han estat més participatives (amb un 49%) que els homes (46%).
Participació de les entitats
Pel que fa a les entitats, aquestes 36 participants representen un 14% de les entitats del municipi. Han participat 17 associacions veïnals, 4 educatives, 9 culturals, 9 solidàries i 2 més d’altres tipus. La cap de Relacions Ciutadanes, Enrica Bornao, atribueix la baixa participació en aquest sentit a que els qüestionaris eren molt més complets que els adreçats a la ciutadania “i també requerien més esforços i temps per part d’aquestes, com és la lectura prèvia del document de base per contestar el qüestionari, i fets com aquests han influenciat en la participació”.
Algunes respostes registrades
El sondeig “Opina” s’ha realitzat amb la voluntat de conèixer l’opinió de la ciutadania i de les entitats sobre la participació ciutadana i la divisió de la ciutat en districtes, generant la descentralització dels serveis municipals.
Sobre la participació, la ciutadania ha opinat, per exemple, que els mitjans per estar més informats sobre el que fa l’Ajuntament són les cartes a domicili (68%), els mitjans escrits (55%) i els cartells i pancartes (28%). També es considera més necessari que es realitzin processos participatius en temes urbanístics, seguit per equipaments i qüestions econòmiques. Per últim, al voltant del 80% considera molt o bastant convenient que es creïn consells sectorials per tractar temes concrets (cultura, medi ambient, gent gran, esports, etc.)
Pel que fa a la creació de districtes, el 81,4% es mostra favorable o molt favorable a que es realitzi aquesta divisió (entesa com a una manera d’apropar els serveis a la ciutadania i com a descentralització de la participació ciutadana). Així mateix, el 67% creu bastant o molt convenient la creació d’un regidor de districte a qui adreçar-se com a responsable de l’Ajuntament, i un 20,3% ho considera també convenient.
El regidor de Relacions Ciutadanes ha explicat que s’ha produït un important grau d’implicació de la ciutadania rubinenca “malgrat el desencís que s’ha produït a Rubí en processos participatius anteriors”.
Segons Enrica Bornao, “la coherència que s’ha donat entre resultats indica que els participants han entès perfectament la idea de creació de districtes i de participació ciutadana i, per tant, tècnicament el desenvolupament de la consulta es valora com a positiu”.
El sondeig “Opina”, que es va iniciar a mitjans de gener i va acabar el passat 17 d’abril, ha estat format per uns 56.000 qüestionaris de consulta que s’han repartit pels habitatges del municipi i 500 qüestionaris més amplis a organitzacions, entitats i associacions. L’objectiu d’ ”Opina” és conèixer les opinions dels ciutadans de Rubí majors de 16 anys, que visquin o que treballin a la ciutat, sobre la descentralització del municipi en districtes i sobre els aspectes que s’hauran d’incloure en les futures normes de participació ciutadana. Segons la cap de Relacions Ciutadanes, Enrica Bornao, el futur reglament de participació ciutadana “és una eina per fer processos participatius de qualitat”.
L’empresa Espai Públic ha estat l’encarregada de realitzar aquest sondeig, que també compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
En aquests moments, el projecte entrarà a la segona fase (la primera contemplava l’elaboració del qüestionari), que preveu la creació de dues taules rodones en les que s’han de consensuar els resultats a través de dos fòrums destinats respectivament a persones a títol individual i a organitzacions.
Per aquest motiu, el 30 de maig tindrà lloc al Rubí + D la primera de les trobades, amb les 36 entitats participants. Allà s’exposaran les dades obtingudes, es debatran i es redactarà un informe amb les conclusions de la jornada. La segona taula rodona tindrà lloc l’1 de juny al Castell-Ecomuseu i es dirigeix als ciutadans i ciutadanes que han participat al sondeig.
Es preveu que la segona fase acabi a finals de juny, un cop se celebrin aquestes trobades i s’incloguin les conclusions obtingudes al document base del reglament de participació ciutadana i divisió en districtes. Aquest document final passarà pel ple del mes de juliol.
Respostes dels ciutadans
Pel que fa el nombre de participació dels ciutadans i ciutadanes, aquest representa un 3,4% del total, donat que el qüestionari es dirigia a unes 56.000 persones majors de 16 anys (el 81% de la població de Rubí). Segons el regidor de Relacions Ciutadanes, Jordi Peiró, “això representa una participació veritablement exitosa i molt per sobre de les expectatives que teníem al principi”. El regidor ha explicat que els processos de participació que registren un percentatge per sobre del 3% “es poden considerar un èxit si tenim presents altres dades de participació a altres municipis i fins i tot a Rubí en experiències anteriors”. Peiró s’ha referit concretament a la participació registrada als municipis de Viladecans i Barcelona en ser consultats els seus ciutadans sobre el PAM, amb una resposta de l’1,43 % i el 0,4 % de la població respectivament, i a la participació ciutadana registrada als pressupostos participatius durant el mandat de l’anterior equip de govern. “En dos anys, només es va registrar una participació de 500 persones, és a dir, el 0,8%”, ha explicat.
Els participants al sondeig han utilitzat diferents vies per fer arribar les seves opinions. En aquest sentit, les més utilitzades han estat les urnes fixes, instal·lades a una trentena d’equipaments culturals (44,12%), seguides del lliurament porta a porta (34,73%), la pàgina web (10,92%), les urnes mòbils situades a llocs com el Mercat Municipal i l’estació de trens (9,96%) i, per últim, el telèfon (0,26%).
Dels 2.289 participants, els rubinencs i rubinenques que més han participat tenen entre 30 i 39 anys (20,9%) i, per contra, els que menys han estat els joves d’entre 16 i 19 anys (8,7%) i els majors de 80 anys (2,7%). En general, les dones han estat més participatives (amb un 49%) que els homes (46%).
Participació de les entitats
Pel que fa a les entitats, aquestes 36 participants representen un 14% de les entitats del municipi. Han participat 17 associacions veïnals, 4 educatives, 9 culturals, 9 solidàries i 2 més d’altres tipus. La cap de Relacions Ciutadanes, Enrica Bornao, atribueix la baixa participació en aquest sentit a que els qüestionaris eren molt més complets que els adreçats a la ciutadania “i també requerien més esforços i temps per part d’aquestes, com és la lectura prèvia del document de base per contestar el qüestionari, i fets com aquests han influenciat en la participació”.
Algunes respostes registrades
El sondeig “Opina” s’ha realitzat amb la voluntat de conèixer l’opinió de la ciutadania i de les entitats sobre la participació ciutadana i la divisió de la ciutat en districtes, generant la descentralització dels serveis municipals.
Sobre la participació, la ciutadania ha opinat, per exemple, que els mitjans per estar més informats sobre el que fa l’Ajuntament són les cartes a domicili (68%), els mitjans escrits (55%) i els cartells i pancartes (28%). També es considera més necessari que es realitzin processos participatius en temes urbanístics, seguit per equipaments i qüestions econòmiques. Per últim, al voltant del 80% considera molt o bastant convenient que es creïn consells sectorials per tractar temes concrets (cultura, medi ambient, gent gran, esports, etc.)
Pel que fa a la creació de districtes, el 81,4% es mostra favorable o molt favorable a que es realitzi aquesta divisió (entesa com a una manera d’apropar els serveis a la ciutadania i com a descentralització de la participació ciutadana). Així mateix, el 67% creu bastant o molt convenient la creació d’un regidor de districte a qui adreçar-se com a responsable de l’Ajuntament, i un 20,3% ho considera també convenient.
El regidor de Relacions Ciutadanes ha explicat que s’ha produït un important grau d’implicació de la ciutadania rubinenca “malgrat el desencís que s’ha produït a Rubí en processos participatius anteriors”.
Segons Enrica Bornao, “la coherència que s’ha donat entre resultats indica que els participants han entès perfectament la idea de creació de districtes i de participació ciutadana i, per tant, tècnicament el desenvolupament de la consulta es valora com a positiu”.
El sondeig “Opina”, que es va iniciar a mitjans de gener i va acabar el passat 17 d’abril, ha estat format per uns 56.000 qüestionaris de consulta que s’han repartit pels habitatges del municipi i 500 qüestionaris més amplis a organitzacions, entitats i associacions. L’objectiu d’ ”Opina” és conèixer les opinions dels ciutadans de Rubí majors de 16 anys, que visquin o que treballin a la ciutat, sobre la descentralització del municipi en districtes i sobre els aspectes que s’hauran d’incloure en les futures normes de participació ciutadana. Segons la cap de Relacions Ciutadanes, Enrica Bornao, el futur reglament de participació ciutadana “és una eina per fer processos participatius de qualitat”.
L’empresa Espai Públic ha estat l’encarregada de realitzar aquest sondeig, que també compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
En aquests moments, el projecte entrarà a la segona fase (la primera contemplava l’elaboració del qüestionari), que preveu la creació de dues taules rodones en les que s’han de consensuar els resultats a través de dos fòrums destinats respectivament a persones a títol individual i a organitzacions.
Per aquest motiu, el 30 de maig tindrà lloc al Rubí + D la primera de les trobades, amb les 36 entitats participants. Allà s’exposaran les dades obtingudes, es debatran i es redactarà un informe amb les conclusions de la jornada. La segona taula rodona tindrà lloc l’1 de juny al Castell-Ecomuseu i es dirigeix als ciutadans i ciutadanes que han participat al sondeig.
Es preveu que la segona fase acabi a finals de juny, un cop se celebrin aquestes trobades i s’incloguin les conclusions obtingudes al document base del reglament de participació ciutadana i divisió en districtes. Aquest document final passarà pel ple del mes de juliol.