Els síndics locals reclamen mesures urgents per fer front al greu problema de la pèrdua de l’habitatge
En la seva reunió anual, els defensors locals han posat de manifest que es pot produir una important fractura social.
Els síndics locals han reclamat als poders municipals, als governs autonòmics i a l’Estat, mesures pal·liatives i legislatives urgents per fer front al creixent i greu problema de la pèrdua de l’habitatge habitual davant de la impossibilitat de pagar els crèdits hipotecaris i lloguers. Segons la setantena de defensors i tècnics, entre els quals ha estat la Síndica de greuges de l’Ajuntament de Rubí, Maria Palau, que han participat en la Vena Trobada Estatal de Defensors Locals, per tractar el paper d’aquests ens locals en temps de crisi, “si no es corregeix de forma immediata aquesta situació, que afecta cada cop més gent, pot produir-se una fractura social de costos humans i econòmics insuportables”.
Quan una persona perd el seu habitatge, l’Administració municipal té l’obligació de facilitar-li un allotjament provisional o d’urgència. Per tant, són els ajuntaments, els governs autonòmics i l’Estat, qui han d’actuar i facilitar el dret a l’habitatge. Els poders locals no poden ser aliens al deteriorament de la qualitat de vida dels seus ciutadans, la pèrdua d’un dret bàsic i l’alteració de la pau social, segons les conclusions a les quals han arribat els síndics locals.
Els defensors creuen que es fa molt necessari “introduir, amb celeritat, noves propostes legislatives que vagin més enllà dels actuals plans de reestructuració hipotecària per tal d’afrontar aquesta greu problemàtica, i adequar les lleis a la nova realitat social per tal de prioritzar i fer possible el dret a un habitatge digne”. Les previsions recollides en el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, que fa referència a la dació en pagament, només poden aplicar-se a una petita part dels afectats, els que es troben en situació d’exclusió social, i sempre que hi hagi voluntat per part dels creditors.
Les defensories locals proposen també, als ajuntaments, crear mecanismes de mediació, o bé facilitar als afectats accés als que ja puguin existir, amb l’objectiu de trobar solucions concretes, especialment pel que fa a la dació en pagament, i sense oblidar mai que l’allotjament és un deure públic ineludible.
En el transcurs de les jornades, els síndics locals també van decidir prioritzar les actuacions d’ofici per defensar els col•lectius més vulnerables i lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, ja que es tracta d’un perfil de població invisible. A partir de situacions concretes, aquestes intervencions poden servir per estudiar a fons un tema i fer arribar recomanacions a l’Administració.
La trobada ha servit també per posar en evidència que moltes de les queixes que reben els síndics superen les competències municipals. De tota manera, els defensors les escoltaran, les recolliran i les traslladaran als seus respectius ajuntaments perquè les facin arribar a les administracions competents.
La disminució d’ingressos i la reducció de les aportacions previstes pels governs autonòmics en determinats serveis ha disminuït la capacitat dels ajuntaments per afrontar les conseqüències de la crisi en les famílies i persones. Alguns consistoris, com el de Barcelona, han decidit fer front a la situació, amb partides pressupostàries extraordinàries, com les beques menjador.
De totes maneres, els defensors creuen que es tracta de mesures insuficients donada la gravetat i la durada de la crisi. Opinen que cal atendre, amb caràcter prioritari, les persones més necessitades i, a curt termini, fer un gir en la gestió dels pressupostos públics a favor de les persones i dels serveis bàsics de l’estat del benestar.
Quan una persona perd el seu habitatge, l’Administració municipal té l’obligació de facilitar-li un allotjament provisional o d’urgència. Per tant, són els ajuntaments, els governs autonòmics i l’Estat, qui han d’actuar i facilitar el dret a l’habitatge. Els poders locals no poden ser aliens al deteriorament de la qualitat de vida dels seus ciutadans, la pèrdua d’un dret bàsic i l’alteració de la pau social, segons les conclusions a les quals han arribat els síndics locals.
Els defensors creuen que es fa molt necessari “introduir, amb celeritat, noves propostes legislatives que vagin més enllà dels actuals plans de reestructuració hipotecària per tal d’afrontar aquesta greu problemàtica, i adequar les lleis a la nova realitat social per tal de prioritzar i fer possible el dret a un habitatge digne”. Les previsions recollides en el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, que fa referència a la dació en pagament, només poden aplicar-se a una petita part dels afectats, els que es troben en situació d’exclusió social, i sempre que hi hagi voluntat per part dels creditors.
Les defensories locals proposen també, als ajuntaments, crear mecanismes de mediació, o bé facilitar als afectats accés als que ja puguin existir, amb l’objectiu de trobar solucions concretes, especialment pel que fa a la dació en pagament, i sense oblidar mai que l’allotjament és un deure públic ineludible.
En el transcurs de les jornades, els síndics locals també van decidir prioritzar les actuacions d’ofici per defensar els col•lectius més vulnerables i lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, ja que es tracta d’un perfil de població invisible. A partir de situacions concretes, aquestes intervencions poden servir per estudiar a fons un tema i fer arribar recomanacions a l’Administració.
La trobada ha servit també per posar en evidència que moltes de les queixes que reben els síndics superen les competències municipals. De tota manera, els defensors les escoltaran, les recolliran i les traslladaran als seus respectius ajuntaments perquè les facin arribar a les administracions competents.
La disminució d’ingressos i la reducció de les aportacions previstes pels governs autonòmics en determinats serveis ha disminuït la capacitat dels ajuntaments per afrontar les conseqüències de la crisi en les famílies i persones. Alguns consistoris, com el de Barcelona, han decidit fer front a la situació, amb partides pressupostàries extraordinàries, com les beques menjador.
De totes maneres, els defensors creuen que es tracta de mesures insuficients donada la gravetat i la durada de la crisi. Opinen que cal atendre, amb caràcter prioritari, les persones més necessitades i, a curt termini, fer un gir en la gestió dels pressupostos públics a favor de les persones i dels serveis bàsics de l’estat del benestar.