Entrevista a una de les darreres agents en incorporar-se a la Policia Local
Sònia: “La feina més gratificant és l’assistencial, quan ajudes a algú i veus el resultat”
La seva va ser una passió tardana, va conèixer la feina de la policia a partir del seu marit i dels seus amics i va pensar que aquest treball podia agradar-li. Han passat quatre anys des de que va ingressar a la Policia Local de Rubí i creu que és la millor decisió que va prendre.
Què la va portar a fer-se policia?
Va ser una decisió molt meditada. Vaig conèixer el treball pel meu marit i pel meu cercle d’amics, al qual hi ha molts policies. Jo els escoltava i pensava que el que feien em podia agradar. M’ho havia plantejat algunes vegades però mai m’havia decidit. A més a més tinc uns estudis i volia provar la feina al sector que havia escollit. Vaig començar a treballar i de seguida vaig tenir la sensació de que no avançava. Un dia em vam comentar que s’havien convocat places de policia local a Rubí i vaig decidir presentar-me. Em semblava que era una professió amb molt de color, amb moltes coses per fer i a la qual no t’avorreixes.
I què hi de cert d’aquesta idea que vostè s’havia fet?
És veritat. Jo pensava això després d’escoltar a la gent que desenvolupava aquest treball, vull dir que tenia bons fonaments. Més o menys m’he trobat el que esperava.
Quina part del treball és més satisfactòria?
La feina més gratificant és l’assistencial, quan ajudes a algú i veus el resultat, com li pots solucionar un problema a algú amb un petit esforç.
No se’n penedeix d’haver ingressat a la policia?
No. Fa quatre anys que faig aquest treball, estic contenta i crec que és la millor decisió que he pogut prendre.
Com definiria la feina de la policia de la manera més senzilla?
Intentem solucionar problemes. El nostre objectiu sempre és solucionar problemes.
I sempre s’aconsegueix?
No. Hi ha problemes que nosaltres no podem solucionar. Al menys mirem de minimitzar el problema en un moment concret, però la solució no sempre la tenim nosaltres. De vegades només podem escoltar, inclús fer una mica de psicòlegs tot i que no ho siguem.
Creu que la gent els agraeix els seus esforços, entenc el seu treball?
En general, si. Hi ha de tot hi ha gent comprensiva i gent que es queixarà facis el que facis. També depèn molt del tipus de servei. Quan li poses una multa a algú i s’ha de rascar la butxaca... L’altre dia vam denunciar a un home perquè el seu cotxe no havia passat la ITV. Era un control de documentació i no tenia aquest document obligatori. Dons la resposta de l’home va ser “com va la recaptació? Ja teniu per les festes?”. Aquest home no sabia que l’import de les multes no es per nosaltres? Ni tan sols per l’Ajuntament, perquè aquesta es una denuncia del Servei Català de Trànsit. Dign’m quin interès especial podem tenir nosaltres. I d’altra banda m’he trobat amb ciutadans que sorprenentment quan venen a recollir el seu cotxe del depòsit et donen les gràcies pel tracte rebut. De vegades em sembla que tenen una imatge de nosaltres massa freda, però també som persones.
Què la va portar a fer-se policia?
Va ser una decisió molt meditada. Vaig conèixer el treball pel meu marit i pel meu cercle d’amics, al qual hi ha molts policies. Jo els escoltava i pensava que el que feien em podia agradar. M’ho havia plantejat algunes vegades però mai m’havia decidit. A més a més tinc uns estudis i volia provar la feina al sector que havia escollit. Vaig començar a treballar i de seguida vaig tenir la sensació de que no avançava. Un dia em vam comentar que s’havien convocat places de policia local a Rubí i vaig decidir presentar-me. Em semblava que era una professió amb molt de color, amb moltes coses per fer i a la qual no t’avorreixes.
I què hi de cert d’aquesta idea que vostè s’havia fet?
És veritat. Jo pensava això després d’escoltar a la gent que desenvolupava aquest treball, vull dir que tenia bons fonaments. Més o menys m’he trobat el que esperava.
Quina part del treball és més satisfactòria?
La feina més gratificant és l’assistencial, quan ajudes a algú i veus el resultat, com li pots solucionar un problema a algú amb un petit esforç.
No se’n penedeix d’haver ingressat a la policia?
No. Fa quatre anys que faig aquest treball, estic contenta i crec que és la millor decisió que he pogut prendre.
Com definiria la feina de la policia de la manera més senzilla?
Intentem solucionar problemes. El nostre objectiu sempre és solucionar problemes.
I sempre s’aconsegueix?
No. Hi ha problemes que nosaltres no podem solucionar. Al menys mirem de minimitzar el problema en un moment concret, però la solució no sempre la tenim nosaltres. De vegades només podem escoltar, inclús fer una mica de psicòlegs tot i que no ho siguem.
Creu que la gent els agraeix els seus esforços, entenc el seu treball?
En general, si. Hi ha de tot hi ha gent comprensiva i gent que es queixarà facis el que facis. També depèn molt del tipus de servei. Quan li poses una multa a algú i s’ha de rascar la butxaca... L’altre dia vam denunciar a un home perquè el seu cotxe no havia passat la ITV. Era un control de documentació i no tenia aquest document obligatori. Dons la resposta de l’home va ser “com va la recaptació? Ja teniu per les festes?”. Aquest home no sabia que l’import de les multes no es per nosaltres? Ni tan sols per l’Ajuntament, perquè aquesta es una denuncia del Servei Català de Trànsit. Dign’m quin interès especial podem tenir nosaltres. I d’altra banda m’he trobat amb ciutadans que sorprenentment quan venen a recollir el seu cotxe del depòsit et donen les gràcies pel tracte rebut. De vegades em sembla que tenen una imatge de nosaltres massa freda, però també som persones.