L’Ajuntament de Rubí s’adhereix a la “Declaració de Barcelona: ciutats segures, ciutadans lliures”
Aquest document reivindica el paper dels governs locals com a garants de la seguretat i el lliure exercici dels drets ciutadans.
Totes les formacions polítiques de Rubí representades al ple municipal, excepte Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, han donat suport a l’anomenada Declaració de Barcelona, adoptada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies amb l’objectiu de lluitar contra la reincidència.
Darrerament, la convivència ciutadana i la seguretat a l’espai públic han protagonitzat debats als mitjans de comunicació i en l’opinió pública com a conseqüència de la proliferació de petits robatoris i altres actes comesos per delinqüents reincidents.
Els municipis de Catalunya s’han encarregat de posar de manifest la magnitud d’aquest problema i de proposar solucions i mesures concretes, com ara l’agilitació dels processos judicials, l’enduriment de les penes als infractors multireincidents o la creació d’un registre específic de faltes.
Aquests plantejaments han estat ratificats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a través del document anomenat “Declaració de Barcelona”, on es referma l’aposta dels municipis per l’existència d’un espai públic de qualitat i la necessitat que el conjunt d’administracions i institucions de l’Estat posin a disposició dels ajuntaments els recursos necessaris per fer front a aquesta problemàtica. A més, també consideren necessari que s’enforteixi la coordinació de totes les forces de seguretat i la cooperació entre policies, fiscalia i judicatura.
A la “Declaració de Barcelona”, els municipis reclamen que es tipifiquin aquelles conductes i situacions que generen problemes de convivència i seguretat a l’espai públic a través de la legislació autonòmica o estatal. Concretament, demanen que s’ofereixi una resposta adequada i efectiva al fenomen de la reincidència, que genera sentiment d’inseguretat entre els ciutadans i sensació d’impunitat entre els infractors, fets que afecten negativament la convivència.
El document també considera una prioritat el foment de mesures de reinserció i de treballs en benefici de la comunitat i insta a avançar en la resolució de conflictes per la via de la mediació, de la justícia de proximitat i de l’ús d’instruments alternatius a l’enjudiciament.
Resta de mocions
Pel que fa a les altres 9 mocions presentades al ple ordinari del mes d’abril, només 2 van prosperar. Una d’elles va ser la presentada per Alternativa Ciutadana de Rubí, que demana que els ajuntaments quedin exempts de pagar el cànon digital. Aquesta moció va tirar endavant amb els únics vots en contra de Convergencia i Unió. L’altra moció aprovada va ser la presentada per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa per donar suport a la investigació dels crims del franquisme. El PP va ser l’única formació que es va posicionar en contra d’aquesta moció.
La resta de mocions no van poder prosperar per falta de majoria o perquè van ser retirades a l’últim moment, com és el cas de la moció presentada per ICV-EUiA sobre el manteniment de les escoles taller.
Una de les mocions que va generar més debat al ple celebrat ahir instava el consistori a col·laborar i coordinar-se amb l’administració general de l’Estat en l’àmbit de la immigració. El Partit Popular es va quedar sol defensant la seva moció. La resta de formacions van votar-hi en contra.
Tampoc van prosperar:
Darrerament, la convivència ciutadana i la seguretat a l’espai públic han protagonitzat debats als mitjans de comunicació i en l’opinió pública com a conseqüència de la proliferació de petits robatoris i altres actes comesos per delinqüents reincidents.
Els municipis de Catalunya s’han encarregat de posar de manifest la magnitud d’aquest problema i de proposar solucions i mesures concretes, com ara l’agilitació dels processos judicials, l’enduriment de les penes als infractors multireincidents o la creació d’un registre específic de faltes.
Aquests plantejaments han estat ratificats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a través del document anomenat “Declaració de Barcelona”, on es referma l’aposta dels municipis per l’existència d’un espai públic de qualitat i la necessitat que el conjunt d’administracions i institucions de l’Estat posin a disposició dels ajuntaments els recursos necessaris per fer front a aquesta problemàtica. A més, també consideren necessari que s’enforteixi la coordinació de totes les forces de seguretat i la cooperació entre policies, fiscalia i judicatura.
A la “Declaració de Barcelona”, els municipis reclamen que es tipifiquin aquelles conductes i situacions que generen problemes de convivència i seguretat a l’espai públic a través de la legislació autonòmica o estatal. Concretament, demanen que s’ofereixi una resposta adequada i efectiva al fenomen de la reincidència, que genera sentiment d’inseguretat entre els ciutadans i sensació d’impunitat entre els infractors, fets que afecten negativament la convivència.
El document també considera una prioritat el foment de mesures de reinserció i de treballs en benefici de la comunitat i insta a avançar en la resolució de conflictes per la via de la mediació, de la justícia de proximitat i de l’ús d’instruments alternatius a l’enjudiciament.
Resta de mocions
Pel que fa a les altres 9 mocions presentades al ple ordinari del mes d’abril, només 2 van prosperar. Una d’elles va ser la presentada per Alternativa Ciutadana de Rubí, que demana que els ajuntaments quedin exempts de pagar el cànon digital. Aquesta moció va tirar endavant amb els únics vots en contra de Convergencia i Unió. L’altra moció aprovada va ser la presentada per Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa per donar suport a la investigació dels crims del franquisme. El PP va ser l’única formació que es va posicionar en contra d’aquesta moció.
La resta de mocions no van poder prosperar per falta de majoria o perquè van ser retirades a l’últim moment, com és el cas de la moció presentada per ICV-EUiA sobre el manteniment de les escoles taller.
Una de les mocions que va generar més debat al ple celebrat ahir instava el consistori a col·laborar i coordinar-se amb l’administració general de l’Estat en l’àmbit de la immigració. El Partit Popular es va quedar sol defensant la seva moció. La resta de formacions van votar-hi en contra.
Tampoc van prosperar:
- La moció presentada per CIU referent a la creació del Consell Local de la Joventut (vots en contra: PSC i ERC; vots a favor: ICV, PP, CiU i ACR).
- La moció presentada per CiU referent al foment de la lectura al carrer (vots en contra: PSC i ERC; vots a favor: PP, CiU i ACR; abstenció: ICV).
- La moció presentada per ACR sobre els usos de l’edifici de la nova Biblioteca Mestre Martí Tauler (vots en contra: PSC i ERC; vots a favor: ICV, PP, CiU i ACR).
- La moció presentada per ACR sobre els espais i les formes de propaganda a la via pública (vots en contra: PSC i ERC; vots a favor: CiU i ACR; abstenció: ICV i PP).
- La moció presentada per ICV – EUiA donant suport al col·lectiu de treballadors i treballadores del sector de la neteja (vots en contra: PSC, CIU i PP; vots a favor: ICV i ACR; abstenció: ERC).