L’Ajuntament lamenta que el govern català no hagi informat els municipis dels canvis en el cobrament de la RMI
A Rubí hi ha 437 persones que reben aquesta prestació, que suposa la seva única font d’ingressos.
L’Ajuntament de Rubí considera una manca de respecte envers els municipis el fet que el govern català no els hagi comunicat els canvis introduïts aquest mes d’agost en relació al cobrament de la Renda Mínima d’Inserció (RMI). Actualment, un total de 437 rubinencs reben la RMI, una prestació que atorga el departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. De cadascuna d’aquestes persones en depenen d’altres i això fa que el nombre de beneficiaris de l’ajut s’elevi fins als prop de 1.200.
A principis d’agost, la Generalitat va decidir, sense avís previ, que aquell mes els beneficiaris de la RMI no cobrarien l'ajuda per transferència, sinó amb un xec nominal enviat per correu certificat, amb l’objectiu de detectar possibles casos d'abusos. Aquesta mesura va provocar una allau de queixes de molts usuaris, molts dels quals afirmaven que no havien rebut el taló, que suposa la seva única font d'ingressos. De fet, durant el mes d’agost, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí van atendre una mitjana de 90 persones diàries, que demanaven explicacions de per què no havien pogut disposar d’uns diners que els són indispensable per subsistir en el dia a dia. Alguns perceptors de la RMI van rebre el taló en un domicili anterior, malgrat que havien comunicat el canvi de residència al consistori i aquest ho havia traslladat a la Generalitat. També es van donar casos de dones maltractades que van rebre el taló a casa de la seva exparella, que té dictada una ordre d’allunyament. A finals d’agost, encara hi havia una dotzena de rubinencs que no havien cobrat la RMI. El consistori es va haver de fer càrrec de la cobertura de necessitats bàsiques d’aquestes persones.
Segons el consistori rubinenc, el departament d'Empresa i Ocupació ha dut a terme aquests canvis amb “deslleialtat institucional, demostrant poca confiança envers els tècnics municipals i, fins i tot, insinuant que aquests mateixos tècnics són còmplices dels abusos que fan alguns dels perceptors de la RMI”. En aquest sentit, el consistori vol deixar clar que els tècnics municipals de Serveis Socials són els primers que vetllen perquè tots els usuaris que reben la RMI compleixin els requisits establerts per la pròpia Generalitat.
A més, l’Ajuntament recorda que els expedients en favor d'aquestes persones, tot i que són tramitats pels treballadors socials, necessiten el vistiplau definitiu d'una comissió en què estan representades diferents àrees de la Generalitat. És a dir, que ha estat la mateixa administració autonòmica la que ha autoritzat que aquests perceptors tinguin dret a rebre la RMI en el marc del Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI).
Detecció d’abusos
Segons el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, l'excepcionalitat en el pagament de la RMI del mes d'agost pretenia evitar els casos d'abús. Els principals sospitosos, com va apuntar Mena fa uns dies, són estrangers que han tornat al seu país i que estarien cobrant la prestació a través de transferències bancàries que han estat reconduïdes a comptes oberts en entitats financeres estrangeres. Segons el conseller, també hi ha perceptors que per causes familiars han tornat a la seva comunitat autònoma d'origen i segueixen cobrant el subsidi. I un altre possible frau, més difícil de detectar i, per tant, de combatre, van reconèixer fonts de la conselleria, és l'ocupació submergida.
Amb l’objectiu de detectar aquests possibles casos d’abús, el departament d'Empresa i Ocupació ha posat en marxa una ronda d’entrevistes personalitzades amb els perceptors de la RMI. En el marc d’aquest qüestionari se’ls demana si han sortit del país en els últims mesos, si tenen deutes pendents, si poden mostrar els últims moviments del seu compte bancari i si han canviat recentment de residència. En total, una desena de preguntes amb les quals la Generalitat tracta de controlar quants receptors de la Renda Mínima d'Inserció mereixen seguir cobrant l'ajuda.
El departament d'Empresa i Ocupació ha començat a citar els perceptors de la RMI per ordre d’antiguitat de l’aprovació de l’expedient. Ara per ara, l’Ajuntament té constància que una dotzena de rubinencs ja han estat citats i que 8 d’ells han acudit a l’entrevista, que es realitza a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) de Sabadell, en comptes de fer-se a l’OTG de Rubí.
Retorn a la normalitat
El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, es va comprometre fa uns dies a recuperar, de cara a aquest mes de setembre, l’anterior sistema de pagament de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que tornarà a pagar-se amb una transferència bancària, i no amb un xec com a l’agost.
Des de l’Ajuntament, però, recorden que hi ha 54 sol·licituds tramitades des del 24 de març que encara no han obtingut resposta i que hi ha un total de 17 expedients aprovats des de la mateixa data que encara no han cobrat cap mensualitat.
La Renda Mínima d’Inserció va ser concebuda el 1997 com una prestació social, destinada a persones en risc de pobresa severa o amb greus problemes d'exclusió. La crisi, però, ha ampliat el ventall de persones que cobren aquest subsidi. I és que molts treballadors que s’han quedat sense feina, malgrat no ser persones en risc d’exclusió social, després d’esgotar l’atur i l’ajuda de 400 euros que durant sis mesos concedeix el Govern als que es troben desocupats, tenen la RMI com a única font d’ingressos. La RMI, però, no és un subsidi a canvi de res, sinó que té com a obligació la voluntat d’assolir la reinserció social a través de cursos formatius.
A principis d’agost, la Generalitat va decidir, sense avís previ, que aquell mes els beneficiaris de la RMI no cobrarien l'ajuda per transferència, sinó amb un xec nominal enviat per correu certificat, amb l’objectiu de detectar possibles casos d'abusos. Aquesta mesura va provocar una allau de queixes de molts usuaris, molts dels quals afirmaven que no havien rebut el taló, que suposa la seva única font d'ingressos. De fet, durant el mes d’agost, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí van atendre una mitjana de 90 persones diàries, que demanaven explicacions de per què no havien pogut disposar d’uns diners que els són indispensable per subsistir en el dia a dia. Alguns perceptors de la RMI van rebre el taló en un domicili anterior, malgrat que havien comunicat el canvi de residència al consistori i aquest ho havia traslladat a la Generalitat. També es van donar casos de dones maltractades que van rebre el taló a casa de la seva exparella, que té dictada una ordre d’allunyament. A finals d’agost, encara hi havia una dotzena de rubinencs que no havien cobrat la RMI. El consistori es va haver de fer càrrec de la cobertura de necessitats bàsiques d’aquestes persones.
Segons el consistori rubinenc, el departament d'Empresa i Ocupació ha dut a terme aquests canvis amb “deslleialtat institucional, demostrant poca confiança envers els tècnics municipals i, fins i tot, insinuant que aquests mateixos tècnics són còmplices dels abusos que fan alguns dels perceptors de la RMI”. En aquest sentit, el consistori vol deixar clar que els tècnics municipals de Serveis Socials són els primers que vetllen perquè tots els usuaris que reben la RMI compleixin els requisits establerts per la pròpia Generalitat.
A més, l’Ajuntament recorda que els expedients en favor d'aquestes persones, tot i que són tramitats pels treballadors socials, necessiten el vistiplau definitiu d'una comissió en què estan representades diferents àrees de la Generalitat. És a dir, que ha estat la mateixa administració autonòmica la que ha autoritzat que aquests perceptors tinguin dret a rebre la RMI en el marc del Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI).
Detecció d’abusos
Segons el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, l'excepcionalitat en el pagament de la RMI del mes d'agost pretenia evitar els casos d'abús. Els principals sospitosos, com va apuntar Mena fa uns dies, són estrangers que han tornat al seu país i que estarien cobrant la prestació a través de transferències bancàries que han estat reconduïdes a comptes oberts en entitats financeres estrangeres. Segons el conseller, també hi ha perceptors que per causes familiars han tornat a la seva comunitat autònoma d'origen i segueixen cobrant el subsidi. I un altre possible frau, més difícil de detectar i, per tant, de combatre, van reconèixer fonts de la conselleria, és l'ocupació submergida.
Amb l’objectiu de detectar aquests possibles casos d’abús, el departament d'Empresa i Ocupació ha posat en marxa una ronda d’entrevistes personalitzades amb els perceptors de la RMI. En el marc d’aquest qüestionari se’ls demana si han sortit del país en els últims mesos, si tenen deutes pendents, si poden mostrar els últims moviments del seu compte bancari i si han canviat recentment de residència. En total, una desena de preguntes amb les quals la Generalitat tracta de controlar quants receptors de la Renda Mínima d'Inserció mereixen seguir cobrant l'ajuda.
El departament d'Empresa i Ocupació ha començat a citar els perceptors de la RMI per ordre d’antiguitat de l’aprovació de l’expedient. Ara per ara, l’Ajuntament té constància que una dotzena de rubinencs ja han estat citats i que 8 d’ells han acudit a l’entrevista, que es realitza a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) de Sabadell, en comptes de fer-se a l’OTG de Rubí.
Retorn a la normalitat
El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, es va comprometre fa uns dies a recuperar, de cara a aquest mes de setembre, l’anterior sistema de pagament de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que tornarà a pagar-se amb una transferència bancària, i no amb un xec com a l’agost.
Des de l’Ajuntament, però, recorden que hi ha 54 sol·licituds tramitades des del 24 de març que encara no han obtingut resposta i que hi ha un total de 17 expedients aprovats des de la mateixa data que encara no han cobrat cap mensualitat.
La Renda Mínima d’Inserció va ser concebuda el 1997 com una prestació social, destinada a persones en risc de pobresa severa o amb greus problemes d'exclusió. La crisi, però, ha ampliat el ventall de persones que cobren aquest subsidi. I és que molts treballadors que s’han quedat sense feina, malgrat no ser persones en risc d’exclusió social, després d’esgotar l’atur i l’ajuda de 400 euros que durant sis mesos concedeix el Govern als que es troben desocupats, tenen la RMI com a única font d’ingressos. La RMI, però, no és un subsidi a canvi de res, sinó que té com a obligació la voluntat d’assolir la reinserció social a través de cursos formatius.