L’Ajuntament promou una nova ordenança de bon veïnatge i d’ús de l’espai públic dins el pla municipal de promoció del civisme i la convivència
El document permet al consistori actuar contra activitats que impedeixin la seguretat a la via pública i el descans dels ciutadans.
La regidora de Serveis a les Persones, Ana Ma. Martínez, ha explicat els continguts de la nova ordenança que es va presentar dijous en el Ple i que va ser aprovada inicialment amb les úniques abstencions de les formacions d’ICV-EUiA i ACR.
A l’espera de les possibles al·legacions que es puguin lliurar en el termini de 30 dies d’exposició pública, l’ordenança, segons ha explicat la regidora, “ha estat fruit de molts mesos de treball, amb tots els grups polítics presents al consistori, i és una de les parts, la que fa referència a la normativa, del Pla Municipal de Promoció del Civisme i la Convivència que l’Ajuntament està posant en marxa per millorar convivència a la ciutat”. Les altres parts d’aquest pla són el treball als barris i les accions de sensibilització de la ciutadania per a la promoció del civisme. Recentment, el consistori ja va engegar una primera acció dins d’aquest pla dirigida als propietaris de gossos.
Aquesta ordenança, que vol regular “les actituds d’una minoria que la majoria percep de forma negativa”, segons la regidora, tot i establir aspectes que poden ser sancionables amb diferents quanties si les infraccions són lleus, greus o molt greus, “no té finalitat recaptatòria ja que hi ha tota una sèrie de mesures substitutòries a les sancions econòmiques com poden ser les hores de treball a la comunitat”, ha dit Ana Ma. Martínez.
Fins ara, l’Ajuntament disposava de l’ordenança de Policia i Bon Govern de la Via Pública aprovada a principis de la dècada dels 90. Ara, els continguts no només es modifiquen per adequar-se als temps actuals, sinó que s’amplien considerablement, el que fa que l’ordenança no es consideri de substitució sinó com a nova.
Així, la nova ordenança de Bon Veïnatge i Ús de l’Espai Públic recull, entre d’altres, els drets dels ciutadans a gaudir dels espais públics en condicions de seguretat, a un descans adequat, a no patir contaminació acústica i a no suportar situacions d’incomoditat, de risc o de perill causades injustificadament, ni accions que limitin la seva intimitat i el seu benestar.
La finalitat d’aquesta normativa és fer que Rubí sigui, de manera gradual, una ciutat més amable, acollidora i sostenible per viure-hi i conviure-hi, on el diàleg, la tolerància i el respecte formin part del comportament ciutadà quotidià. L’ordenança també pretén garantir els drets i deures dels rubinencs i les rubinenques, respectant els principis d’igualtat i de no-discriminació. El text també persegueix promoure el compromís de defensar i prestigiar socialment el patrimoni públic i històric de tots com un bé col•lectiu que cal protegir. A més, també intenta promoure l’acció educativa com a instrument de consciència social, especialment entre els infants i els joves.
L’ordenança, en aquest marc, regula l’exercici i el respecte dels drets dels ciutadans, tipificant totes les conductes que, per acció o omissió, a la via pública o en espais privats, poden afectar la vida en comunitat, vulnerant aquests drets.
El Títol I de l'ordenança regula tota una sèrie de disposicions generals i defineix els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes. Tot plegat, des del punt de vista de la protecció de la llibertat de la ciutadania, reflectint l’esperit tolerant que caracteritza Rubí, on conviuen diverses cultures i sensibilitats socials, totes elles mereixedores de protecció. No obstant això, s’ha de tenir en compte l’existència d’un límit essencial de la llibertat de la ciutadania, que és el respecte als altres. Per tot això, aquesta ordenança s’ha redactat en sentit positiu, pensant en afavorir la llibertat individual i/o col•lectiva però, alhora, garantint el respecte per cadascú.
El Títol II estableix les normes de conducta a l'espai públic dels ciutadans i ciutadanes. En primer lloc, es defineixen els fonaments generals i les finalitats que es persegueixen amb cada regulació; a continuació s'estableixen les normes de conducta que s'han de respectar en cada cas i les sancions que corresponen a cada una d'elles; i, finalment, es preveuen les intervencions específiques que poden activar-se en les diferents circumstàncies.
El Títol III fa referència al comportament general en l’àmbit dels espais d’ús públic. Aquest apartat regula aspectes com la contaminació visual de l'entorn urbà (grafits, pintades, cartells i qualsevol altra forma de propaganda i publicitat), la pràctica inadequada de jocs a l’espai públic, les juguesques al carrer, l'ús impropi de l'espai públic (utilitzant-lo per a l'oferiment i demanda de relacions sexuals a canvi de diners i l'especificitat de la regulació de locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució), la realització de necessitats fisiològiques, el consum i venta de begudes alcohòliques, drogues i altres substàncies que puguin generar dependència, el comerç ambulant no autoritzat, les actituds vandàliques envers el mobiliari urbà i altres conductes que pertorben la tranquil•litat veïnal en zones naturals i espais verds i que puguin comportar risc o danys.
El Títol IV se centra en l’ús de l’espai privatiu on s’articulen drets individuals amb drets col•lectius. En aquest apartat s’explicita el necessari foment del bon veïnatge en temes com les activitats en els immobles que poden causar perjudici a la resta de la comunitat de veïns, habitatges, establiments i activitats, des de netejar catifes i regar les plantes sense causar molèsties als veïns fins a mantenir aquests espais d’ús privatiu en unes condicions òptimes de salubritat. El títol IV també menciona l’ús de les barbacoes. A més, es fa referència al foment del servei de mediació municipal com a eina pacificadora dels conflictes entre la ciutadania, mitjançant el diàleg i la presa d’acords entre les parts.
El Títol V descriu el règim sancionador i les diferents mesures d'aplicació. Les infraccions administratives que estableix aquesta ordenança es classifiquen en molt greus, amb multes que oscil•laran entre 1.501€ i 3.000€; greus, amb multes que van des de 301 euros a 1.500 euros; i lleus, amb multes de fins a 300 euros, sense que puguin ser inferiors a 60€. En el cas de les infraccions lleus, es podrà substituir l’import econòmic de la sanció per mesures substitutòries de reparació del dany en benefici de la comunitat, que queden establertes en una quantia de 20 hores.
Seran considerades com a infraccions molt greus aquelles que suposin una pertorbació rellevant que afecti de manera greu i directa la tranquil•litat o l’exercici de drets legítims d’altres persones; les que impedeixin o obstaculitzin el normal funcionament d’un servei públic, aquells actes que deteriorin de forma greu els equipaments, infraestructures o elements d’un servei o espai públic i la reincidència en la comissió d’infraccions greus. Com a exemples d’infraccions molt greus hi ha l’exhibició de conductes d’oferiment o sol•licitud de relacions sexuals a la via pública o el fet de produir sorolls constants i repetitius que ocasionin greus molèsties als veïns.
La resta d’infraccions es classifiquen en greus o lleus en funció de la intensitat i les conseqüències de la pertorbació ocasionada a d’altres persones, serveis i espais públics, així com també les característiques i el cost econòmic dels danys ocasionats.
A l’espera de les possibles al·legacions que es puguin lliurar en el termini de 30 dies d’exposició pública, l’ordenança, segons ha explicat la regidora, “ha estat fruit de molts mesos de treball, amb tots els grups polítics presents al consistori, i és una de les parts, la que fa referència a la normativa, del Pla Municipal de Promoció del Civisme i la Convivència que l’Ajuntament està posant en marxa per millorar convivència a la ciutat”. Les altres parts d’aquest pla són el treball als barris i les accions de sensibilització de la ciutadania per a la promoció del civisme. Recentment, el consistori ja va engegar una primera acció dins d’aquest pla dirigida als propietaris de gossos.
Aquesta ordenança, que vol regular “les actituds d’una minoria que la majoria percep de forma negativa”, segons la regidora, tot i establir aspectes que poden ser sancionables amb diferents quanties si les infraccions són lleus, greus o molt greus, “no té finalitat recaptatòria ja que hi ha tota una sèrie de mesures substitutòries a les sancions econòmiques com poden ser les hores de treball a la comunitat”, ha dit Ana Ma. Martínez.
Fins ara, l’Ajuntament disposava de l’ordenança de Policia i Bon Govern de la Via Pública aprovada a principis de la dècada dels 90. Ara, els continguts no només es modifiquen per adequar-se als temps actuals, sinó que s’amplien considerablement, el que fa que l’ordenança no es consideri de substitució sinó com a nova.
Així, la nova ordenança de Bon Veïnatge i Ús de l’Espai Públic recull, entre d’altres, els drets dels ciutadans a gaudir dels espais públics en condicions de seguretat, a un descans adequat, a no patir contaminació acústica i a no suportar situacions d’incomoditat, de risc o de perill causades injustificadament, ni accions que limitin la seva intimitat i el seu benestar.
La finalitat d’aquesta normativa és fer que Rubí sigui, de manera gradual, una ciutat més amable, acollidora i sostenible per viure-hi i conviure-hi, on el diàleg, la tolerància i el respecte formin part del comportament ciutadà quotidià. L’ordenança també pretén garantir els drets i deures dels rubinencs i les rubinenques, respectant els principis d’igualtat i de no-discriminació. El text també persegueix promoure el compromís de defensar i prestigiar socialment el patrimoni públic i històric de tots com un bé col•lectiu que cal protegir. A més, també intenta promoure l’acció educativa com a instrument de consciència social, especialment entre els infants i els joves.
L’ordenança, en aquest marc, regula l’exercici i el respecte dels drets dels ciutadans, tipificant totes les conductes que, per acció o omissió, a la via pública o en espais privats, poden afectar la vida en comunitat, vulnerant aquests drets.
El Títol I de l'ordenança regula tota una sèrie de disposicions generals i defineix els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes. Tot plegat, des del punt de vista de la protecció de la llibertat de la ciutadania, reflectint l’esperit tolerant que caracteritza Rubí, on conviuen diverses cultures i sensibilitats socials, totes elles mereixedores de protecció. No obstant això, s’ha de tenir en compte l’existència d’un límit essencial de la llibertat de la ciutadania, que és el respecte als altres. Per tot això, aquesta ordenança s’ha redactat en sentit positiu, pensant en afavorir la llibertat individual i/o col•lectiva però, alhora, garantint el respecte per cadascú.
El Títol II estableix les normes de conducta a l'espai públic dels ciutadans i ciutadanes. En primer lloc, es defineixen els fonaments generals i les finalitats que es persegueixen amb cada regulació; a continuació s'estableixen les normes de conducta que s'han de respectar en cada cas i les sancions que corresponen a cada una d'elles; i, finalment, es preveuen les intervencions específiques que poden activar-se en les diferents circumstàncies.
El Títol III fa referència al comportament general en l’àmbit dels espais d’ús públic. Aquest apartat regula aspectes com la contaminació visual de l'entorn urbà (grafits, pintades, cartells i qualsevol altra forma de propaganda i publicitat), la pràctica inadequada de jocs a l’espai públic, les juguesques al carrer, l'ús impropi de l'espai públic (utilitzant-lo per a l'oferiment i demanda de relacions sexuals a canvi de diners i l'especificitat de la regulació de locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució), la realització de necessitats fisiològiques, el consum i venta de begudes alcohòliques, drogues i altres substàncies que puguin generar dependència, el comerç ambulant no autoritzat, les actituds vandàliques envers el mobiliari urbà i altres conductes que pertorben la tranquil•litat veïnal en zones naturals i espais verds i que puguin comportar risc o danys.
El Títol IV se centra en l’ús de l’espai privatiu on s’articulen drets individuals amb drets col•lectius. En aquest apartat s’explicita el necessari foment del bon veïnatge en temes com les activitats en els immobles que poden causar perjudici a la resta de la comunitat de veïns, habitatges, establiments i activitats, des de netejar catifes i regar les plantes sense causar molèsties als veïns fins a mantenir aquests espais d’ús privatiu en unes condicions òptimes de salubritat. El títol IV també menciona l’ús de les barbacoes. A més, es fa referència al foment del servei de mediació municipal com a eina pacificadora dels conflictes entre la ciutadania, mitjançant el diàleg i la presa d’acords entre les parts.
El Títol V descriu el règim sancionador i les diferents mesures d'aplicació. Les infraccions administratives que estableix aquesta ordenança es classifiquen en molt greus, amb multes que oscil•laran entre 1.501€ i 3.000€; greus, amb multes que van des de 301 euros a 1.500 euros; i lleus, amb multes de fins a 300 euros, sense que puguin ser inferiors a 60€. En el cas de les infraccions lleus, es podrà substituir l’import econòmic de la sanció per mesures substitutòries de reparació del dany en benefici de la comunitat, que queden establertes en una quantia de 20 hores.
Seran considerades com a infraccions molt greus aquelles que suposin una pertorbació rellevant que afecti de manera greu i directa la tranquil•litat o l’exercici de drets legítims d’altres persones; les que impedeixin o obstaculitzin el normal funcionament d’un servei públic, aquells actes que deteriorin de forma greu els equipaments, infraestructures o elements d’un servei o espai públic i la reincidència en la comissió d’infraccions greus. Com a exemples d’infraccions molt greus hi ha l’exhibició de conductes d’oferiment o sol•licitud de relacions sexuals a la via pública o el fet de produir sorolls constants i repetitius que ocasionin greus molèsties als veïns.
La resta d’infraccions es classifiquen en greus o lleus en funció de la intensitat i les conseqüències de la pertorbació ocasionada a d’altres persones, serveis i espais públics, així com també les característiques i el cost econòmic dels danys ocasionats.