L’alcaldessa inaugura una exposició en homenatge al cartellista txec Alphonse Mucha
La mostra, realitzada per alumnes de la pintora rubinenca Anna Tamayo, es pot visitar a l’auditori del Museu Vallhonrat fins el 30 de juny.
Els alumnes de l’artista rubinenca Anna Tamayo han organitzat una exposició col·lectiva en homenatge al pintor txec Alphonse Mucha. La mostra es podrà veure fins el proper 30 de juny a l’auditori del Museu Vallhonrat. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, i Anna Tamayo van ser les encarregades d’inaugurar l’exposició.
García va lloar la feina feta pels alumnes d’Anna Tamayo, destacant l’atreviment a l’hora de triar Mucha per a fer aquesta exposició. L’alcaldessa va declarar-se una apassionada del modernisme i va explicar que “segur que els pintors han gaudit molt fent aquestes recreacions”. García també va destacar el talent d’Anna Tamayo, de qui va dir que “ha deixat el llistó molt alt en el món artístic”.
La mostra està formada per un total de 17 obres, totes elles realitzades per alumnes del taller d’Anna Tamayo. Es tracta de recreacions de cartells d’Alphonse Mucha, a les quals se’ls ha aplicat un tractament pictòric. Tamayo va explicar als assistents que l’obra de Mucha els ha “permès treballar les tècniques mixtes a l’hora de fer les recreacions”.
La mostra es podrà veure al Museu Vallhonrat fins el proper 30 de juny, els dies feiners de 18h a 21h i els dies festius, de 12h a 14h i de 18h a 21h.
Exponent de l’Art Nouveau
Nascut l’any 1860 a Moravia del sud, a l’Imperi austríac, Alphonse Mucha va saltar a la fama gràcies al cartell litogràfic que va fer per a l’actriu Sarah Bernhardt i el seu Théâtre de la Renaissance. El cartell, que va aparèixer als murs de París el gener de 1895, anunciava l’obra “Gismonda”, de Victorien Sardou.
Durant la seva vida, Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, avisos i il·lustracions, així com també decorats teatrals. També es va endinsar en el món de la joieria i de l’arquitectura, entre d’altres camps. L’obra d’aquest cartellista, un dels màxims exponents de l’Art Nouveau, és molt colorista. Alphonse Mucha va saber copsar molt bé la bellesa femenina. De fet, en els seus treballs hi apareixen sovint dones joves i boniques, flotant en vestits neoclàssics i envoltades de flors exuberants.
Quan Txecoslovàquia va obtenir la independència, després de la Primera Guerra Mundial, Mucha va dissenyar segells, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que va considerar la seva obra mestra: L’Èpica Eslava, una sèrie de pintures enormes que descriuen la història dels pobles eslaus, que van ser donades a la ciutat de Praga l’any 1928.
Mucha va morir a Praga el juliol de 1939 com a conseqüència d’una pulmonia. La seva darrera pintura va ser El jurament d’unió dels eslaus.
García va lloar la feina feta pels alumnes d’Anna Tamayo, destacant l’atreviment a l’hora de triar Mucha per a fer aquesta exposició. L’alcaldessa va declarar-se una apassionada del modernisme i va explicar que “segur que els pintors han gaudit molt fent aquestes recreacions”. García també va destacar el talent d’Anna Tamayo, de qui va dir que “ha deixat el llistó molt alt en el món artístic”.
La mostra està formada per un total de 17 obres, totes elles realitzades per alumnes del taller d’Anna Tamayo. Es tracta de recreacions de cartells d’Alphonse Mucha, a les quals se’ls ha aplicat un tractament pictòric. Tamayo va explicar als assistents que l’obra de Mucha els ha “permès treballar les tècniques mixtes a l’hora de fer les recreacions”.
La mostra es podrà veure al Museu Vallhonrat fins el proper 30 de juny, els dies feiners de 18h a 21h i els dies festius, de 12h a 14h i de 18h a 21h.
Exponent de l’Art Nouveau
Nascut l’any 1860 a Moravia del sud, a l’Imperi austríac, Alphonse Mucha va saltar a la fama gràcies al cartell litogràfic que va fer per a l’actriu Sarah Bernhardt i el seu Théâtre de la Renaissance. El cartell, que va aparèixer als murs de París el gener de 1895, anunciava l’obra “Gismonda”, de Victorien Sardou.
Durant la seva vida, Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, avisos i il·lustracions, així com també decorats teatrals. També es va endinsar en el món de la joieria i de l’arquitectura, entre d’altres camps. L’obra d’aquest cartellista, un dels màxims exponents de l’Art Nouveau, és molt colorista. Alphonse Mucha va saber copsar molt bé la bellesa femenina. De fet, en els seus treballs hi apareixen sovint dones joves i boniques, flotant en vestits neoclàssics i envoltades de flors exuberants.
Quan Txecoslovàquia va obtenir la independència, després de la Primera Guerra Mundial, Mucha va dissenyar segells, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que va considerar la seva obra mestra: L’Èpica Eslava, una sèrie de pintures enormes que descriuen la història dels pobles eslaus, que van ser donades a la ciutat de Praga l’any 1928.
Mucha va morir a Praga el juliol de 1939 com a conseqüència d’una pulmonia. La seva darrera pintura va ser El jurament d’unió dels eslaus.