L’equip de govern dona suport a totes les demandes de salut que millorin els serveis sanitaris per a la ciutadania
Ana Mª Martínez respon a les crítiques del grup municipal de CiU que demana un pla més ambiciós que cobreixi les necessitats de la ciutat.
La regidora de Cohesió social i Serveis a les persones de l’Ajuntament de Rubí, Ana Ma. Martínez, ha afirmat que l’equip de govern “estén la mà i acompanyarà totes les propostes en matèria sanitària que facin els grups municipals, ja que això suposarà que aquests donen suport també a les demandes de la ciutadania en aquest tema”, en relació a les declaracions del grup municipal de Convergència i Unió (CIU) de Rubí pel que fa al primer Pla Municipal de Salut de Rubí, que considera poc ambiciós i que no cobreix les necessitats de la ciutadania.
Segon Ana Ma. Martínez, un pla de salut “és un document de planificació que estableix unes línies estratègiques i una sèrie d’accions que s’han treballat durant molt de temps amb la participació de tots els protagonistes de l’àmbit de la salut per incloure tots els temes que preocupen a la ciutadania”. De fet, en el Pla municipal de Salut, en què es van fer una sèrie de tallers participatius per debatre els temes amb tots els agents implicats, van participar el Servei municipal de Salut Pública, personal sanitari dels Centres d’Assistència Primària (CAP’s), de les farmàcies, de centres educatius, de residències de la gent gran, de la Regió Sanitària de Barcelona, del Consorci Sanitari de Terrassa i de l’Agència de Protecció de la Salut del Sector del Vallès Occident, de les entitats i associacions de veïns, etc. Aquest document es va aprovar en el ple de novembre de 2010 amb el vot favorable de totes les forces polítiques, tret de l’abstenció d’ACR.
Pel que fa als dèficits sanitaris de la ciutat segon CiU, com ara les demandes de les urgències pediàtriques de 24 hores a la ciutat que la ciutadania demana fa anys, la regidora ha dit que aquesta petició “quedava supeditada a la posada en marxa de l’Hospital de Rubí”, l’equipament sanitari que havia de cobrir gran part de les necessitats de la població rubinenca però que la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències sanitàries a la comunitat, ha aturat, tot i que es va comprometre a estudiar el seu reinici de cara a aquest any. Ana Ma. Martínez ha assegurat que se sumaran a qualsevol demanda de CiU en aquest sentit “per tal de continuar amb el treball que des de 2001 va iniciar l'alcaldessa llavors a l'oposició i que el govern actual de la Generalitat està aturant”.
Un pla amb sis línies
El primer Pla municipal de Salut de Rubí, que té una vigència de quatre anys des de la seva posada en marxa l’any passat, defineix sis línies estratègiques de treball amb un total de 30 accions concretes que s’aniran desenvolupant fins al 2014. Entre les accions, destaquen proporcionar informació sobre els recursos existents a la ciutat en temes de salut, la creació del I Pla Municipal de prevenció del Consum de Drogues, millorar l’adequació dels recursos sanitaris, crea el Consell Municipal de Salut i l’Observatori Municipal de la Salut de Rubí, millora de la qualitat de vida de la gent gran, vigilància i control dels establiments públics de restauració, comerços, centres educatius i esportius, etc., accions preventives i de promoció de la salut mental en diversos sectors de la societat que permetin trencar amb alguns dels mites de la salut mental, i promoure l’associacionisme i la participació en activitats socials i d’autoajuda dels malalts crònics i les seves famílies, entre d’altres accions.
Segon Ana Ma. Martínez, un pla de salut “és un document de planificació que estableix unes línies estratègiques i una sèrie d’accions que s’han treballat durant molt de temps amb la participació de tots els protagonistes de l’àmbit de la salut per incloure tots els temes que preocupen a la ciutadania”. De fet, en el Pla municipal de Salut, en què es van fer una sèrie de tallers participatius per debatre els temes amb tots els agents implicats, van participar el Servei municipal de Salut Pública, personal sanitari dels Centres d’Assistència Primària (CAP’s), de les farmàcies, de centres educatius, de residències de la gent gran, de la Regió Sanitària de Barcelona, del Consorci Sanitari de Terrassa i de l’Agència de Protecció de la Salut del Sector del Vallès Occident, de les entitats i associacions de veïns, etc. Aquest document es va aprovar en el ple de novembre de 2010 amb el vot favorable de totes les forces polítiques, tret de l’abstenció d’ACR.
Pel que fa als dèficits sanitaris de la ciutat segon CiU, com ara les demandes de les urgències pediàtriques de 24 hores a la ciutat que la ciutadania demana fa anys, la regidora ha dit que aquesta petició “quedava supeditada a la posada en marxa de l’Hospital de Rubí”, l’equipament sanitari que havia de cobrir gran part de les necessitats de la població rubinenca però que la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències sanitàries a la comunitat, ha aturat, tot i que es va comprometre a estudiar el seu reinici de cara a aquest any. Ana Ma. Martínez ha assegurat que se sumaran a qualsevol demanda de CiU en aquest sentit “per tal de continuar amb el treball que des de 2001 va iniciar l'alcaldessa llavors a l'oposició i que el govern actual de la Generalitat està aturant”.
Un pla amb sis línies
El primer Pla municipal de Salut de Rubí, que té una vigència de quatre anys des de la seva posada en marxa l’any passat, defineix sis línies estratègiques de treball amb un total de 30 accions concretes que s’aniran desenvolupant fins al 2014. Entre les accions, destaquen proporcionar informació sobre els recursos existents a la ciutat en temes de salut, la creació del I Pla Municipal de prevenció del Consum de Drogues, millorar l’adequació dels recursos sanitaris, crea el Consell Municipal de Salut i l’Observatori Municipal de la Salut de Rubí, millora de la qualitat de vida de la gent gran, vigilància i control dels establiments públics de restauració, comerços, centres educatius i esportius, etc., accions preventives i de promoció de la salut mental en diversos sectors de la societat que permetin trencar amb alguns dels mites de la salut mental, i promoure l’associacionisme i la participació en activitats socials i d’autoajuda dels malalts crònics i les seves famílies, entre d’altres accions.