La Cambra de Comerç apunta un model de gestió mixta als polígons de Rubí per mantenir un grau òptim de conservació i funcionament
Un estudi de la Cambra de Comerç apunta cap a la necessitat d'unir esforços entre les empresas dels polígons pel bon funcionament dels mateixos.
La Cambra de Comerç de Terrassa i la patronal CECOT han fet públiques aquesta setmana les primeres conclusions dels estudis encarregats per l’Ajuntament de Rubí per conèixer quina és la situació real dels polígons industrials de la ciutat i quines accions són necessàries per garantir-ne el seu estat òptim de funcionament. El consistori signava al març una prova pilot amb la Diputació de Barcelona per començar a treballar en aquest sentit, i a l’octubre, signava un conveni amb la Cambra per fer un estudi de millora de la gestió dels polígons i, de forma paral•lela, demanava el suport de la CECOT per fer una anàlisi de situació de les zones industrials locals.
La situació dels 10 polígons que hi ha actualment a Rubí és, segons els resultats aportats per la CECOT, molt desigual. Els polígons de major antiguitat, Rubí Sud i Can Jardí, són els que mostren més mancances, on les actuacions són més urgents i on cal una inversió més important. En l’extrem oposat hi ha els polígons de recent creació, La Llana i el Molí de la Bastida, on l’estat de conservació és adequat i les inversions de millora necessàries són poques. Entre un extrem i altre s’hi troben els polígons de Can Rosés i Cova Solera on, malgrat tenir bones condicions d’urbanització hi ha defectes de conservació i problemes relacionats amb la convivència de les empreses amb el teixit urbà residencial. Com a polígons singulars presenta la CECOT als de la carretera de Terrassa i Ca n’Alzamora. En el primer, segons la patronal cal una remodelació a fons de la seva configuració mentre que per al segon recomana una reconversió mantenint només la indústria a peu de carretera. A banda d’assenyalar de forma diferenciada quines són les mancances particulars de cada polígon, la CECOT aposta per agrupar, d’una banda els 4 polígons de nord de la ciutat (Ctra. Terrassa, Molí de la Bastida, Can Rosés i La Llana) i d’una altra els 3 polígons del sud de la ciutat (Can Jardí, Rubí Sud i Cova Solera) en entitats superiors per solucionar els seus interessos comuns.
D’altra banda, l’estudi de valoració de necessitats presentat per la Cambra de Comerç de Terrassa s’ha fet a partir de les respostes de 94 de les 900 enquestes que s’han fet de satisfacció de serveis. La valoració mitjana de satisfacció dels 10 polígons és d’un 4,7, aconseguint un notable alt a Sant Genís (7,5), un aprovat a La Llana, Can Sant Joan i Ca n’Alzamora, tocant l’aprovat a Can Rosés (4,8), Molí de la Bastida (4,5) i Ctra de Terrassa (4,4) i suspenent clarament a Rubí Sud (3) i Can Jardí (3,2). La valoració atorgada pels empresaris de Cova Solera ha estat d’un 4.
Pel que fa el subministrament de serveis, els aspectes pitjor valorats han estat el manteniment dels elements urbans, la neteja de voreres i calçades, la seguretat i el servei de recollida d’escombraries. Els aspectes millor valorats en aquesta categoria han estat el subministrament d’aigua i electricitat i l’estat del clavegueram.
Pel que fa la infraestructura viària i el paisatge del polígon, els empresaris valoren més negativament les places d’estacionament, la conservació de la calçada i les voreres i l’enjardinament, l’arbrat i els espais lliures. Per contra valoren positivament la conservació dels solars no edificats.
Un tercer bloc valoratiu engloba els serveis als usuaris i la gestió general del polígon. En aquest sentit les qüestions que apareixen com a pitjor valorades són els serveis d’atenció i informació als usuaris i la coordinació de la gestió entre empreses i Ajuntament. Per contra, els serveis de restauració als polígons aproven sobradament.
La Cambra conclueix finalment, després d’analitzar les diferents fòrmules associacives per dur a terme la gestió del manteniment i millora dels polígons industrials, que l’opció més adequada als objectius i necessitats actuals apunta cap a l’associacionisme voluntari i de naturalesa mixta on es contemplen criteris de coordinació i col•laboració entre l’administració pública i els agents privats (empresais i promotors).
L’acord econòmic i social i el POUM, dues eines de transformació
La intevenció de l’alcaldessa, Carme García, en l’acte de presentació dels estudis, es va adreçar prioritàriament a conscienciar els empresaris presents a la jornada sobre la importància de l’acord econòmic i social que l’Ajuntament vol impulsar “per afrontar amb garanties d’èxit els vertiginosos canvis econòmics als que assistim ja en aquests moments i que han deixat Rubí en 4 anys amb 1000 llocs de treball, que afortunadament han estat absorbits”. García va afirmar que “aquest acord no és una declaració d’intencions” sinó que va acompanyat d’accions que s’han de consensuar amb tots els agents, socials i econòmics de la ciutat.
La importància de la propera presentació del POUM, a mitjans de gener, segons va informar l’alcaldessa, i la seva posterior aprovació, va ser un altre element destacat del seu discurs. García va confirmar que “Rubí té vocació de ciutat industrial i vol continuar sent una ciutat industrial”. “Davant les continues preguntes que m’arriben al respecte vull aclarir que no tenim cap intenció de requalificar terrenys industrials en zona residencial. El POUM només farà molt petites reconversions en zones industrials barrejades amb residencial”. Va avançar que una de les mesures que s’inclouen al POUM per garantir la supervivència de la indústria local consisteix en “donar més edificabilitat i versabilitat d’usos, en definitiva, més facilitats a les indústries i als polígons”.
El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Marià Galí, va reconèixer que “Rubí es troba en un moment molt interessant amb eines de treball de planificació com el POUM a sobre de la taula” i va destacar “la importància cabdal industrial que té Rubí dins la província de Barcelona”.
Per la seva banda, el vicepresident de la CECOT, Martí Colomer, va voler evidenciar que la patronal vallesana “aposta decididament pel desenvolupament econòmic de Rubí” i va demanar que “els estudis que avui es presenten no que quedin en un calaix”.
Finalment, tots tres, durant les seves intervencions, van evidenciar la necessitat de que, per millorar els polígons industrials de Rubí, calia el compromís de tots, administració local, patronals i organismes empresarials i, sobretot, el de les empreses afincades als 10 polígons.
La situació dels 10 polígons que hi ha actualment a Rubí és, segons els resultats aportats per la CECOT, molt desigual. Els polígons de major antiguitat, Rubí Sud i Can Jardí, són els que mostren més mancances, on les actuacions són més urgents i on cal una inversió més important. En l’extrem oposat hi ha els polígons de recent creació, La Llana i el Molí de la Bastida, on l’estat de conservació és adequat i les inversions de millora necessàries són poques. Entre un extrem i altre s’hi troben els polígons de Can Rosés i Cova Solera on, malgrat tenir bones condicions d’urbanització hi ha defectes de conservació i problemes relacionats amb la convivència de les empreses amb el teixit urbà residencial. Com a polígons singulars presenta la CECOT als de la carretera de Terrassa i Ca n’Alzamora. En el primer, segons la patronal cal una remodelació a fons de la seva configuració mentre que per al segon recomana una reconversió mantenint només la indústria a peu de carretera. A banda d’assenyalar de forma diferenciada quines són les mancances particulars de cada polígon, la CECOT aposta per agrupar, d’una banda els 4 polígons de nord de la ciutat (Ctra. Terrassa, Molí de la Bastida, Can Rosés i La Llana) i d’una altra els 3 polígons del sud de la ciutat (Can Jardí, Rubí Sud i Cova Solera) en entitats superiors per solucionar els seus interessos comuns.
D’altra banda, l’estudi de valoració de necessitats presentat per la Cambra de Comerç de Terrassa s’ha fet a partir de les respostes de 94 de les 900 enquestes que s’han fet de satisfacció de serveis. La valoració mitjana de satisfacció dels 10 polígons és d’un 4,7, aconseguint un notable alt a Sant Genís (7,5), un aprovat a La Llana, Can Sant Joan i Ca n’Alzamora, tocant l’aprovat a Can Rosés (4,8), Molí de la Bastida (4,5) i Ctra de Terrassa (4,4) i suspenent clarament a Rubí Sud (3) i Can Jardí (3,2). La valoració atorgada pels empresaris de Cova Solera ha estat d’un 4.
Pel que fa el subministrament de serveis, els aspectes pitjor valorats han estat el manteniment dels elements urbans, la neteja de voreres i calçades, la seguretat i el servei de recollida d’escombraries. Els aspectes millor valorats en aquesta categoria han estat el subministrament d’aigua i electricitat i l’estat del clavegueram.
Pel que fa la infraestructura viària i el paisatge del polígon, els empresaris valoren més negativament les places d’estacionament, la conservació de la calçada i les voreres i l’enjardinament, l’arbrat i els espais lliures. Per contra valoren positivament la conservació dels solars no edificats.
Un tercer bloc valoratiu engloba els serveis als usuaris i la gestió general del polígon. En aquest sentit les qüestions que apareixen com a pitjor valorades són els serveis d’atenció i informació als usuaris i la coordinació de la gestió entre empreses i Ajuntament. Per contra, els serveis de restauració als polígons aproven sobradament.
La Cambra conclueix finalment, després d’analitzar les diferents fòrmules associacives per dur a terme la gestió del manteniment i millora dels polígons industrials, que l’opció més adequada als objectius i necessitats actuals apunta cap a l’associacionisme voluntari i de naturalesa mixta on es contemplen criteris de coordinació i col•laboració entre l’administració pública i els agents privats (empresais i promotors).
L’acord econòmic i social i el POUM, dues eines de transformació
La intevenció de l’alcaldessa, Carme García, en l’acte de presentació dels estudis, es va adreçar prioritàriament a conscienciar els empresaris presents a la jornada sobre la importància de l’acord econòmic i social que l’Ajuntament vol impulsar “per afrontar amb garanties d’èxit els vertiginosos canvis econòmics als que assistim ja en aquests moments i que han deixat Rubí en 4 anys amb 1000 llocs de treball, que afortunadament han estat absorbits”. García va afirmar que “aquest acord no és una declaració d’intencions” sinó que va acompanyat d’accions que s’han de consensuar amb tots els agents, socials i econòmics de la ciutat.
La importància de la propera presentació del POUM, a mitjans de gener, segons va informar l’alcaldessa, i la seva posterior aprovació, va ser un altre element destacat del seu discurs. García va confirmar que “Rubí té vocació de ciutat industrial i vol continuar sent una ciutat industrial”. “Davant les continues preguntes que m’arriben al respecte vull aclarir que no tenim cap intenció de requalificar terrenys industrials en zona residencial. El POUM només farà molt petites reconversions en zones industrials barrejades amb residencial”. Va avançar que una de les mesures que s’inclouen al POUM per garantir la supervivència de la indústria local consisteix en “donar més edificabilitat i versabilitat d’usos, en definitiva, més facilitats a les indústries i als polígons”.
El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Marià Galí, va reconèixer que “Rubí es troba en un moment molt interessant amb eines de treball de planificació com el POUM a sobre de la taula” i va destacar “la importància cabdal industrial que té Rubí dins la província de Barcelona”.
Per la seva banda, el vicepresident de la CECOT, Martí Colomer, va voler evidenciar que la patronal vallesana “aposta decididament pel desenvolupament econòmic de Rubí” i va demanar que “els estudis que avui es presenten no que quedin en un calaix”.
Finalment, tots tres, durant les seves intervencions, van evidenciar la necessitat de que, per millorar els polígons industrials de Rubí, calia el compromís de tots, administració local, patronals i organismes empresarials i, sobretot, el de les empreses afincades als 10 polígons.