La coberta del celler recupera l'aspecte modernista seguint el projecte original de Cesar Martinell
Es preveu començar la segona fase de les obres, amb un pressupost de licitació d’uns 763.000 euros, abans de finalitzar l’any.
La coberta del Celler està pràcticament acabada. Les obres de rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici es van iniciar a l’octubre de 2009 i contemplen diverses fases. La reconstrucció de la teulada correspon a la primera fase que es donara per enllestida durant l’estiu. El següent pas és condicionar l’espai interior per acabar amb l’arranjament de l’exterior del Celler.
Durant la primera fase del projecte s’ha construït la nova coberta, s’han reforçat els fonaments dels murs perimetrals i en aquests moments s’estan executant els elements estructurals necessaris per a incorporar un ascensor i noves escales interiors. També s’han enderrocat i netejat diferents estructures obsoletes a l’interior, per permetre els treballs inclosos en la segona fase de les obres que inclou l’adequació de la planta soterrani, els acabats de l’edifici, els banys i la renovació de les instal·lacions.
Després de l’estiu, els treballs se centraran en l’interior de l’edifici. L’Ajuntament de Rubí ja disposa del projecte d’aquesta segona fase i preveu obrir la licitació, amb un pressupost màxim de 762.952,50 €, durant les pròximes setmanes per poder adjudicar els treballs a la tornada de les vacances d’estiu i iniciar-los durant el darrer trimestre de l’any.
Les obres consistiran en completar els elements arquitectònics que manquen a l’edifici, seguint estrictament el projecte original de Cesar Martinell, així com condicionar l’interior del Celler per adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural.
A la planta soterrània s’ha projectat una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’hi accedirà des del carrer Pintor Murillo, es manté la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conserven.
El projecte de rehabilitació es completa amb una darrera fase per arranjar l’espai exterior del Celler, que l’Ajuntament ja ha començat a treballar a nivell de projecte.
El Celler Cooperatiu de Rubí ocupa tota l’illa situada entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. Les obres de rehabilitació de l’edifici (sense incloure l’arranjament de l’exterior) tenen un cost total de 1.161.000 €, subvencionats en part (697.000 €) del Ministeri de Foment i en part (500.000 €) per la Generalitat mitjançant el fons FEDER.
Un celler històric
Cesar Martinell va projectar el Celler Cooperatiu de Rubí l’any 1920, quatre anys després de la seva titulació com a arquitecte. Aquest edifici és contemporani dels grans cellers que han caracteritzar la seva obra: Pinell de Brai (1919-1921), Cabra de Camp (1922) o Falset (1922) i és testimoni del passat agrícola de la ciutat.
Les bodegues projectades per Martinell entre el 1918 i el 1923 formen, possiblement, el conjunt d’obres agràries més importants construïdes a Catalunya. I és que van suposar un avenç en el camp de la tecnologia agroindustrial, ja que Martinell va experimentar, a través de l’arquitectura, nous mètodes d’elaboració del vi i l’oli.
Moltes de les decisions preses per l’arquitecte a l’hora de dissenyar aquests espais tenen una raó utilitària i econòmica, basada en l’experiència d’altres projectes o transmesa per les mateixes cooperatives. Així, les seves construccions incorporen tot un seguit de característiques bàsiques: naus de gran volum i correctament ventilades; la separació (amb càmeres d’aire ventilades) dels dipòsits soterrats per evitar la transmissió de calor en el moment de la fermentació del vi; o obertures a l’alçada del sòcol per permetre la sortida de l’àcid carbònic, fruit de la fermentació; entre d’altres.
Durant la primera fase del projecte s’ha construït la nova coberta, s’han reforçat els fonaments dels murs perimetrals i en aquests moments s’estan executant els elements estructurals necessaris per a incorporar un ascensor i noves escales interiors. També s’han enderrocat i netejat diferents estructures obsoletes a l’interior, per permetre els treballs inclosos en la segona fase de les obres que inclou l’adequació de la planta soterrani, els acabats de l’edifici, els banys i la renovació de les instal·lacions.
Després de l’estiu, els treballs se centraran en l’interior de l’edifici. L’Ajuntament de Rubí ja disposa del projecte d’aquesta segona fase i preveu obrir la licitació, amb un pressupost màxim de 762.952,50 €, durant les pròximes setmanes per poder adjudicar els treballs a la tornada de les vacances d’estiu i iniciar-los durant el darrer trimestre de l’any.
Les obres consistiran en completar els elements arquitectònics que manquen a l’edifici, seguint estrictament el projecte original de Cesar Martinell, així com condicionar l’interior del Celler per adaptar-lo al seu nou ús com a centre cultural.
A la planta soterrània s’ha projectat una àmplia sala diàfana d’uns 300 metres quadrats i de 4,5 metres d’alçada. A la primera planta de l’edifici, a la qual s’hi accedirà des del carrer Pintor Murillo, es manté la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d’on es pot veure tot l’espai central de la nau i les 20 tines que hi ha a l’actualitat i que es conserven.
El projecte de rehabilitació es completa amb una darrera fase per arranjar l’espai exterior del Celler, que l’Ajuntament ja ha començat a treballar a nivell de projecte.
El Celler Cooperatiu de Rubí ocupa tota l’illa situada entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. Les obres de rehabilitació de l’edifici (sense incloure l’arranjament de l’exterior) tenen un cost total de 1.161.000 €, subvencionats en part (697.000 €) del Ministeri de Foment i en part (500.000 €) per la Generalitat mitjançant el fons FEDER.
Un celler històric
Cesar Martinell va projectar el Celler Cooperatiu de Rubí l’any 1920, quatre anys després de la seva titulació com a arquitecte. Aquest edifici és contemporani dels grans cellers que han caracteritzar la seva obra: Pinell de Brai (1919-1921), Cabra de Camp (1922) o Falset (1922) i és testimoni del passat agrícola de la ciutat.
Les bodegues projectades per Martinell entre el 1918 i el 1923 formen, possiblement, el conjunt d’obres agràries més importants construïdes a Catalunya. I és que van suposar un avenç en el camp de la tecnologia agroindustrial, ja que Martinell va experimentar, a través de l’arquitectura, nous mètodes d’elaboració del vi i l’oli.
Moltes de les decisions preses per l’arquitecte a l’hora de dissenyar aquests espais tenen una raó utilitària i econòmica, basada en l’experiència d’altres projectes o transmesa per les mateixes cooperatives. Així, les seves construccions incorporen tot un seguit de característiques bàsiques: naus de gran volum i correctament ventilades; la separació (amb càmeres d’aire ventilades) dels dipòsits soterrats per evitar la transmissió de calor en el moment de la fermentació del vi; o obertures a l’alçada del sòcol per permetre la sortida de l’àcid carbònic, fruit de la fermentació; entre d’altres.