Més d’una seixantena de joves comencen a dissenyar el futur Pla RubíJove
Els assistents a la jornada participativa han parlat d’educació, salut, cultura, treball, habitatge i participació, entre d’altres.
Més d’una seixantena de joves van assistir a la jornada participativa per començar a dissenyar el Pla RubíJove, un document que marcarà les línies a seguir en matèria d’educació, cultura, treball, habitatge, salut, participació i cohesió social entre els anys 2012-2016 a la ciutat. Aquest és el segon pas en l’elaboració del pla, després que es realitzés una diagnosi que ha permès conèixer la realitat demogràfica i social dels joves del municipi a través d’anàlisis quantitatius i qualitatius.
Precisament, a la jornada de dissabte es va donar a conèixer als participants aquest anàlisi de la situació actual dels joves de Rubí elaborada a partir de les dades extretes de l’Observatori Municipal de Rubí, l’IDESCAT i d’enquestes realitzades a 300 joves; així com els serveis i projectes municipals actuals adreçats a aquest col·lectiu.
Per grups (de 12 a 16 anys, de 17 a 24 anys, de 25 a 30 anys i joves associats), els participants a la jornada van valorar els serveis que actualment ofereix el consistori i les mancances que han detectat. En l’àmbit de l’educació, els joves van destacar positivament l’existència de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), l’Escola d’Art i Disseny (edRa), l’Escola de Música Pere Burés i l’Escola d’Adults. També van valorar positivament el fet d’haver-hi suficients escoles i instituts i que aquests estan ben repartits pel territori, així com l’especialització en graus industrials. En canvi, van trobar a faltar activitats extraescolars (que consideren que s’han de deixat de fer com a conseqüència de la crisi), la promoció d’intercanvis i estades a l’estranger i la manca d’oferta d’estudis superiors i de formació no reglada. Els joves consideren que es podria millorar la informació del sistema de beques, així com l’educació orientativa i laboral i ampliar l’horari i els espais de les aules d’estudi, entre d’altres.
Pel que fa a la salut, van lloar l’existència del COS i dels 3 centres d’atenció primària (CAP) de la ciutat i les xerrades sobre sexualitat als instituts. Per contra, troben a faltar un hospital a la ciutat i consideren que s’haurien d’ampliar les xerrades als instituts, sobretot a 1r d’ESO. A més, creuen que s’haurien de dur a terme conferències sobre homosexualitat als centres de secundària. Pel que fa a la Consulta Jove, tot i valorar positivament la seva existència, consideren que s’hauria d’ampliar l’horari d’atenció al públic i fer-ne difusió. A més, el grup de 25 a 30 anys va posar sobre la taula la possibilitat que aquest servei s’ampliï fins als 30 anys.
En el camp del treball, van destacar l’existència de l’IMPES com a equipament de referència, així com els tallers de recerca de feina. Però consideren que s’haurien d’ampliar els col·lectius destinataris d’aquests serveis, així com l’oferta formativa i la difusió dels recursos disponibles, i millorar els nexes a nivell local, comarcal i autonòmic. També creuen que s’haurien d’oferir més ajudes per a joves emprenedors i reduir l’excessiva burocratització a l’hora de crear negocis i empreses. Proposen facilitar el coneixement dels drets laborals als centres educatius i oferir més oportunitats als joves sense experiència professional.
Pel que fa a l’oci, la cultura i el lleure, valoren positivament la programació del Teatre municipal La Sala i les activitats programades per Festa Major, així com l’existència d’espais per passar el temps lliure i connectar-se a internet (Torre Bassas, Biblioteca, Ateneu...), tot i que lamenten que no hi hagi equipament d’aquestes característiques a tots els barris. Els joves sol·liciten que es facilitin espais i infraestructures a les entitats, que es revisin els criteris d’atorgament de subvencions i que es dinamitzi més l’oferta cultural destinada a aquest col·lectiu, així com donar a conèixer els diferents espais que poden utilitzar. També reclamen la rehabilitació d’espais com els cinemes, la creació d’espais d’assaig per a grups de música locals i que se’ls faciliti l’ús d’espais esportius i patis oberts d’escoles i instituts.
En el cas de l’habitatge, han destacat positivament l’existència de l’Oficina d’Habitatge de Rubí. Però reclamen més informació sobre aquesta qüestió, una millor difusió del servei, que es potenciï el lloguer dels habitatges buits i que es faciliti la feina de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, tot oferint-los suport jurídic. També demanen que es concedeixin ajuts a persones desnonades, que es creï un cens d’habitatges buits del municipi i que s’explorin noves formes de compartir habitatge (persones grans i/o dependents que podrien compatir habitatge a canvi de cura).
En l’àmbit de la mobilitat, destaquen el bon funcionament del servei d’autobús urbà, l’existència de l’illa de vianants i l’àmplia oferta de mitjans de transport públics per desplaçar-se fora de la ciutat. Pel que fa als aspectes a millorar, tots els grups han coincidit a proposar la creació de carrils bici. També demanen que l’autobús passi més sovint per les urbanitzacions, que es millori la informació d’horaris i línies i la connexió entre les línies urbanes i les interurbanes, que es millori la connexió del nucli urbà amb l’estació de RENFE i la regulació de l’accés de l’illa de vianants, que s’abarateixin els preus i que es fomenti una xarxa per compartir cotxe.
Pel que fa a la participació, els participants han valorat positivament que s’estigui elaborant el Pla RubíJove i que se’ls hagi tingut en compte en el seu disseny. Però consideren oportú que es creï una comissió de seguiment d’aquest pla. També proposen la creació del Consell de Joventut i que aquest sigui vinculant, que s’elaborin pressupostos participatius, que es millori la transparència en l’atorgament de subvencions, que es consulti a aquest col·lectiu sobre activitats i festes i que es doni la possibilitat a les entitats de posar en marxa processos participatius sobre què es vol fer amb els espais municipals.
I per últim, en el cas de la informació, han ressaltat l’existència de molts punts on poder informar-se, la presència d’informadors i del Consell d’adolescents als instituts, la pàgina web www.rubijove.cat, els comptes de Twitter municipals i els mitjans de comunicació locals. En aquest àmbit, els joves demanen que es promocioni l’associacionisme, que es creï un espai per a joves als mitjans de comunicació locals, així com una agenda ciutadana unificada que aplegui els actes municipals, d’entitats, de plataformes i moviments. També reclamen que es creïn xarxes temàtiques d’informació i intercanvi entre la ciutadania i que es col·loquin panells informatius als instituts i a d’altres llocs freqüentats pels joves per fer difusió de les activitats.
Font d’informació per a la redacció del pla
Les conclusions del procés seran considerades com una font d’informació més per a la diagnosi i la redacció del primer esborrany del Pla RubíJove 2012-2016, que se sotmetrà a valoració tècnica i política durant la primera quinzena de gener de 2013.
De cara al mes de febrer, l’Ajuntament preveu fer el retorn del document i presentar la proposta del Pla RubíJove sorgida de la diagnosi, les aportacions de participants i del treball posterior de tècnics municipals i de la comissió política de Joventut que treballa des de juliol de 2012. La voluntat de l’Ajuntament és portar a aprovació el document al Ple municipal del mes de maig de 2013.
Durant la jornada, que es va dur a terme a l’Espai Jove Torre Bassas, els participants també van conèixer en què consisteix la Llei de Polítiques de Joventut, el Pla Nacional de Joventut i com aquests marquen el Pla RubíJove i la participació continuada d’aquest col·lectiu en les politiques de Joventut mitjançant el Consell Local de Joventut.
Precisament, a la jornada de dissabte es va donar a conèixer als participants aquest anàlisi de la situació actual dels joves de Rubí elaborada a partir de les dades extretes de l’Observatori Municipal de Rubí, l’IDESCAT i d’enquestes realitzades a 300 joves; així com els serveis i projectes municipals actuals adreçats a aquest col·lectiu.
Per grups (de 12 a 16 anys, de 17 a 24 anys, de 25 a 30 anys i joves associats), els participants a la jornada van valorar els serveis que actualment ofereix el consistori i les mancances que han detectat. En l’àmbit de l’educació, els joves van destacar positivament l’existència de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), l’Escola d’Art i Disseny (edRa), l’Escola de Música Pere Burés i l’Escola d’Adults. També van valorar positivament el fet d’haver-hi suficients escoles i instituts i que aquests estan ben repartits pel territori, així com l’especialització en graus industrials. En canvi, van trobar a faltar activitats extraescolars (que consideren que s’han de deixat de fer com a conseqüència de la crisi), la promoció d’intercanvis i estades a l’estranger i la manca d’oferta d’estudis superiors i de formació no reglada. Els joves consideren que es podria millorar la informació del sistema de beques, així com l’educació orientativa i laboral i ampliar l’horari i els espais de les aules d’estudi, entre d’altres.
Pel que fa a la salut, van lloar l’existència del COS i dels 3 centres d’atenció primària (CAP) de la ciutat i les xerrades sobre sexualitat als instituts. Per contra, troben a faltar un hospital a la ciutat i consideren que s’haurien d’ampliar les xerrades als instituts, sobretot a 1r d’ESO. A més, creuen que s’haurien de dur a terme conferències sobre homosexualitat als centres de secundària. Pel que fa a la Consulta Jove, tot i valorar positivament la seva existència, consideren que s’hauria d’ampliar l’horari d’atenció al públic i fer-ne difusió. A més, el grup de 25 a 30 anys va posar sobre la taula la possibilitat que aquest servei s’ampliï fins als 30 anys.
En el camp del treball, van destacar l’existència de l’IMPES com a equipament de referència, així com els tallers de recerca de feina. Però consideren que s’haurien d’ampliar els col·lectius destinataris d’aquests serveis, així com l’oferta formativa i la difusió dels recursos disponibles, i millorar els nexes a nivell local, comarcal i autonòmic. També creuen que s’haurien d’oferir més ajudes per a joves emprenedors i reduir l’excessiva burocratització a l’hora de crear negocis i empreses. Proposen facilitar el coneixement dels drets laborals als centres educatius i oferir més oportunitats als joves sense experiència professional.
Pel que fa a l’oci, la cultura i el lleure, valoren positivament la programació del Teatre municipal La Sala i les activitats programades per Festa Major, així com l’existència d’espais per passar el temps lliure i connectar-se a internet (Torre Bassas, Biblioteca, Ateneu...), tot i que lamenten que no hi hagi equipament d’aquestes característiques a tots els barris. Els joves sol·liciten que es facilitin espais i infraestructures a les entitats, que es revisin els criteris d’atorgament de subvencions i que es dinamitzi més l’oferta cultural destinada a aquest col·lectiu, així com donar a conèixer els diferents espais que poden utilitzar. També reclamen la rehabilitació d’espais com els cinemes, la creació d’espais d’assaig per a grups de música locals i que se’ls faciliti l’ús d’espais esportius i patis oberts d’escoles i instituts.
En el cas de l’habitatge, han destacat positivament l’existència de l’Oficina d’Habitatge de Rubí. Però reclamen més informació sobre aquesta qüestió, una millor difusió del servei, que es potenciï el lloguer dels habitatges buits i que es faciliti la feina de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, tot oferint-los suport jurídic. També demanen que es concedeixin ajuts a persones desnonades, que es creï un cens d’habitatges buits del municipi i que s’explorin noves formes de compartir habitatge (persones grans i/o dependents que podrien compatir habitatge a canvi de cura).
En l’àmbit de la mobilitat, destaquen el bon funcionament del servei d’autobús urbà, l’existència de l’illa de vianants i l’àmplia oferta de mitjans de transport públics per desplaçar-se fora de la ciutat. Pel que fa als aspectes a millorar, tots els grups han coincidit a proposar la creació de carrils bici. També demanen que l’autobús passi més sovint per les urbanitzacions, que es millori la informació d’horaris i línies i la connexió entre les línies urbanes i les interurbanes, que es millori la connexió del nucli urbà amb l’estació de RENFE i la regulació de l’accés de l’illa de vianants, que s’abarateixin els preus i que es fomenti una xarxa per compartir cotxe.
Pel que fa a la participació, els participants han valorat positivament que s’estigui elaborant el Pla RubíJove i que se’ls hagi tingut en compte en el seu disseny. Però consideren oportú que es creï una comissió de seguiment d’aquest pla. També proposen la creació del Consell de Joventut i que aquest sigui vinculant, que s’elaborin pressupostos participatius, que es millori la transparència en l’atorgament de subvencions, que es consulti a aquest col·lectiu sobre activitats i festes i que es doni la possibilitat a les entitats de posar en marxa processos participatius sobre què es vol fer amb els espais municipals.
I per últim, en el cas de la informació, han ressaltat l’existència de molts punts on poder informar-se, la presència d’informadors i del Consell d’adolescents als instituts, la pàgina web www.rubijove.cat, els comptes de Twitter municipals i els mitjans de comunicació locals. En aquest àmbit, els joves demanen que es promocioni l’associacionisme, que es creï un espai per a joves als mitjans de comunicació locals, així com una agenda ciutadana unificada que aplegui els actes municipals, d’entitats, de plataformes i moviments. També reclamen que es creïn xarxes temàtiques d’informació i intercanvi entre la ciutadania i que es col·loquin panells informatius als instituts i a d’altres llocs freqüentats pels joves per fer difusió de les activitats.
Font d’informació per a la redacció del pla
Les conclusions del procés seran considerades com una font d’informació més per a la diagnosi i la redacció del primer esborrany del Pla RubíJove 2012-2016, que se sotmetrà a valoració tècnica i política durant la primera quinzena de gener de 2013.
De cara al mes de febrer, l’Ajuntament preveu fer el retorn del document i presentar la proposta del Pla RubíJove sorgida de la diagnosi, les aportacions de participants i del treball posterior de tècnics municipals i de la comissió política de Joventut que treballa des de juliol de 2012. La voluntat de l’Ajuntament és portar a aprovació el document al Ple municipal del mes de maig de 2013.
Durant la jornada, que es va dur a terme a l’Espai Jove Torre Bassas, els participants també van conèixer en què consisteix la Llei de Polítiques de Joventut, el Pla Nacional de Joventut i com aquests marquen el Pla RubíJove i la participació continuada d’aquest col·lectiu en les politiques de Joventut mitjançant el Consell Local de Joventut.