Primeres trobades del grup d'impuls de l'acord econòmic i social

La vintena de representants polítics, econòmics, sindicals, municipals i del mon del coneixement, que formen el grup impulsor de l’Acord Econòmic i Social per al Desenvolupament de Rubí (ADES), han començat a treballar el document que analitza la realitat socioeconòmica i territorial de Rubí i que servirà com a base per definir els seus objectius i les accions posteriors que cal emprendre. Objectius que passen per incentivar una activitat econòmica d’alt valor afegit i oferir una ciutat cohesionada amb mà d’obra qualificada, amb serveis adreçats a les empreses, excel•lentment comunicada i dins d’un entorn econòmic i geogràfic estratègic.<br /><br />L’alcaldessa, Carme García, representants municipals i de tots els grups polítics amb presència al consistori, responsables dels sindicats UGT i CCOO, de la Federació d’Associacions de Comerciants de Rubí, de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i del Fòrum empresarial CECOT Rubí; així com representants de les universitats UPC i UAB, són els membres d’aquest grup impulsor que s’ha marcat com a objectiu arribar a un acord sobre les línies estratègiques de l’ADES abans del primer trimestre de l’any vinent. L’assoliment d’aquest primer compromís anirà seguit d’una segona fase on es concretarien les accions necessàries per acomplir els objectius inicialment marcats.<br /><br />El primer document lliurat al grup impulsor situa Rubí en un entorn d’infraestructures i interconnexió territorial metropolitana a partir del treball de planificació del POUM. Mostra la ciutat com un municipi amb un 90 % d’ocupació en els seus 10 polígons industrials i fa referència al creixement demogràfic que ha experimentat la ciutat en els darrers 10 anys, situant el percentatge en un 26,5 %. Creixement que ha comportat un rejoveniment de la població (el 16 per cent dels rubinencs són infants i joves), amb un percentatge molt alt de població activa (72 de cada 100 rubinencs estan en edat de treballar). Aquest creixement prové majoritàriament de població autòctona, en un 70 %, sobretot de Barcelona i de la primera corona metropolitana. A nivell educatiu, la diagnosi de la ciutat presenta un increment dels nivells d’instrucció amb un percentatge de ciutadans amb estudis secundaris i d’FP (10,9% i 12,2 %) per sobre de la mitjana catalana, mentre que els titulats universitaris (8%) estan per sota d’aquesta mitjana. En matèria d’ocupació, la diagnosi evidencia un significatiu augment de la taxa d’atur provocat per la situació actual de desacceleració econòmica. Més de la meitat dels rubinencs que treballen, ho fan a la ciutat. Són 6 de cada 10 persones. Qui treballa fora ho fa principalment a Barcelona, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell.<br />El teixit industrial de la ciutat està format majoritàriament per pymes, amb una mitjana de 9 treballadors.<br />Pel que fa el Comerç, es detecta una mancança d’establiments fet que provoca que els rubinencs surtin fora de la població a comprar. El document estima que a Rubí hi ha 1/3 de comerços menys que a la mitjana de la resta de poblacions de la comarca fet que porta als rubinencs a comprar a altres municipis. <br />