Rubí acull l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili 1939-1944, una història per no oblidar
Al voltant d'una seixantena de persones assisteixen a la inauguració.
El passat dia 17 de novembre a les 19 hores Martí Pujol, regidor de l’Àmbit d’Identitat i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Rubí, juntament amb Montserrat Bartroli, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, i Àngel Merino, Director de Serveis Territorials de Barcelona, com a representant del Memorial Democràtic, van inaugurar l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili 1939-1944, ubicada a l’Auditori del Museu Vallhonrat. L’acte va ser un èxit d’assistència, amb més d’una seixantena de persones que van fer de l’Auditori un espai ple de gom a gom.
El missatge unitari dels parlaments va ser destacar el gran valor històric d’aquesta exposició i la importància de recuperar la nostra memòria històrica. L’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili 1939-1944 documenta un moment històric de gran transcendència política i social pel nostre país, al mateix temps ens mostra una experiència plena de vida i de llum en un dels moments més cruels i negres.
El dia 26 de gener de 1939, Barcelona cau en mans franquistes, la guerra està perduda i comença l’exili. Milers de persones marxen a França, on són rebuts en diversos “camps d’acolliment”, que en realitat són camps de concertació sense cap condició sanitària ni humanitària. Concretament, a la ciutat d’Elna, una jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, organitza en una residència campestre, una maternitat que atén les parteres procedents dels camps i als seus fills. Gran part dels 597 infants nascuts en aquesta maternitat eren fills de republicanes catalanes.
Durant aquells anys de postguerra és van cometre actes cruels i salvatges contra la dignitat humana, com va dir el regidor Martí Pujol “actes que podem perdonar, però no oblidar”. Al mateix temps, malgrat l’adversitat, algunes persones van lluitar per salvar la vida d’homes, dones, nens i nenes. Persones com els de la jove mestra suïssa, Elisabeth Eidebenz, que mantenen vius els valors de la solidaritat, generositat i pacifisme. Un testimoni de vida que no pot quedar en l’oblit.
Àngel Merino, com a representant del Memorial Democràtic, va explicar que l’exposició ha estat una realitat gràcies a la sensibilitat de la població d’Elna i del seu alcalde, casualment fill d’espanyols exiliats a França i supervivents de la Maternitat d’Elna. La iniciativa ha estat un projecte compartit entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Elna, per sensibilitzar i promocionar aquesta història. L’any 2005 es van crear cinc còpies de l’exposició en diferents llengües, així l’exposició s’ha pogut veure en català, i en castellà, en basc, francès i italià. Durant aquests cinc anys d’itinerancia unes tres-centes poblacions catalanes han gaudit d’aquesta exposició. Merino també explicà que l’any 2006 la Generalitat de Catalunya va reconèixer la tasca d’Elisabeth Eidenbenz i otorgant-li la Creu de Sant Jordi.
Montserrat Bartroli, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, va aprofitar l’avinentesa per fer diferents agraïments sobretot al Senyor Pere Vallhonrat per la col·laboració desinteressada del Museu Vallhonrat entitat que ha cedit l’espai per acollir l’exposició.
Paral·lelament, tots els parlaments varen destacar la gran vocació i passió de l’Assumpta Montellà, escriptora del llibre que impulsà la realització d’aquesta exposició i que (el proper dimecres 24 de novembre a les 19h, al mateix Auditori del Museu Vallhonrat) oferirà una conferència sota el títol La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili.
L’autora treballa, des de 2004, per recuperar tots aquests fragments i refer la història col·lectiva a partir de les memòries orals de les persones anònimes. Tal i com diu la senyora Montellà :
“Aquesta història no és només una història de dones. També és motiu de consideració per a recuperar uns valors intemporals, vigents en tots els àmbits, però sobretot per inculcar-los en les noves generacions.
Els historiadors anem contra-rellotge per recuperar històries del passat perquè molts ja han mort, ja no hi son…però encara som a temps amb els que encara pugen, els joves. Ells han de saber d’on venim per entendre el present, i la Maternitat d’Elna els permet recuperar un passat sota una perspectiva pedagògica, perquè es pot transmetre un missatge de solidaritat,...l’Elisabeth se solidaritzava amb els desvalguts i el seu patiment,… de generositat …l’Elisabeth ajudava a canvi de res,…de pacifisme…l’Elisabeth inculcava que hi havia un mon al marge de les guerres…de treball en equip…l’Elisabeth, juntament amb les mares, s’ajudaven i entre totes se’n sortien…
Tot plegat són conceptes que no podem deixar escapar per transmetre al jovent, per als postres fills, els nostres néts, els nostres alumnes... Ells han de fer córrer la veu d’aquesta història perquè ells són el nostre futur.”
Per finalitzar, recordem que aquesta exposició estarà a la nostra ciutat del 17 de novembre fins el 29 de novembre en l’horari de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 21 h.
Si hi ha grups, col·lectius, centres educatius, entitats, etc... que estiguin interessats a fer visites guiades, cal que es posin en contacte amb La Botiga de Rubí – Oficina de Turisme, ubicada al carrer Maximí Fornés número 23, cantonada amb el carrer Sant Ignasi, al telèfon 93 587 27 60 o bé enviant un correu electrònic a l’adreça botiga@ajrubi.cat.
El missatge unitari dels parlaments va ser destacar el gran valor històric d’aquesta exposició i la importància de recuperar la nostra memòria històrica. L’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili 1939-1944 documenta un moment històric de gran transcendència política i social pel nostre país, al mateix temps ens mostra una experiència plena de vida i de llum en un dels moments més cruels i negres.
El dia 26 de gener de 1939, Barcelona cau en mans franquistes, la guerra està perduda i comença l’exili. Milers de persones marxen a França, on són rebuts en diversos “camps d’acolliment”, que en realitat són camps de concertació sense cap condició sanitària ni humanitària. Concretament, a la ciutat d’Elna, una jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, organitza en una residència campestre, una maternitat que atén les parteres procedents dels camps i als seus fills. Gran part dels 597 infants nascuts en aquesta maternitat eren fills de republicanes catalanes.
Durant aquells anys de postguerra és van cometre actes cruels i salvatges contra la dignitat humana, com va dir el regidor Martí Pujol “actes que podem perdonar, però no oblidar”. Al mateix temps, malgrat l’adversitat, algunes persones van lluitar per salvar la vida d’homes, dones, nens i nenes. Persones com els de la jove mestra suïssa, Elisabeth Eidebenz, que mantenen vius els valors de la solidaritat, generositat i pacifisme. Un testimoni de vida que no pot quedar en l’oblit.
Àngel Merino, com a representant del Memorial Democràtic, va explicar que l’exposició ha estat una realitat gràcies a la sensibilitat de la població d’Elna i del seu alcalde, casualment fill d’espanyols exiliats a França i supervivents de la Maternitat d’Elna. La iniciativa ha estat un projecte compartit entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Elna, per sensibilitzar i promocionar aquesta història. L’any 2005 es van crear cinc còpies de l’exposició en diferents llengües, així l’exposició s’ha pogut veure en català, i en castellà, en basc, francès i italià. Durant aquests cinc anys d’itinerancia unes tres-centes poblacions catalanes han gaudit d’aquesta exposició. Merino també explicà que l’any 2006 la Generalitat de Catalunya va reconèixer la tasca d’Elisabeth Eidenbenz i otorgant-li la Creu de Sant Jordi.
Montserrat Bartroli, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, va aprofitar l’avinentesa per fer diferents agraïments sobretot al Senyor Pere Vallhonrat per la col·laboració desinteressada del Museu Vallhonrat entitat que ha cedit l’espai per acollir l’exposició.
Paral·lelament, tots els parlaments varen destacar la gran vocació i passió de l’Assumpta Montellà, escriptora del llibre que impulsà la realització d’aquesta exposició i que (el proper dimecres 24 de novembre a les 19h, al mateix Auditori del Museu Vallhonrat) oferirà una conferència sota el títol La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili.
L’autora treballa, des de 2004, per recuperar tots aquests fragments i refer la història col·lectiva a partir de les memòries orals de les persones anònimes. Tal i com diu la senyora Montellà :
“Aquesta història no és només una història de dones. També és motiu de consideració per a recuperar uns valors intemporals, vigents en tots els àmbits, però sobretot per inculcar-los en les noves generacions.
Els historiadors anem contra-rellotge per recuperar històries del passat perquè molts ja han mort, ja no hi son…però encara som a temps amb els que encara pugen, els joves. Ells han de saber d’on venim per entendre el present, i la Maternitat d’Elna els permet recuperar un passat sota una perspectiva pedagògica, perquè es pot transmetre un missatge de solidaritat,...l’Elisabeth se solidaritzava amb els desvalguts i el seu patiment,… de generositat …l’Elisabeth ajudava a canvi de res,…de pacifisme…l’Elisabeth inculcava que hi havia un mon al marge de les guerres…de treball en equip…l’Elisabeth, juntament amb les mares, s’ajudaven i entre totes se’n sortien…
Tot plegat són conceptes que no podem deixar escapar per transmetre al jovent, per als postres fills, els nostres néts, els nostres alumnes... Ells han de fer córrer la veu d’aquesta història perquè ells són el nostre futur.”
Per finalitzar, recordem que aquesta exposició estarà a la nostra ciutat del 17 de novembre fins el 29 de novembre en l’horari de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 21 h.
Si hi ha grups, col·lectius, centres educatius, entitats, etc... que estiguin interessats a fer visites guiades, cal que es posin en contacte amb La Botiga de Rubí – Oficina de Turisme, ubicada al carrer Maximí Fornés número 23, cantonada amb el carrer Sant Ignasi, al telèfon 93 587 27 60 o bé enviant un correu electrònic a l’adreça botiga@ajrubi.cat.