S’inicia la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Rubí
La població més sensible a aquest contaminant, que pot provocar tos i irritacions a la faringe, el coll i els ulls, són les persones amb problemes respiratoris, la gent gran i els infants.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, amb la col·laboració de diversos municipis de Catalunya, entre ells el de Rubí, intensifica el control dels nivells d’ozó troposfèric entre els mesos de maig i setembre mitjançant la Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya. Aquesta és l’època de l’any en què les condicions meteorològiques (alta radiació solar, temperatures elevades, etc.) afavoreixen la formació d’aquest gas i, per tant, quan es poden superar els nivells establerts.
L'ozó és un gas incolor, invisible i d'olor agradable. Es tracta d'una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que està formada per dos àtoms (O2). El tercer àtom de l'ozó té una gran tendència a separar-se de la molècula d'ozó i combinar-se amb altres elements químics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu.
L'ozó es troba de manera natural a l'atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d'altura, dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. D'altra banda, l'ozó també es troba a la capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre (l'anomenada troposfera, que comprèn el tram d'atmosfera entre el sòl i uns 10 km). És l’anomenat ozó troposfèric.
A la troposfera, l’ozó és un contaminant secundari d’origen fotoquímic, és a dir, no s’emet directament per cap focus emissor, sinó que es forma a partir de reaccions químiques quan coexisteixen els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i una radiació solar intensa en un període de temps prou llarg.
L’ozó de la troposfera pot ser d’origen natural (per exemple, el format a partir dels òxids de nitrogen i dels compostos orgànics volàtils alliberats pels processos de fermentació i les activitats volcàniques o el que es forma en les descàrregues elèctriques d’una tempesta) o produït per l’ésser humà, especialment per les emissions del trànsit i la indústria.
La legislació estableix, com a valors orientatius per prevenir possibles efectes de l’ozó, uns llindars que es recomana no superar. Quan se sobrepassa el llindar d’informació (180 µg/m3 en 1 hora) o el llindar d’alerta (240 µg/m3 durant 1 hora) establerts s’informa a la població i a diversos organismes i entitats d’aquesta superació per tal que puguin adoptar mesures preventives de protecció.
Efectes de l'ozó troposfèric
En funció de la concentració d’ozó i de la durada de l'episodi, aquest gas pot causar diferents efectes sobre la salut, com ara tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries (efecte 'gola seca'), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar i símptomes de malestar general: cansament, mal de cap, decaiguda...
Cal tenir en compte que aquests símptomes també poden tenir altres causes i que, difícilment, es poden distingir de les pertorbacions generals de l'estat de la salut. D'altra banda, la sensibilitat a l'ozó pot variar molt de persona a persona. Allò que és nociu per a una persona pot no tenir cap efecte sobre una altra, cosa que no permet distingir, de manera clara, els grups de risc especials. Tanmateix, les persones que, a priori, podrien resultar més afectades són els malalts de cor i de pulmó i, en segon lloc, els nens, la resta de malalts i la gent gran.
Com a sistema de prevenció, cal evitar fer esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10h i les 16h (hora solar), quan els nivells d'ozó són més alts.
L'ozó és un gas incolor, invisible i d'olor agradable. Es tracta d'una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que està formada per dos àtoms (O2). El tercer àtom de l'ozó té una gran tendència a separar-se de la molècula d'ozó i combinar-se amb altres elements químics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu.
L'ozó es troba de manera natural a l'atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d'altura, dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. D'altra banda, l'ozó també es troba a la capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre (l'anomenada troposfera, que comprèn el tram d'atmosfera entre el sòl i uns 10 km). És l’anomenat ozó troposfèric.
A la troposfera, l’ozó és un contaminant secundari d’origen fotoquímic, és a dir, no s’emet directament per cap focus emissor, sinó que es forma a partir de reaccions químiques quan coexisteixen els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i una radiació solar intensa en un període de temps prou llarg.
L’ozó de la troposfera pot ser d’origen natural (per exemple, el format a partir dels òxids de nitrogen i dels compostos orgànics volàtils alliberats pels processos de fermentació i les activitats volcàniques o el que es forma en les descàrregues elèctriques d’una tempesta) o produït per l’ésser humà, especialment per les emissions del trànsit i la indústria.
La legislació estableix, com a valors orientatius per prevenir possibles efectes de l’ozó, uns llindars que es recomana no superar. Quan se sobrepassa el llindar d’informació (180 µg/m3 en 1 hora) o el llindar d’alerta (240 µg/m3 durant 1 hora) establerts s’informa a la població i a diversos organismes i entitats d’aquesta superació per tal que puguin adoptar mesures preventives de protecció.
Efectes de l'ozó troposfèric
En funció de la concentració d’ozó i de la durada de l'episodi, aquest gas pot causar diferents efectes sobre la salut, com ara tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries (efecte 'gola seca'), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar i símptomes de malestar general: cansament, mal de cap, decaiguda...
Cal tenir en compte que aquests símptomes també poden tenir altres causes i que, difícilment, es poden distingir de les pertorbacions generals de l'estat de la salut. D'altra banda, la sensibilitat a l'ozó pot variar molt de persona a persona. Allò que és nociu per a una persona pot no tenir cap efecte sobre una altra, cosa que no permet distingir, de manera clara, els grups de risc especials. Tanmateix, les persones que, a priori, podrien resultar més afectades són els malalts de cor i de pulmó i, en segon lloc, els nens, la resta de malalts i la gent gran.
Com a sistema de prevenció, cal evitar fer esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10h i les 16h (hora solar), quan els nivells d'ozó són més alts.