Patrimoni
Rubí compta amb un patrimoni molt ric, que abasta des dels primers nuclis de població estable i continuada d’època ibèrica fins a l'etapa modernista.
Història
Ja els homes i les dones del Neolític van poblar el turó de Can Fatjó i la Serreta. Tot apunta que a l’actual barri de Can Fatjó, al segle V aC, va començar a gestar-se el primer nucli urbà de Rubí.
S’han trobat diferents restes arqueològiques que demostren que a la zona hi va haver un poblat iber que després es va estendre cap a la zona del Castell i que va acabar sent una mena de vila romana al segle III. D’aquesta època són l’estela ibèrica, el camp de sitges de Can Fatjó i el forn de ceràmica que es va trobar el 1985 i que encara es conserva en un parc del barri.
Les troballes arqueològiques de l’època romana ens remeten a una població dispersa que habitava en viles ─al nostre terme municipal en tenim localitzades una vintena llarga. Cal esperar fins a l’Alta Edat Mitjana, al 986, per trobar la primera referència escrita a la nostra ciutat: Rivo Rubeo.
Rubí va anar creixent, però fins al segle XVIII va continuar sent un petit nucli amb poca població, esquitxat de masos i masies. A mitjan segle XIX, les fàbriques tèxtils es van instal·lar al costat de la Riera i van compartir protagonisme amb el món rural, i a principis de segle XX Rubí va gaudir ja d'una activitat cultural i econòmica molt intensa.
Amb l'arribada del tren elèctric, l'any 1918, van arribar també a Rubí els primers immigrants contemporanis, però no va ser fins als anys 60 que la nova embranzida industrial va promoure l’arribada massiva d’immigrants del sud.
Després de la tràgica rierada de la nit del 25 de setembre de 1962, que va acabar amb la vida de molts rubinencs i rubinenques i va fer desaparèixer cases, fàbriques i horts, van aparèixer nous barris on, fins aleshores, s’havien aixecat les vinyes.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica han fet de Rubí una ciutat atractiva, moderna i multicultural.
Rierada del 1962
Durant la nit del 25 de setembre de 1962, en dues hores va caure una intensa pluja de més de 200 l/m2 sobre la Serra de l’Obac i de Sant Llorenç del Munt, que va provocar un augment del cabal de les rieres de Palau i de Rubí, afectant les poblacions de Terrassa, Les Fonts i Rubí.
Stolpersteine
Onze "Stolpersteine" reten homenatge des de setembre de 2020 als rubinencs que van ser deportats als camps de concentració nazis.