Els Guiamets (El Priorat)

Neus Català Pallejà va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble en esclatar la Guerra Civil i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 va creuar la frontera amb unes 180 criatures refugiades de la Colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt on treballava com a cap sanitària. Un cop a l'exili, a França, va participar plenament en activitats de la Resistència. 

El 1943 va ser denunciada als nazis, detinguda i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp de concentració situat a 90 km de Berlín. Se’l coneixia com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92.000 persones d'una manera atroç.

Posteriorment, va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català Pallejà va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomenava. Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat el maig de 1945, moment en què es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi van morir. Aleshores va retornar a França, on va continuar la lluita clandestina contra el franquisme. Català va residir durant més de dues dècades a Rubí, al barri de Les Torres. Els últims anys de la seva vida els va viure a Els Guiamets (Priorat), municipi on va néixer.

Militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), era sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores, i presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). També va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). A més, va ser escollida Catalana de l’Any el 2006. L'Ajuntament de Rubí va decidir batejar la Taula local de la memòria històrica amb el seu nom. Neus Català Pallejà va morir el 13 d'abril de 2019.

Recuperació de la memòria històrica

El Ple de l'Ajuntament de Rubí va adoptar l'acord, a la sessió corresponent al 7 de maig de 2020, d'establir lligams amb el municipi d'Els Guiamets. L'agermanament entre totes dues poblacions es va celebrar en aquest municipi d'El Priorat el 10 d'octubre de 2020, fins a on es va desplaçar una delegació formada per l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez Martínez; el primer tinent d'alcaldia i regidor de Projecció de la Ciutat, Moisés Rodríguez Cantón; la segona tinenta d'alcaldia, Ànnia Garcia Moreno; i el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano. L'acte també va reunir familiars de Neus Català –residents a França– i persones del poble que van tenir l'oportunitat de conviure-hi.

Coincidint amb la signatura de l'acord, l'alcaldessa de Rubí va destacar el vincle existent entre les dues localitats i la importància de posar-lo al servei de la recuperació de la memòria històrica: "Amb aquest acte d'agermanament, refermem aquests llaços i visibilitzem el llegat de la Neus: la seva lluita per les llibertats, una innegable resistència davant la repressió i una integritat que la va acompanyar tota la vida". La primera edil va afegir que l'agermanament vol donar continuïtat al treball de Català i retornar-li la seva estimació per les dues poblacions.

De la seva banda, l'alcalde d'Els Guiamets, Miquel Perelló Segura, va evidenciar la importància de seguir treballant per recuperar la memòria dels deportats i va assenyalar l'agermanament amb Rubí com una eina útil per assolir aquest objectiu.

Segons va declarar el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, "la Neus Català va dedicar tota la seva vida política posterior a l'exili a recuperar el testimoni dels deportats. Un dels objectius de l'agermanament és continuar aquesta tasca a favor de la memòria històrica, tenint en compte que a Rubí tenim onze deportats, i eixamplar aquesta xarxa a tants organismes com sigui possible".

La família va expressar la seva satisfacció per la concreció de l'agermanament entre les dues poblacions.

En el marc de la visita a Els Guiamets, autoritats i familiars de Neus Català van poder recórrer alguns indrets significatius, com l'escultura Solidaritat, de l'artista Ció Abellí, dedicada a Neus Català i a les persones que lluiten de manera solidària per travessar murs impossibles. La comitiva també es va aturar davant l'antiga casa de la supervivent de Ravensbrück, on es troba instal·lada una Stolperstein que recorda la seva deportació. 

Amb l'objectiu de recordar la figura de Neus Català i Pallejà, el 8 de maig de 2021 es va rebatejar la plaça Nova de Les Torres amb el nom de la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück i lluitadora per la memòria de les persones deportades.