Ibèric

Els poblats ibers vivien en espais elevats, amb bona visibilitat i defensa, i a prop de l’aigua, element vital per a la vida quotidiana. Els ibers que van habitar Rubí, que pertanyien al grup dels laietans, es van establir als turons de Can Fatjó i a la zona on hi ha el Castell, envoltats per dos torrents que desembocaven a la riera: el torrent de les Abelles i el torrent de Can Xercavins.

Els elements ibers més representatius del nostre municipi són els següents:

Jaciment del Castell

Data: Època ibèrica, romana i medieval

Ubicació: Costat oest de la riera de Rubí

Funció actual: Museu i parc

Les restes arqueològiques d’aquest jaciment s’han trobat a diferents zones. Per una banda, a la barriada de la Plana del Castell i, de l’altra, a l’assentament del turó del Castell.

Un dels descobriments més interessants, a la terrassa nord del Castell, és un mur i un pou al costat, potser el més antic de Catalunya, amb un important lot de ceràmiques gregues del s. V i IV aC, a més de terrissa cartaginesa i ibèrica, molta de la qual és feta a mà.

Una sitja de l’assentament del Castell, datada al segle IV, s’exhibeix in situ a la sala d’exposicions temporals del Museu Municipal Castell (MMUC).

Cremador de perfums ibèric

Data: Segles IV-II aC

Ubicació: Museu Municipal Castell (MMUC). És una reproducció de l’original, custodiat al Museu Arqueològic de Catalunya.

Funció actual: Expositiva/simbòlica/històrica

Aquesta figura de terra cuita la va trobar l’investigador local Joan Roura a principis del s. XX en un tossal entre el camí vell de Castellbisbal i el de Can Xercavins.

Es tracta d’un cap femení amb una corona de fruits i espigues, dues aus enfrontades entre les quals hi ha tres objectes esfèrics, una diadema a la part inferior i una mena de kàlathos¹ a la part superior, on es devien cremar les primícies de les collites o substàncies aromàtiques.

L’original es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya, però se’n pot veure una rèplica al Museu Municipal Castell (MMUC).

¹ El kàlathos és un vas en forma de barret de copa invertit. En aquest cas ens referim a la part superior de la peça.

Forn Ibèric

Data: Ca. II-I aC

Ubicació: Vessant est del jaciment de Can Fatjó

Funció actual: Simbòlica/històrica

Les troballes arqueològiques d’època ibèrica que s’han fet a la zona de Can Fatjó i al Castell són els primers indicis clars d’una ocupació de caire col·lectiu i estable.

Joan Roura i Esteve (1882-1937), mestre d’obres de professió però afeccionat a l’arqueologia, va col·laborar amb importants arqueòlegs de l’època en les excavacions de Can Fatjó, arran de les obres de la via del tren elèctric el 1918. No obstant això, no va ser fins a l’any 1925 quan va trobar, al costat de la via del tren en direcció a Terrassa, un forn de ceràmica d’època ibèrica al vessant est del jaciment.

Pels fragments de terrissa de l’època que s’han recollit, es podria datar entre mitjan segle II aC i principis del segle I aC.

Estela funerària

Data: Ca. IV-II aC

Ubicació: Museu Municipal Castell (MMUC). És una reproducció de l’original, custodiat al Museu Arqueològic de Barcelona.

Funció actual: Expositiva/simbòlica/històrica

Tot i que encara no s’ha trobat la necròpoli al jaciment de Can Fatjó, se sap que devia haver-n’hi una per la troballa d’aquesta famosa estela, que podria ser funerària. Es tracta d’un monòlit amb forma allargada de pedra sorrenca, decorat amb gravats molt primitius, tres franges de llances amb punta en forma de fulla.

Actualment, l’estela és al Museu Arqueològic de Barcelona, tot i que al Museu Municipal Castell hi ha una rèplica de guix.