"Aquest record horrorós el porto dins encara avui dia, la meva contribució ara m'omple d'orgull"
Sóc fill de pares lleidatans, ambdós nascuts a Llimiana (Pallars Jussà), però el 1948 vam traslladar-nos a viure a Rubí, al c/ Basses. Tinc records agradables de la meva infantesa i adolescència a Rubí. Ens divertíem amb el que podíem. Recordo les vegades que anàvem a jugar al pont Penjat del Vapor Nou, per a gronxar-nos amb la seva passera d'una banda a l'altra. I, és que no hi havia gaire cosa més!
L'any 1962 jo estava complint el servei militar -”la mili”- però tenia permís per a poder pernoctar fora del quarter. Estava dormint a casa meva la nit dels fets. És clar que plovia. I molt. Però en viure en una part alçada de la població, ningú d'aquesta zona vàrem ser conscients de la desgràcia dels nostres veïns de la part baixa. Recordo que a casa ens vàrem sobresaltar perquè em van venir a buscar de l'Ajuntament a aquelles hores de la nit. Tots plegats vàrem restar esglaiats per les seves notícies.
Necessitaven que els ajudés a obrir el camí cap al Cementiri amb el meu tractor, perquè tot, absolutament tot, havia estat arrasat per l'aigua. Treballàvem gairebé sense descans. Moltíssimes hores. Els mitjans a Rubí eren minsos. Hi havia un altre tractor, el del Llençà, però era petit. Tampoc hi havia motoserres ni eines potents com les d'ara. Tot això ho va subministrar l'Exèrcit.
Els meus records són de foscor i de confusió. Tot estava destrossat: persones i coses que te les anaves trobant arreu. Amb un focus de l'Exèrcit i amb l'ajuda de dos homes més -uns brigades- vàrem començar una tasca duríssima i sovint descoratjadora.
Jo era molt jove i m'impressionava molt amb la visió de la mort. Però, pensava que ho havia de fer, perquè era el meu deure. Malgrat que, aquest record horrorós el porto dins encara avui dia, la meva contribució ara m'omple d'orgull. Els dies posteriors també vaig ajudar amb el meu tractor creuant material per la Riera, que era difícil de creuar perquè baixava cabal d'aigua i s'enfonsaven les rodes del tractor. A banda de l'Exèrcit, recordo que hi havia gent anònima d'arreu que col·laboraven. També recordo els dos policies locals, en Barceló i en Ballera. La Creu Roja també treballava sense descans. Repartia entrepans, begudes calentes i, també, molts refrescos, perquè l'aigua no es podia beure. Després d'això, res ha estat igual a Rubí.