"Després de la rierada al menjador de casa teníem entre 30 i 40 cm d'aigua i sèiem amb les cames aixecades"
El dia de la rierada, l'Eduard Ponce vivia al carrer de Terrassa, 18. Tenia 20. "Vaig veure com l'aigua entrava pel carrer Justícia ja abans de l'arribada de la gran tromba d'aigua. Era fosc i des de la finestra de casa meva vaig observar moviments de llanternes. De sobte, un soroll molt fort i després ja no vaig veure res més". L'Eduard recorda com passada la rierada "al menjador de casa teníem entre 30 i 40 centímetres d'aigua. El meu pare, la mare i jo (el meu germà no hi era), per no mullar-nos els peus, seiem amb les cames aixecades". La seva veu transmet tristor quan explica que va ajudar com a voluntari els dies següents a la tragèdia i com, fent aquesta tasca, "als voltants de l'espai que ocupava l'antiga presó vaig trobar una nena morta". Una tristor que contrasta amb la ràbia que diu que va experimentar "quan vaig escoltar uns càrrecs de l'exèrcit que eren d'alt rang dient que totes les llàgrimes quedarien enrere en el moment de cobrar per les víctimes". L'Eduard explica que el seu pare el va haver d'aturar perquè volia sortir i enfrontar-se als militars per aquelles calúmnies.
"Malauradament", continua dient, "els vaig haver de donar la raó un dia que estava a la barberia i dues persones afectades per la tragèdia parlaven dels diners que rebrien en funció dels morts de cadascun". El pare de l'Eduard, que havia emigrat de Múrcia, va regentar durant molts anys la Barberia de Cal Xic Sereno, a qui ell li va donar el nom de Barberia la Unión en homenatge al seu poble (La Unión de Cartagena). L'Eduard, aleshores, l'ajudava com a oficial de primera.
L'Eduard també recorda les tres úniques persones que ell creu que es van salvar de la rierada: L'Andreu Soronellas, el Claudi i un dels fills dels porters de la fàbrica de Cal Mosques de qui no recorda el nom. El primer diu que "va ser arrossegat per les aigües i es va presentar completament despullat a (l'antiga) estació de Rubí. Va perdre la dona i el fill. El Claudi va ser arrossegat per les aigües i es va ferir greument la cama, durant molts anys va anar coix. La dona va morir però ell va aconseguir salvar-se i va anar a viure al nou barri del 25 de Setembre. Treballava com a oficinal de llauner al davant del Casino, a la llauneria del Domingo Soler. El fill dels porters de Cal Mosques em sembla que encara és viu. Es va salvar perquè es va agafar a la reixa d'una porta", explica fent memòria dels fets.