"Gràcies a la ràdio van venir persones amb cotxe de tot arreu per il·luminar la zona i intentar rescatar persones"

Isidre Rubio, president de l'Esbart Dansaire, i Xavier Fortino, arquitecte i que al 1962 vivia a la nostra ciutat, ens expliquen com van viure ells la tragèdia de la rierada el 25 de setembre d'ara fa 50 anys. Entre molts d'altres records, Rubio i Fortino descriuren que l'aigua els arribava pràcticament a la cintura i com es va endur cases i famílies senceres, entre elles, la de l'Arcadi Cañelles i la Núria Saumell. 

El testimoni de l'Isidre i el Xavier exemplifica clarament els sentiments, les pors i les sensacions que molts rubinencs i rubinenques van haver de patir aquella nit. Una nit que havein aprofitat per anar al Casal a assajar el que havia de ser el Festival de Joventut, però que es va suspendre quan es van adonar del que estava passant. Segons les seves pròpies paraules, van ser unes hores de crits de gent desesperada, de córrer, de buscar familiars i, sobretot, plena de molta angoixa. 

Un dels aspectes que més destaquen dels dies posteriors a la rierada és l'enorme solidaritat que es va viure al voltant dels damnificats. I és que moltes persones tant de Rubí com d'altres poblacions es van abocar en l'ajuda als que van patir aquesta catàstrofe natural. Es van recollir tota mena de productes, és a dir, aliments, roba, utensilis de tot tipus i es va allotjar a moltes famílies a les cases dels veïns. 

Amb tot, i després de sobreviure a la desgràcia, Isidre Rubio i Xavier Fortino, deixen clar que Rubí va saber sobreposar-se i anar constuint de nou la ciutat fins el municipi que ara mateix coneixem.