"Joaquin Soler Serrano va demostrar que la ràdio té vocació de servei públic"
Ràdio Barcelona i el periodista Joaquin Soler Serrano van tenir un paper molt destacat en les hores i dies posteriors a la rierada del 25 de setembre de 1962 tant a Rubí com a la resta de la comarca del Vallès Occiental. Van ser moltes hores de ràdio en directe, de servei públic, gràcies a les quals els ciutadans van poder ser molt solidaris i ajudar a les persones damnificades per aquesta catàstrofe.
Maria Teresa Gibert, que era de Rubí, era mecanògrafa de Ràdio Barcelona aquell dia i la seva filla, Teresa Castelltort, guarda molta documentació de com va treballar Soler Serrano i el seu equip durant aquestes jornades. De fet, la Teresa explica que el locutor no dormia ni menjava i que va estar 4 dies amb les seves nits davant del micròfon. Segons el també periodista i amic de Soler Serrano, Ramon Pellin, ell va entendre i va voler demostrar com la ràdio podia ser un servei públic. Va conscienciar a través de les ones hertzianes de la necessitat d'ajuda de tot tipus que hi havia en aquells moments a Rubí i a tota la comarca.
Tots dos han explicat que la primera notícia que es va saber arreu del país del que havia passat al Vallès va ser en la veu de Soler Serrano. A partir de llavors, es van formar cues i cues al voltant de la ràdio amb gent que volia ajudar amb el que fos: roba, menjar o mantes. Alguns d'ells portaven bitllets d'1 pesseta, de 5 pessetes o de 25. Després d'uns dies es van arribar a recollir 30 milions de pessetes i, fins i tot, una bossa amb joies valorada amb en uns 15 milions. Tot es va fer, tal i com explica la Teresa, amb un control absolut del que es recollia. Es van montar una sèrie de taules on es feia la suma del que es recollia de forma molt seriosa. Aquesta quantitat de diners es va lliurar dies després al governador civil de l'època.
Ramon Pellin, qui va treballar durant molts anys amb Joaquin Soler Serrano, el va conèixer l'any 1961, abans de la rierada, quan era molt jovenet. Després de molts intents i molta insistència (Soler Serrano l'anomenava "amigo perseverante"), va aconseguir treballar amb ell. De fet, l'havia seguit des de que era ben petit i va tenir notícies de l'esdeveniment vallesà gràcies a ell. Pellin va ajudar als damnificats donant pa, ja que tenia familiars a Terrassa. Per Pellin, aquell maratonià programa de Soler Serrano ha esdevingut un dels més importants de la història de la ràdio espanyola.