"No quedava rastre de totes les vivendes que hi havia a la llera de la riera"
Josep Mª Pina | En Josep Mª Pina tenia divuit anys el vint-i-cinc de setembre de 1962. Aquella nit tornava a casa desprès de deixar a la seva xicota, ara esposa, Núria Ollé, a casa seva, al carrer Terrassa quaranta-sis. La pluja el va obligar a agafar-se a una reixa situada al carrer Justícia cantonada amb el carrer Terrassa. La força de l'aigua l'arrossegava, en aquells moments aquesta ja arribava a uns nivells importants. Mentre es mantenia agafat a la reixa un llamp va il·luminar la zona del barri de l'Escardivol, que estava tot inundat i gairebé no quedava rastre de totes les vivendes que hi havia a la llera de la riera.
Quan la força de l'aigua li ho va permetre en Josep Mª va anar fins a l'ajuntament per a conèixer de primera mà quina era la situació a la població. A l'ajuntament el senyor Pina recorda que es va trobar amb el que seria alcalde uns mesos més tard, Manuel Murillo Iglésias.
Al matí següent, no va poder anar a treballar a la fusteria on treballava, Joan Vila, però si a partir del dia vint-i-set, quan van començar a fer jornades dobles, doncs al matí treballava al seu lloc de feina i a la tarda anava a fer tasques de rescat. Totes les empreses de Rubí havien donat el llistat de tots els seus treballadors a les autoritats per a que es controlés si ningú no assistia.
Durant aquells dies les persones que feien tasques de recerca anaven amb camions fins al Papiol, on havien arribat molts cossos de persones que havien estat arrossegades per l'aigua. En aquestes feines el senyor Pina recorda com va trobar el cos d'un noi, imatge que li ha quedat gravat per sempre més al seu cap.
En Josep Mª explica també com es van salvar uns oncles seus que vivien a les vivendes de Can Rosinyol, a la zona de l'Escardívol. Un veí al veure com creixia el nivell de l'aigua va anar casa per casa a dir que era millor abandonar les vivendes perquè possiblement la riera es desbordaria. Els oncles del senyor Pina van ser dels pocs que van fer cas als advertiments i van marxar de casa seva, doncs quan van girar el cap a l'alçada de l'antiga presó van veure com totes les vivendes havien desaparegut arrossegant a totes les persones que eren als seus interiors.
Núria Ollé | La Núria Ollé era una noia de catorze anys, que en aquelles dates vivia amb la seva família al Carrer Terrassa número quaranta-sis. La senyora Ollé recorda com aquella nit ella s'havia quedat a dormir a casa d'una veïna que vivia al número cinquanta del mateix carrer Terrassa, una senyora gran amiga de la família i que portava una cama de fusta. Aproximadament a les deu de la nit la senyora Trini, veïna de la Núria, li va demanar si podia sortir al pati per treure la tapa del clavegueram, doncs s'estava fent un tap i la claveguera no podia engolir tota l'aigua. En el moment que la Núria va veure tanta aigua, va obrir la porta del carrer i la força que aquesta portava, que en aquells moments ja arribava a una alçada d'un metre, la va llançar violentament cap a dins de la casa. Davant de la impossibilitat de poder sortir, la senyora Ollé va pujar a explicar a la seva veïna que no es podia sortir, moment en el que va veure al seu pare al balcó del número quaranta-sis dient que no sortissin sota cap pretext de la casa, doncs era el més segur.
La senyora Ollé recorda alguns fets d'aquella nit, com els esgarrifosos crits dels animals de l'escorxador de Rubí, que estava situat a prop del barri de l'Escardívol, quan eren arrossegats per la corrent de l'aigua. També li ha quedat gravada la imatge del senyor Galopa, vigilant de la pelleria, que va salvar la seva vida tot agafant-se a una biga de ferro fins que va passar la força de l'aigua o la imatge d'un pare pujat dalt d'un arbre amb el seu fill, a qui la força de l'aigua va arrencar dels braços del pare, que no va poder fer res per salvar la vida del petit.
Núria Ollé recorda com l'aigua que baixava procedent de Terrassa ho arrossegava tot al seu pas, fet que va comportar que baixessin arbres, canyes i més brutícia provocant un tap al pont del carrer Cadmo. En un primer moment l'aigua va anar inundant els carrers de l'entorn, fins que la força de l'aigua va ser tanta que va provocar la caiguda del pont provocant la inundació del barri de l'Escardívol arrasant totes les vivendes de la zona.
Els dies següents a la rierada, la Núria Ollé, que treballava a la fàbrica de Can Jorba, recorda com van haver de treballar netejant les instal·lacions de la fàbrica.