"Quan vam veure que l'aigua s'havia endut Cal Mosques ens vam adonar de la magnitut de la tragèdia"
Viure un episodi tan tràgic com el de la rierada del 25 de setembre de 1962 marca per tota la vida. Aquest és el sentiment que transmet l'Assumpció Peydro, que aquella nit tenia 10 anys, com la seva germana bessona. Vivien al costat del Casino Espanyol, al centre de Rubí, i juntament amb els seus pares, van passar moltíssima por. Després de passar-se tota la nit treient aigua de casa seva, van ser conscients de la tragèdia cap a la matinada quan es van apropar al que era el barri de l'Escardívol, que havia desaparegut completament.
Un dels moments més impactants que recorda l'Assumpció va ser quan es van adonar que la fàbrica que tothom coneixia com Cal Mosques se l'havia emportat l'aigua. De fet, hi van perdre familiars, concretament els cosins germans de la seva mare, que eren els porters de l'empresa. Hi van morir el pare, la mare i el fill petit. El fill gran, en Ton, el van trobar nu agafat a un arbre al que era l'antic camp de futbol de Rubí, on ara trobem l'edifici Rubí Forma. I la seva única filla també es va poder salvar. Un altre record que va fer plorar l'Assumpció és la troballa del cos d'una criatura de pocs mesos a l'Escardívol.
El pare de l'Assumpció va ser una de les persones que va ajudar a buscar gent i a recollir cossos, com van fer molts rubinencs durant els primers dies fins que van arribar els integrants de la Falange Española, que van voler endur-se tot el mèrit dels rescats, segons explica l'Assumpció. Amb tot, matisa que sí que estaven més ben preparats. Com a conseqüència de la tasca feta, el seu pare va patir una greu infecció, i deu dies després de la rierada, van marxar a Cornellà del Llobregat tornant ja a Rubí a finals de mes.
L'Assumpció, com la resta de testimonis que ha passat pels micròfons de Ràdio Rubí, continua patint molta por després de tants anys quan hi ha tempesta. A nivell anecdòtic, encara desendolla tots els electrodomèstics quan plou i tanca totes les finestres. A més, també recorda amb molta enyorança el Rubí d'abans de la rierada en què tothom es coneixia i es feien tertúlies al carrer.